Contundent al·legat contra el virus del nazisme

El muntatge de Krystian Lupa de 'Davant la jubilació' de Thomas Bernhard sacseja el festival Temporada Alta

Pep Cruz, Mercè Arànega i Marta Angelat triomfen en la primera producció del director amb actors catalans

fcasals35931543 161016175122

fcasals35931543 161016175122 / www felipemena com

1
Es llegeix en minuts
César López Rosell
César López Rosell

Periodista

ver +

Quan un text com el de Thomas Bernhard arriba a mans d’un geni com el polonès Krystian Lupa, dirigint tres intèrprets catalans de primera, pot produir-se un miracle teatral com el que el cap de setmana va sacsejar amb Davant la jubilació El Canal de Salt al festival Temporada Alta. La denúncia sobre el passat d’Alemanya, a partir del retrat d’una família intoxicada pel virus del nazisme, va deixar sense respiració el públic, abans que el 13 de gener l’obra aterri al Lliure.

Funció impressionant, que amb ritme introspectiu i detallista retrata les conseqüències morals de la derrota per als supervivents nazis i com els valors humans segueixen sent víctimes avui del renaixement dels moviments feixistes.

Bernhard va ser profètic en aquest relat basat en el cas de Hans Filbinger, primer ministre de Baden-Wur-

temberg que va dimitir el 1978 quan es van fer públiques les seves sentències de mort com a jutge hitlerià. Però per descobrir tota la càrrega de profunditat calia un forense com Lupa, capaç de fer sortir a la llum tots els matisos d’una existència en què «es respira odi, por i la impossibilitat de ser feliç».

IMPONENT MERCÈ ARÀNEGA

Notícies relacionades

En el depriment espai d’una vella casa familiar, Vera (imponent Mercè Arànega) inicia els preparatius de la celebració de l’aniversari de Heinrich Himmler, ideòleg de l’Holocaust, planxant minuciosament l’uniforme de comandant d’un camp de concentració. El personatge, a càrrec d’un transformat i brillant Pep Cruz, idolatra el criminal malgrat exercir un càrrec en la democràcia. L’altra germana, Clara (una expressivament silent Marta Angelat, menys quan discrepa del conformisme de Vera), va ser víctima d’un bombardeig aliat i condemnada a viure en cadira de rodes. Ella no vol implicar-se en l’homenatge, però acabarà seient a contracor a la taula de l’oculta i íntima festa.

L’opressiu clima en el qual es desenvolupa la trama, plena de misteri i hipnotisme, cala. L’impactant i metafòric desenllaç arrodoneix un contundent al·legat contra la demolidora infecció del nazisme.