World Press Photo porta al CCCB el drama sirià

Es pregunta al director de World Press Photo, Lars Boering, si una foto pot canviar el món. «No –respon–. Però hi pot ajudar». I mostra de quina manera: assenyalant tres fosques fotografies en blanc i negre captades pel portuguès Mário Cruz en una escola alcorànica de Senegal. S’hi veu nens obligats a treballar com esclaus, vivint amuntegats, encadenats amb grillons als turmells i gairebé sense menjar. El fotògraf va portar el seu testimoni a les autoritats i va aconseguir que alliberessin els nens. «A aquests nens sí que els va canviar el món a millor», revela. És una de les històries que s’amaguen darrere les 155 peces premiades amb els Oscars del fotoperiodisme (de 42 professionals de 21 països), que fins a l’11 de desembre es poden veure al Centre de Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en una de les mostres de més èxit de públic (49.000 visitants en l’edició del 2015). 

    L’exposició del World Press Photo a Barcelona, a diferència de la gira per altres ciutats, inclou classes magistrals, entrevistes amb els guanyadors i els premis multimèdia (amb sessions gratuïtes de visionat dels films), entre els quals hi ha l’espanyol Mikel Aristregi que, juntament amb José Bautista (guanyador per quarta vegada), va presentar Break In, sobre el drama d’un nen cambodjà addicte a la cola que viu al carrer.

NENS, VÍCTIMES INNOCENTS

Més nens... gairebé sempre víctimes. Segueixen protagonitzant moltes de les imatges captades per les lents del fotoperiodisme a tot el món. Un nadó ho és a Esperança d’una nova vida, la fotografia guanyadora d’aquesta edició del concurs, feta sota la llum de la lluna per l’australià Warren Richardson (1968) a la frontera entre Sèrbia i Hongria l’agost del 2015. En plena nit, el seu pare l’entrega a través de la tanca de filferro espinós a un altre refugiat sirià que ha aconseguit travessar. «Va ser la dona de Richardson, que havia sigut paparazzi, qui li va dir que l’enviés al certamen, abans ningú l’havia publicat –explica Boering–. Crec que en el futur la gent investigarà què se’n va fer d’aquell nen».

 

   També buscaran a les xarxes socials –i augura que ho trobaran– què li deu haver passat a la nena refugiada que mira per una reixa darrere d’un plàstic per protegir-se de la pluja a Sèrbia, en una foto de l’eslovè Matic Zorman. Més nens i més tragèdies: a Síria, fotografiats per Abd Dou-many i Sameer al-Doumy, àlies de dos sirians que no volen que es conegui la seva identitat i que fa més d’un any que treballen sota els bombardejos: una nena ferida en un hospital improvisat, un home sostenint el cadàver de la seva filla, un altre nen ple de sang...

 

Però a més dels refugiats (tema principal en aquesta edició) o de l’actualitat més candent, també hi ha categories dedicades als esports i, sobretot, a la naturalesa: amenaçada –amb fotos d’orangutans de Borneo (per Tim Leman), del tràfic de marfil a l’Àfrica que delma la població d’elefants (per Brent Stirton)–, per la seva bellesa –una balena amb la seva cria envoltada de submarinistes (per Anuar Patjane Floriuk)– o el seu poder –la devastació causada pel terratrèmol del Nepal (de Daniel Berehulak) o el volcà Calima de Mèxic (Sergio Tapiro).

La denúncia ressalta en la impressionant sèrie de Mary F. Calvert sobre els abusos sexuals a les dones a l’Exèrcit dels Estats Units. Ella n’ha retratat en blanc i negre les seqüeles: alcoholisme, degradació, acomiadament, baixes per problemes mentals... En una foto hi ha un pare, desolat a l’habitació de la seva filla, que es va suïcidar després de ser violada pels seus companys de files.

      

Notícies relacionades

WorldPress: les fotos necessàries

L'australià Warren Richardson guanya el World Press Photo

Dos espanyols més figuren entre els premiats: l’alacantí Sebastián Liste (per un reportatge sobre les faveles de Rio) i el navarrès Daniel Ochoa de Olza (per les seves fotos de les festes populars de Las Mayas a Colmenar Viejo, Madrid).

    Per Silvia Omedes, directora de Photographic Social Vision, que organitza des de fa 12 anys el World Press Photo a Barcelona, el certamen segueix demostrant que el fotoperiodisme és «una eina de comprensió, que interroga, emociona i enriqueix» el públic, que és a qui es dirigeix, per explicar-li històries que sovint els mitjans no publiquen. Com la d’una altra de les fotos premiades, de Zohreh Saberi. La seva protagonista és iraniana i es diu Raheleh. És cega de naixement. L’espectador observa com rep cada matí el sol a la cara i imagina el reflex en ella de la realitat que l’envolta.