Toshio Maeda, el mestre del manga eròtic, defensa la censura en els còmics

Toshi Maeda (1953, Osaka, Japó) és un dels referents del manga eròtic japonès (conegut com a hentai). Va trobar una original manera de superar la censura i el seu truc li va valer fama mundial amb títols com Urotsukidoji. És un dels convidats del Saló del Manga de Barcelona.

«Jo era un nen normal que va créixer en la postguerra llegint Osamu Tezuka. Érem molt pobres, i en aquella època hi havia llibreries on llogaves llibres i còmics per pocs cèntims. Va ser allà on vaig descobrir obres molt fosques, amb assassinats i aquesta mena de coses, que em van atraure. A la meva mare la preocupava que em convertís en un assassí en sèrie, però al final vaig ser un artista de manga eròtic», explica a aquest diari.

Amb 16 anys es va mudar a Tòquio, on va començar com a ajudant d’un dibuixant professional i, a més de pàgines de manga, va començar a dibuixar portades per a llibres i revistes. Després va poder publicar una història manga en una revista per a adults. Així va iniciar el camí com a professional.

El 1986 li va arribar la fama. Va publicar Urotsukidoji, un manga sobre dimonis, violència i sexe. La censura prohibia mostrar escenes explícites de sexe, per això Maeda va tenir l’ocurrència d’introduir-hi monstres amb tentacles. «Se’m va acudir la idea amb 22 anys, però a Urotsukidoji és on es va fer famosa. Els tentacles no són genitals, són part d’una criatura fantàstica. Així que es podien dibuixar. A més, hi ha diversos tentacles, i per això no poden ser genitals, dels quals en tenim un. No ho podien censurar». Es va convertir en el rei del gènere, amb fama mundial gràcies a les pel·lícules basades en les seves obres. «La censura és bona. Si ho mostréssim tot, el lector es cansaria», argumenta.

NOVA VIDA

Notícies relacionades

Els orígens del manga

Banana Yoshimoto: "Als 5 anys ja escrivia sobre la mort"

Però el 2000 va patir un accident de moto que li va canviar la vida. «La rehabilitació va durar quatre anys i vaig perdre la sensibilitat de la mà dreta. La meva carrera s’havia acabat. Vaig poder fer servir els bastonets i fer algun esbós, però no dibuixar com a professional. Ho vaig perdre tot: la casa, el cotxe, propietats, fins i tot la família. Quan vaig perdre els diners, ells van marxar. Però jo dic: ‘Gràcies’. Perquè quan estava en el pitjor moment, vaig conèixer la meva actual dona. Ella em va dir que no necessitava cotxe o coses cares, sinó només estar amb mi. Vaig plorar», explica.

Maeda es va haver de reinventar i ara escriu guions per a altres artistes. A més, ha obert una escola de dibuix per a estrangers a Tòquio. «Sóc un home nou i feliç», diu.