CITA AMB LA HISTORIETA JAPONESA

El Saló del Manga ocupa Barcelona

Godzilla, fantasmes, la literatura i els fenòmens Yo-kai watch i Pokémon protagonitzen les exposicions de la fira, que obre les portes aquest dissabte

aabella36073901 icult exposicion manga yokeimatch161028204327

aabella36073901 icult exposicion manga yokeimatch161028204327 / Juan-Miguel-Morales-Lopez

4
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Diuen que la mida no importa, però tenim el Saló del Manga per refutar-ho, des de la xifra rècord de 70.000 metres quadrats –pels quals circularan els 140.000 visitants que s’esperen durant els pròxims quatre dies– fins a Godzilla, la criatura gegant (i ja amb uns quans anys: 62 n’acaba de fer), mite indiscutible de la cultura popular gràcies a les desenes de pel·lícules japoneses de baix pressupost en les quals, encarnat per actors disfressats, terroritza el món. Ell és l’estrella, amb permís de la gran tortuga Gamera i d’un drac de tres caps, de l’exposició de Kaiju eiga, els films d’enormes monstres nascuts d’aquell terror nuclear tan arrelat en la societat japonesa. Serà una de les mostres del certamen que, des d’avui fins dimarts, obre les portes a Fira Montjuïc –als palaus 1, 2, 4, 5 i la plaça de l’Univers– amb les entrades esgotades per al cap de setmana (les de dilluns i dimarts poden adquirir-se anticipadament o a la taquilla el mateix dia).

JUAN MIGUEL MORALES

Cartell d'una de las versions cinematogràfiques japoneses protagonitzades per Godzilla, a l'exposició de Kaiju eiga.

El 'mangaka' Junji Itomestre del terror (i exdentista) haurà de competir en això de causar calfreds amb uns quants monstres més presents en les exposicions del saló. Els 'yokais' –fantasmes trapelles de la mitologia nipona– van inspirar Akihiro Hino per a la creació d’un dels videojocs de més èxit, Yo-kai watch, on el seu protagonista va a la caça d’aquests dimoniets que també protagonitzen, en la seva versió més tradicional i amb els kaijû (bèsties estranyes), una altra de les mostres, aquesta amb obres del professor Tomás Hijo.

JUAN MIGUEL MORALES

Dibuix del manga de Pokémon, al Saló del Manga.

A la caça d’altres personatges d’un altre popularíssim videojoc podran anar els fans de Pokémon, un univers que compleix 20 anys i l’adaptació del qual al manga va ser un dels fenòmens del 2015. Esbossos, portades i pàgines del còmic conformen 'L’art de Pokémon', mostra apadrinada per dues estrelles més, el guionista Hidenori Kusaka i el dibuixant Satoshi Yamamoto.  

DE SON GOKU AL QUIXOT

El personatge de Son Goku, a 'Dragon Ball', inspirat en un clàssic de les lletres japoneses. 

Literatura i manga van de la mà en activitats lligades a les lletres japoneses, amb les escriptores Banana Yoshimoto i Mitsuyo Kakuta i amb una exposició de literatura nipona adaptada al manga. Exemples: 'El príncipe  de medianoche' (inspirada en la que molts consideren la primera novel·la de la història, Genji Monogatari, escrita cap a l’any 1000 suposadament per la cortesana Murasaki Shikibu), els manga de 'Soy un gato' (de Natsume Soseki) i de 'País de nieve' (del primer Nobel japonès, Yasunari Kawabata) i 'Vagabond', sobre la vida del famós samurai i autor d’'El libro de los cinco anillos' Miyamoto Musashi (1584-1645). I també 'Viaje al oeste', un clàssic de la literatura xinesa en què es va inspirar Akira Toriyama per crear el seu personatge Son Goku de 'Dragon Ball'. No hi falten versions manga de clàssics universals com 'L’Odissea', 'El Quixot', 'El capital de Marx', 'Frankenstein', 'Les mil i una nits' i 'Crim i càstig'.

JUAN MIGUEL MORALES

Un dibuix d'un 'yokai' o diable de la tradició japonesa, obra de Hokusai,

En la seva 22a edició, el saló mira enrere amb 'Els orígens del manga', un recorregut que comença al segle VII amb les primeres caricatures conegudes, trobades el 1935 per uns operaris al temple Horyuji de Nara. Una mica més moderns són els 'emakimono', rotllos desplegables (de fins a 15 metres) del segle XII amb escenes d’éssers antropomòrfics parodiant la vida monacal. També són antecedents els dibuixos i caricatures del mestre Hokusai (1760-1849). 

I un altre cop, els inquietants 'yokai', ja al segle XIX a l’obra de Kawanabe Kyôsai, influència en el mangaka Shigeru Mizuki. De tots va beure Osamu Tezuka (1928-1989), el déu del còmic japonès i pare del manga tal com el coneixem avui. Sorprenent és un altre ancestre: un britànic resident al Japó, Charles Wirgman, autor de caricatures i tires polítiques i fundador de la revista satírica 'The Japan Punch' (1862-1887).

GASTRONOMIA, TALLERS, CONCERTS...

JUAN MIGUEL MORALES

Imatge del còmic 'Marc Márquez. La historia de un sueño', a l'exposició dedicada a la dibuixant i il·lustradora Belén Ortega.

Notícies relacionades

Belén Ortega (1986), autora del cartell del certamen, també té mostra sobre la seva carrera, que exhibeix il·lustracions i obres com les recents 'Marc Márquez. La historia de un sueño' i la saga 'Millennium'.

   El saló –amb convidats com Toshio Maeda (Urotsukidoji), els creadors del film 'One piece gold' i el director Yoshimichi Tamura– completa la diversitat expositiva amb una nodrida oferta gastronòmica, diverses estrenes de cine, 'cosplay', tallers i concerts.

Refugiar-se a l'espai 'L'esperit del Japó'

Els que necessitin fugir per una estona del bullici que habitualment domina el Saló del Manga i capbussar-se en la tradició i espiritualitat nipones tornaran a trobar un recés de pau en el ja més que consolidat espai ‘L’esperit del Japó’, aquest any amb noves activitats. Estands amb expositors de quimonos tradicionals, una exposició de bonsais, mandales, un saló de te i un altre de meditació, tallers de cuina macrobiòtica, de jocs tradicionals, de ioga i d’arts marcials orientals, entre altres, esquitxaran la planta superior del palau 2, on estarà ubicada també la mostra sobre literatura i manga i on hi haurà debats i conferències sobre cultura japonesa. L’art el protagonitzaran la ceramista Chisato Kuroki, amb una instal·lació sobre el concepte de casa i jardí, i Kaoru Hirose, amb una mostra de ‘sumi-e’, una tècnica de pintura tradicional.