L'últim 'big bang' d'Els Catarres

Per tancar la gira que els ha tingut un any i set mesos en marxa, Els Catarres eviten la imatge èpica d’un gran recinte ple i aposten per un periple barceloní de set concerts en sales de petit i mitjà aforament. Sidecar obrirà avui una ruta que els pròxims dies, fins al 19 de novembre, portarà els autors de Vull estar amb tu a Luz de Gas, Apolo, Barts, Heliogàbal, Bikini i Razzmatazz, actuacions totes elles amb les entrades ja esgotades.

¿El missatge? Destacar el paper de les sales en el teixit de la música en directe. Ells, que són coneguts per haver omplert tota classe de grans recintes a l’aire lliure. «Precisament el que volem és fer una cosa diferent. Hem tocat en festes majors i festivals, sí, també en sales, i ara ens venia de gust aquest format més petit. Una sala et permet oferir el teu espectacle i sense límit de temps, amb la teva escenografia i sabent que el públic t’ha vingut a veure a tu», explica el guitarrista i acordionista Jan Riera-Prats, que defensa els clubs «ara que Barcelona s’està convertint en una ciutat de grans festivals».

LA TRAMA CULTURAL / Aquest original final de gira el porten a terme de la mà de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), que celebra el 15è aniversari. La seva gerent, Carme Zapata, celebra «que un grup que podria omplir perfectament un espai a l’aire lliure faci aquesta aposta». El propòsit és subratllar que «la vitalitat de les sales forma part de la trama cultural de la ciutat» i que «els festivals se’n nodreixen, i no al revés».

Un símptoma que la normativa de la música en directe és millorable el tenim en l’aforament d’Heliogàbal, restringit a 40 persones «quan la seva capacitat real és de 90», apunta Zapata, atès que aquesta sala de Gràcia té llicència per a cafeteria i no se li concedeix la que li permetria acollir concerts. «L’Administració s’hauria d’esforçar a modificar les lleis que restringeixen l’accés a la cultura», assenyala, apuntant al departament d’Interior i al pla d’usos del districte.

Els Catarres han posat a aquesta gira barcelonina el títol de L’últim adéu, que sona molt lapidari. No és que es retirin. «Com que ens hem anat acomiadant primer de Mallorca, després de València, i ara de Barcelona, per això li hem posat aquest nom», explica el cantant i guitarrista, Èric Vergés. «Però no ens citarem per parlar de plans fins després de l’estiu que ve», revela Riera-Prats. No hi ha projectes en solitari al damunt de la taula, sinó, simplement, el desig de deixar reposar el grup. «Han sigut sis anys sense parar i necessitem un descans per agafar energies», argumenta la contrabaixista Roser Cruells.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

DIVERSOS FORMATS / Queden enrere 170 concerts de la gira Supernova en suport al disc Big bang. Tots són noms molt galàctics, a joc amb aquests set concerts que, precisa Riera-Prats estirant la metàfora, culminaran en «aquelles set sales que simbolitzen el sistema planetari». D’aquestes actuacions, una vintena han sigut al País Valencià, en contrast amb temporades anteriors. «Hem notat que, després de la caiguda del PP, aquest mercat s’ha regenerat i s’ha obert. També Mallorca», explica Vergés.

Els set concerts s’adaptaran a diversos formats: trio nu a Heliogàbal, sextet «més punkie» a Sidecar, banda de nou peces a Apolo, Barts i Razzmatazz, amb guitarres elèctriques (per primera vegada) a Bikini i amb quartet de corda «i repertori de cançons més tranquil·les» a Luz de Gas. Serà el seu homenatge a unes sales que els van acollir com a espectadors molt abans de crear la banda. L’Èric recorda el seu primer concert, al qual va anar conjuntament amb el Jan: el del grup suec punk-rock Millencolin, a Razzmatazz, llavors Zeleste. Tenien 16 anys. «Va ser descobrir un món, dir: ‘¡Jo vull fer això!».