L'heroi més psicodèlic

L’última estrella cinematogràfica de l’univers Marvel, el Doctor Extraño, no ha sigut mai una de les més brillants de l’editorial. Stephen Strange va aparèixer per primera vegada el 1963, en una historieta de cinc pàgines que complementava les aventures de la Torxa Humana (el personatge dels Quatre Fantàstics) en el número 110 de la sèrie Strange Tales. Els seus creadors van ser els mateixos que un any abans havien donat vida a Spiderman: el dibuixant Steve Ditko i l’omnipresent guionista Stan Lee.

Strange es presentava com un bruixot expert en màgia negra i les seves aventures transcorrien en dimensions i mons d’allò més psicodèlics i surrealistes. Un dels guionistes de la Marvel en aquells dies, Roy Thomas, va afirmar que «els lectors de Doctor Strange d’aquell temps es devien pensar que a Marvel ens fotíem drogues». Mesos després de la primera aparició del personatge, els seus creadors explicarien d’on havia sortit: un dels millors neurocirurgians del món –i un dels més mesquins– va patir un accident de cotxe que li va destrossar les mans. Enfonsat, es va deixar emportar per rumors que parlaven d’un vell estrany que el podria curar amb la seva màgia. En comptes de guarir-lo, el vell li va donar una vida nova. El va convertir en el seu aprenent i, amb el temps, en el millor mag del món. Així, el cirurgià Stephen Strange es va convertir en el Doctor Extraño, bruixot suprem.

Als anys 70, la del Doctor Extraño es va convertir en una de les sèries punteres de la Marvel de la mà del guionista Steve Englehart i els dibuixants Frank Brunner i Gene Colan. Un personatge tan donat a la psicodèlia havia de funcionar en una època tan propícia als excessos lisèrgics. Però poc després va començar a pansir-se i va acabar en el racó dels personatges de culte. Més ben dit, dels personatges amb pocs seguidors i als quals els guionistes no acaben de trobar el punt. Durant dues dècades va passar amb més pena que glòria, gairebé sempre amb una col·lecció en el mercat, no en primer pla.

EL RETORN

Notícies relacionades

'Dr. Strange': superherois místics i èxtasi psicodèlic

Entre l’atractiu i l’excés

El 2004 va aparèixer un còmic titulat Strange, que modernitzava l’origen del personatge i amb el qual l’editorial començava a trobar-li un rumb adequat. Dos anys més tard es va publicar El juramento, un dels millors còmics moderns del Doctor Extraño. Escrit per Brian K. Vaughan i dibuixat pel barceloní Marcos Martín, és el favorit de l’actor Benedict Cumberbatch.

Poc després, Marvel va integrar el personatge a Els Venjadors. Sortir en el còmic més popular de l’editorial i posar-se en marxa la pel·lícula va ser tot u. Des del 2015, el Doctor Extraño torna a tenir una publicació pròpia cada mes i es ven bé. Potser ja no sigui un còmic tan inaccessible com abans, però continua sent, si més no... estrany.