James Rhodes: "La música clàssica no ha sigut mai tan rellevant com ara"

El fenomenal èxit de vendes a Espanya d’Instrumental (Blackie Books), el llibre en què James Rhodes relata la seva experiència com a víctima d’abusos infantils i exalça el poder curatiu de la música, ha propiciat que el pianista anglès es converteixi en un assidu dels escenaris barcelonins. Després del seu pas pel festival Primera Persona i pel Sónar, Rhodes actua avui a la sala Barts, en el marc del Voll Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. I dimecres que ve surt a la venda el seu nou llibre, Toca el piano.

–¿Què fa un pianista clàssic en un festival de jazz?

–Ja, ja... És emocionant, ¿no? Bé, la veritat és que jo solc tocar en tot tipus de festivals, de rock fins i tot. ¡Vaig tocar al Sónar! Sempre he odiat la idea de la segregació musical. Si et fixes en els músics de jazz, Nina Simone adorava Bach, Gershwin alternava amb Ravel, Oscar Peterson tenia formació clàssica... Per a mi és excitant tocar davant d’un públic que potser no està acostumat a aquest tipus de música i que busca alguna cosa nova.

–És interessant que aquest «alguna cosa nova» sigui música composta fa 200 o 300 anys...

–Crec que hi ha una raó per la qual música que va ser escrita fa dos segles encara es continua escoltant avui. No sé si d’aquí 200 anys encara escoltarem Justin Bieber, però sí que sé que la música de Beethoven i Bach encara serà important. Avui, aquesta música ens continua parlant i, de fet, no ha sigut mai tan rellevant com ara.

–¿Per què?

–Suposo que perquè ens proporciona la classe d’emocions que necessitem. I perquè no hi ha res tan universal com la música.

–Aquest és el seu tercer concert a Barcelona en menys d’un any. ¿A què es deu aquesta assiduïtat?

–¡Respon al fet que adoro aquesta ciutat! ¡I al febrer actuaré al Palau de la Música! Barcelona és fantàstica. ¿Has vist el temps que fa a Londres? ¿I el menjar? ¡És molt millor ser aquí!

–Per poder venir tan sovint necessita un públic que respongui.

–Bé, de moment sembla que la gent em vol veure [les entrades per a la sala Barts es van esgotar ràpidament]. És meravellós. Tant de bo duri i pugui continuar venint.

–Aquesta acollida és en bona part conseqüència de l’èxit que ha tingut a Espanya Instrumental, del qual s’han venut més de 75.000 exemplars. ¿A què ho atribueix?

–Uf, no ho sé. ¡És increïble! Considero que l’editorial ha fet una gran feina, amb la portada, amb la traducció… Però sí, els espanyols s’han mostrat especialment receptius a aquest llibre i han sigut molt afectuosos amb mi, la qual cosa em fa molt feliç.

–Potser té alguna cosa a veure amb el fet que el llibre parli obertament d’un assumpte, els abusos sexuals als nens, que en aquest país ha sigut tradicionalment silenciat.

–És molt probable que sigui així. No és fàcil abordar un tema com la pederàstia. I en un país de cultura catòlica com Espanya, on hi ha hagut casos de pederàstia a l’Església i a les escoles dels quals no s’ha començat a parlar fins fa molt poc, és normal que s’activi l’interès quan algú parla en veu alta de tot això. En la promoció del llibre m’he trobat amb reaccions aclaparadores, de persones que han passat per experiències similars i que senten que, d’alguna manera, el llibre els ha donat permís per trencar el silenci. Això és una cosa molt gratificant. És meravellós sentir que el que fas serveix per ajudar altra gent.

–A Toca el piano 

–Sí, per descomptat. Molta gent em comenta: «Jo tocava el piano quan era petit, però ho vaig deixar i ara me’n penedeixo». Bé, el que jo intento dir-los amb el llibre és que no és mai massa tard.

Notícies relacionades

James Rhodes: sexe, ganivetes i Johann Sebastian Bach

Barcelona, capital de la innovació social

–A més a més de ser un manual pràctic, és un llibre sobre el goig de l’aprenentatge.

–Aquesta és la idea. Vivim en un món en el qual existeix una app per a tot. Tot s’ha de fer de manera instantània i buscant la satisfacció immediata. Hem deixat d’apreciar com és de gratificant invertir temps en una activitat creativa. És bo dedicar-se a alguna cosa que requereix una certa concentració. I és meravellós si, a més a més, n’acabes obtenint algun resultat. H