FESTIVAL DE CAIXÓ
José Mercé: "No és fàcil unir el flamenc amb altres estils"
El 'cantaor' De Jerez presenta 'Doy la cara', disc realitzat en col·laboració amb artistes molt diferents, al Palau de la Música Catalana

fcasals36032767 jose merce bertran161103182536
José Mercé (Jerez de la Frontera, 1955), llegenda del ‘cante’, presenta avui al Palau de la Música ‘Doy la cara’, un disc on flirteja amb artistes tan diferents com Alejandro Sanz i Ainhoa Arteta.
–¿Com va fer la selecció de temes i artistes?
–Jo tenia clar què volia cantar i després vam mirar qui cantaria què amb mi. Ho vam decidir amb Javier Limón, productor del disc que ja es va ocupar de Mi única llave, el disc anterior. Però també vam deixar escollir als convidats. Tot i que al final vaig ser jo qui es va haver d’adaptar més al seu estil que ells al meu, ja que el flamenc és més complicat.
–¿Ha sortit més pop que flamenc?
–És una barreja. Per més que m’hagi acostat a altres formes musicals, el que és clar és que jo mai deixaré de ser flamenc. Al Palau dedicaré la primera part del concert a cantar per soleá, per seguiriyas, per alegrías… Després donaré la cara, és a dir, presentaré algunes cançons d’aquest disc on canto a duo amb diferents artistes als quals admiro.
–¿Qui l’acompanyarà al Palau?
- És una sorpresa. En cada lloc és diferent, depèn sempre de les possibilitats de cada artista.
–¿Quin és el millor record de gravar Doy la cara?
–Haver pogut treballar a gust amb grans músics i amb companys. Tots han volgut ser-hi. No ho han fet en cap cas per complir. Han volgut cantar i de vegades ho han fet fins i tot millor que en tota la seva vida. He disfrutat realment molt amb tot el procés.
–¿I què va ser el pitjor?
–No és fàcil unir el flamenc amb altres estils. Una de les coses que més em va costar és saber quan havia d’entrar quan cantava amb ells. En el flamenc el cante és més anàrquic. Però a Doy la cara vaig haver d’acoblar-me més a la partitura i a un altre tipus de música. Però de tot aprens i això també és bonic.
–¿Com va anar amb Pablo Alborán?
–Amb ell al principi havia de cantar una altra peça, però em va suggerir gravar Tu frialdad, de Triana. I m’encanta com ha quedat. Cada vegada aprenc més de la gent més jove.
–¿Amb tots va gravar cara a cara?
–És que no m’agrada treballar a distància i enviar un tema a algú perquè hi posi la seva part. Jo necessito mantenir un contacte humà i directe. Tot surt d’una altra manera quan et reuneixes a l’estudi per riure, per enfadar-nos…
–¿Qui es va enfadar?
–Més que discutir, vam dialogar molt. Per això no veig el sentit a treballar des de llocs diferents. Sóc antic, ho admeto. Necessito sentir a prop els que col·laboren amb mi. La música requereix proximitat.
Notícies relacionades–¿Quin tema va suposar més repte?
–Nostalgias, amb Ainhoa Arteta. Era un tema molt difícil. Tot i que em vaig sentir molt bé interpretant-lo, ella anava mil tons sobre meu.
- Educació L’abandonament de docents a primària es duplica a escala mundial
- Inauguració Neix Casa Abacus amb la voluntat de ser útil «a la cultura, a la societat, a Barcelona, el país i la llengua»
- Automoció Musk reduirà el treball amb Trump per la caiguda del benefici de Tesla un 71%
- LA FESTA DEL 23 D’ABRIL Un Sant Jordi de ‘best-sellers’ consagrats
- Accident Un funeral multitudinari acomiada la família Escobar-Camprubí
- Capella ardent Una multitud acomiada el papa Francesc a la basílica de Sant Pere
- Estafes Aquest és el fals SMS que suplanta Netflix: et bloqueja
- Creix la demanda d’antihistamínics i vitamines amb l’inici del bon temps
- Sanció comunitària Multes milionàries de la Comissió Europea a Apple i Meta per violar la llei de mercats digitals
- Mobilitat Tallada la R3 de Rodalies entre Puigcerdà i Ribes per una fallada elèctrica a la Molina