Als 82 ANYS

Mor Leonard Cohen, l'asceta sublim del pop

El cantautor i poeta canadenc va ser un dels visionaris de la música amb obres mestres com 'Songs of Leonard Cohen'

jgblanco36243662 concierto de leonard cohen el 17 de noviembre de 1980 en el 161111150802 / FERRAN SENDRA

jgblanco36243662 concierto de leonard cohen el 17 de noviembre de 1980 en el 161111150802
jgblanco20483856 barcelona  03 10 2012  concierto de leonard cohen en su gira161111093734
Leonard Cohen, durant una visita a París.
Cantautor, poeta, actor, però sobretot artista. Leonard Cohen ha mort aquesta matinada als 82 anys.
Cohen, després de ser guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de les lletres, l’octubre del 2011, a Oviedo.
Una dona encén una espelma davant la vivenda de Leonard Cohen a Mont-real, aquest dijous.

/

5
Es llegeix en minuts
RICARDO MIR DE FRANCIA / WASHINGTON

El llegendari cantautor i poeta canadenc Leonard Cohen ha mort aquesta matinada als 82 anys, segons ha informat el seu entorn a través del perfil del músic a la xarxa social Facebook. "Hem perdut un dels visionaris més venerats i prolífics de la música", apunta el text, que no informa del lloc ni de les causes de la mort. El que sí que especifica la breu nota és que s'organitzarà un homenatge a l'artista a Los Angeles, la ciutat on residia, en una data encara sense determinar.

Leonard Cohen vivia al segon pis d'una casa que compartia amb la seva filla Lorca i el seu nen de cinc anys al barri de Willshire de Los Angeles. Sortia poc. Estava malalt. "Confinat als barracons", com ell mateix deia. Però l'ordre físic i mental el reconfortava i va voler acabar el que ha sigut el seu últim disc,  'You Want it Darker', el desè quart àlbum d'estudi de la seva extraordinària carrera. El va fer allà mateix. El seu fill Adam va instal·lar un micròfon a la taula del menjador i va omplir la sala de guitarres acústiques i ordinadors. També li va portar una cadira ortopèdica perquè pogués moure's sense esforç. Només havia de cantar. "Ocasionalment, en atacs d'alegria i a pesar del dolor, s'aixecava per posar-se al davant dels altaveus i tots dos repetíem una cançó una vegada i una altra com si fóssim adolescents", va explicar Adam a 'Rolling Stone'.

El disc és tan bo com gairebé tot el que ha firmat Cohen, el poeta de vestit entallat i autoironia d'home savi que va agafar la guitarra quan va entendre que només dels versos no podria viure. Aquest dijous se n'ha anat als 82 anys, deixant enrere un cançoner exquisit amb títols com 'Bird On a Wire', 'Hallelujah' o 'Everybody Knows' i milions de devots del seu treball arreu del món. "El meu pare ha mort en pau a casa seva a Los Angeles sabent que va completar el que ell creia que era un dels seus millors discos", ha dit el seu fill després que la discogràfica Sony Music avancés la notícia a la pàgina de Facebook del cantautor. "Va estar escrivint fins als seus últims moments amb aquell humor tan únic que tenia". Les causes no s'han revelat, però segons 'The New Yorker', que el va entrevistar a l'octubre després de molt temps de silenci, tenia càncer.

Aquella entrevista a 'The New Yorker' es va fer ràpidament viral, al revelar que estava preparat per morir, cosa que, d'altra banda, feia un quant temps que pregonava en les seves cançons, des de 'Going Home’ a 'You Want it Darker', el títol que obre el nou disc. 'He lluitat amb alguns dimonis/ Eren de classe mitjana i domesticats/ No sabia que tenia permís per assassinar i mutilar/ Tu ho vols més fosc / Hineni/ Estic llest, Senyor'.

En les seves cinc dècades de carrera, va escriure sobre l'amor i el sexe, l'espiritualitat i la guerra, l'èxtasi o la depressió amb la qual va haver de batallar en alguns moments de la seva vida. "El mestre de la desesperació eròtica", el va anomenar la seva discogràfica en una campanya dels anys 70. Si Bob Dylan pot escriure cançons en l'estona que triga a buidar-se una cervesa, Cohen ho feia com un amanuense, furgant en l'ànima, i algunes van trigar anys a completar-se. Diàfanes algunes, però críptiques moltes altres, les va cantar sempre amb aquella veu greu de baríton meditativa i sarcàstica que t'envolva entre murmuris. Els seus primers discos, 'Songs of Leonard Cohen' (1967), una obra mestra que inclou peces com 'So Long, Marianne' o 'Suzanne', i 'Songs From A Room' (1969) són pura nuesa folk. Però amb el temps va afegir teclats i sintetitzadors, es va acostar al jazz, va fer duets amb la seva inseparable Sharon Robinson o va acompanyar les seves melodies amb mandolines, com si la vida fos un etern pícnic en una illa grega.

Encara que el canadenc va marcar diverses generacions d'amants de la música, no sempre va tenir èxit comercial i el reconeixement massiu, amb temes com 'Dance me to the end of love' o 'First we take Manhattan', i els premis només li van arribar al final, coincidint amb el seu retorn als escenaris el 2008 després que la seva mànager, Kelley Lynch, li fes un desfalc de cinc milions de dòlars dels comptes de la seva pensió. Cap dels seus discos va ser premiat amb un Grammy. "A mesura que ens obrim camí cap a la línia de meta que alguns de nosaltres ja hem creuat, no m'havia imaginat mai que aconseguiria un Grammy", va dir al rebre'n un el 2010 per la seva carrera. "De fet m'ha emocionat la modèstia del seu interès".

Nascut a Westmount (Quebec) el 21 de setembre de 1934, en el si d'una família jueva, va començar a tocar la guitarra d'adolescent amb l'ajuda d'un professor de flamenc espanyol que va desaparèixer un dia sense més explicacions, però deixant-li els secrets que conformarien el seu estil. Després d'acabar la carrera es va traslladar a l'illa grega d'Hidra, on es va comprar una casa per 1.500 dòlars, i va conèixer la que seria una de les seves moltes amants i muses, la recentment desapareguda Marianne Ihlen. Allà va escriure llibres de poesia, com 'Flors per a Hitler', i també novel·les com 'Beautiful Losers' o 'Favourite Game'. Federico García Lorca va ser un dels seus grans referents.

Els llibres no es van vendre gaire i el 1966 se'n va anar a Nova York a explorar la naixent escena folk. A la Gran Poma es va envoltar d'una troupe d'artistes que el van ajudar a entrar en l'escena musical. Noms com Nico, Lou Reed, Patti Smith i, particularment, Judy Collins, que va ser la primera a gravar 'Suzanne', després que Cohen l'hi cantés per telèfon. Com a músic, una pell en la qual no sempre es va sentir còmode, va girar de forma infatigable, havent de vèncer una recurrent por escènica, que el va portar fins i tot a baixar de l'escenari el 1972. Ho va provar amb tot, des del vi francès més car, als al·lucinògens.

Notícies relacionades

En constant recerca espiritual, que el va portar a explorar des del cristianisme a la cienciologia, a mitjans dels 90 es va ordenar com a monjo en un monestir budista de Los Angeles, on va passar uns quants anys de vida ascètica i silenciosa. En aquesta mateixa ciutat va presentar fa poques setmanes el seu últim disc. "No tinc ni idea del que estic fent", els va dir als periodistes. "A mesura que m'acosto al final de la meva vida, tinc menys i menys interès a examinar el que han de ser avaluacions i opinions molt superficials sobre el significat de la vida o el treball d'un. Mai m'he inclinar a fer-ho quan estava sa i ara m'hi inclino menys". 

Entre els múltiples guardons que va rebre al llarg de la seva trajectòria hi ha el premi Príncep d'Astúries de les lletres que va obtenir el 2011.