Sopa de Cabra, de Zeleste a Razzmatazz

Actuar a Razzmatazz, aquest divendres, va invitar Sopa de Cabra a exercitar la memòria. Aquí és on el 1990 el grup de Girona va presentar ‘La roda’, on va gravar després ‘Ben endins’ i on es va acomiadar amb ‘Bona nit, malparits!’. “El santuari del rock’n’roll!”, va exclamar Gerard Quintana, una mica tocat per la suau nostàlgia, a qui el lloc li va fer pensar en un absent. “Aquí, més que en cap altre lloc, és troba a faltar el Joan”, va apuntar recordant el desaparegut guitarrista original Joan Cardona, ‘Ninyín’.

Però Sopa va vèncer la melancolia en un recorregut de dues hores essencialment rocker, amb més guitarra elèctrica que acústica. Van recórrer al cançoner dels seus inicis, encara que una mica menys que la setmana passada a Londres, i prioritzant el ‘grans èxits’ de totes les seves èpoques. Així, van entrar en escena estimables peces de la seva, diguem-ne, última etapa clàssica (1998-2000), ‘Instants del temps’ i ‘Els teus somnis’, que van conviure amb les llunyanes ‘Bloquejats’ o ‘Tot queda igual’. Només un parell de cites al seu disc d'aquest any, ‘Cercles’.

BARREJA DE GENERACIONS

Sala plena a vessar, entrades esgotades des de feia dies, en aquesta segona cita de la gira ’30 Anys, 3 ciutats’, que els portarà la setmana que ve a Madrid i que portarà cua amb nous compromisos el 2017. Públic de diverses edats que es va buidar al cantar amb la banda ‘Si et quedes amb mi’ (“aquí la vam tocar per primera vegada i jo vaig fer una gran cagada, ningú no se’n recorda, oi?”, va sospirar Quintana), ‘El carrer dels torrats’ i ‘El far del sud’. En el reggae polític de ‘Guerra’ s'hi va sumar la guitarra de Xarim Aresté.

Notícies relacionades

Sopa de Cabra viatja als orígens en el seu 30è aniversari

Sopa de Cabra: de l'Empordà a Londres

I molt rock’n’roll recordant vells temps a ‘No vull canviar de pell’ i la fusió de ‘No tinguis pressa’ i ‘Sota una estrella’, amb inflexions ‘stonianes’ de les guitarres de Josep Thió i Peck Soler, acompanyades amb corpulència pel teclat de Ricard Sohn. Èxits d'ahir i abans-d'ahir amb espai per al mig temps intens (‘Mala sang’, del seu disc d'anticlímax ‘Al·lucinosi’, del 1994) i rumb als il·lusionants ‘Camins’, que van tancar el ‘set’.

Aquesta versió de Sopa allarga la mà a les seves cançons més remotes i esbojarrades, com en aquell rocanroler tàndem de ‘Blujins’ amb ‘El sexo (que me hace feliz)’, el seu principal clàssic en castellà, apartat generalment dels seus repertoris de maduresa i cantat amb tota alegria per la concurrència, “'por delanate y por detrás'”. Temps d'‘èxits’ incontestables, amb ‘El boig de la ciutat’, ‘Mai trobaràs’ i un viatge a ‘L’Empordà’ en què Quintana va fer broma al simular disposar-se a ballar una sardana. Al capdavall, es tracta de la 'Santa espina' del 'rock català'.