Leonard Cohen en 5 cançons

La mort de Leonard Cohen ha deixat el pop sense un dels seus autors més sublims. Aquestes cinc cançons donen una idea de la grandesa del cantautor canadenc.

HALLELUJAH (1984)

Probablement és la cançó més coneguda de Leonard Cohen, tot i que inicialment no va obtenir el reconeixement esperat. El 1994, el cantautor nord-americà Jeff Buckley va gravar la versió que va popularitzar la cançó. Malgrat el pugui semblar, la lletra del tema no és una alabança religiosa, sinó un poema basat en inseguretats i inquietuds en què Cohen utilitza la simbologia judeocristiana per expressar la glòria i la pena d'estimar.

---

SUZANNE (1967)

Igual que altres cançons del seu primer àlbum, 'Songs of Leonard Cohen', 'Suzanne' també forma part del seu llibre de poemes 'Parasites of Heaven' (1966). El tema té el seu origen en la trobada que el cantant va tenir amb Suzanne Verdal, esposa de l'escultor Armand Vaillancourt, en què la dona el va convidar a prendre te a casa seva, al costat del riu Sant Llorenç, a Mont-real (Canadà). El que va passar allà va inspirar Cohen per escriure el poema 'Suzanne Takes You Down' i la posterior cançó. El 1994, en declaracions a la BBC, el canadenc va deixar clar que la trobada va ser molt especial, però que no va mantenir relacions sexuals amb Suzanne, fent callar amb això qualsevol possible rumor.

---

EVERYBODY KNOWS (1988)

És, potser, la cançó més pessimista de l'ampli repertori del canadenc i un dels primers temes coneguts del cantant. Va aparèixer per primera vegada en l'àlbum 'I'm your man', el 1988. Escrita pel mateix Leonard Cohen en col·laboració amb la cantautora nord-americana Sharon Robinson, inclou referències a problemes socials, la sida i aspectes relatius a les relacions personals i la religió.

---

FAMOUS BLUE RAINCOAT (1971)

Notícies relacionades

Mor Leonard Cohen, l'asceta sublim del pop

Sis discos clau de Leonard Cohen

La sisena cançó del tercer àlbum de Cohen, 'Songs of love and hate' (1971), relata la història d'un triangle amorós entre el narrador, una dona anomenada Jane i un altre personatge masculí identificat en el tema com "el meu germà, el meu assassí". La lletra de la cançó conté referències a la balada alemanya 'Lili Marlene', a la sempre polèmica Cienciologia i al carrer Clinton a Manhattan (Nova York, EUA), lloc on va viure el cantant en la dècada del 1970.

---

FIRST WE TAKE MANHATTAN (1988)

La cançó va ser inicialment gravada per Jennifer Warnes, veu femenina juntament amb Joe Cocker del famós 'Up where we belong' (1982), tema principal de la banda sonora de la pel·lícula 'Oficial i cavaller'. En paraules del mateix Cohen, la peça "és una cançó en resposta al terrorisme". "Hi ha una cosa en el terrorisme que sempre he admirat. Òbviament, no disfruto de les activitats terroristes, però sí que m'agrada el fet que en el terrorisme no hi hagi compromisos", va explicar el cantautor. La composició va ser versionada per Cohen el 1988 com a primera pista del seu àlbum 'I'm your man' (1988).