La penúltima parada de Bowie abans de Barcelona

La creativitat s’acostuma a associar amb el caos, amb la imatge de l’estudi de Francis Bacon, tota una escampada de cartrons i brotxades. Però l’exposició David Bowie is revela, entre altres coses, la possibilitat d’una genialitat ordenada. S’hi recullen fins a 300 objectes extrets majoritàriament de l’arxiu personal novaiorquès de la icona pop, i tot està impol·lut, incloent-hi els folis amb lletres gargotejades, ratllades, corregides.

Bowie va ser un precursor en molts aspectes, i això inclou la màgia de l’ordre de Marie Kondo (en els seus últims temps va tenir un arxivista a jornada completa). Només així hauria sigut possible una exposició tan enlluernadora, vasta i completa com aquesta; la més exitosa, segons es va anunciar aquesta setmana passada, en els 164 anys d’història del museu Victoria & Albert de Londres: més d’un milió i mig de persones ja l’han vist. 311.956 en el mateix V&A, i la resta, en el viatge de la mostra pel Canadà, el Brasil, Alemanya, els Estats Units, França, Austràlia, Holanda i Itàlia.

La gira no s’acaba aquí: el 8 de gener obrirà a Tòquio, i el 25 de maig, al Museu del Disseny de Barcelona, on s’hi estarà uns tres mesos. Si el mes de juny acostuma a observar un bon desplaçament de melòmans a la ciutat amb motiu del Primavera Sound i el Sónar, aquest any l’allau hauria de ser més gran.

BOLONYA EN CLAU 'GLAM'

Aquesta setmana era l’última per visitar l’exposició a Bolonya, on la presència de Bowie s’ha deixat notar a tot arreu: les llibreries tenen les seves seccions dedicades a l’artista; biblioteques i bars acullen esdeveniments temàtics i, potser el més inesperat, les perruqueries poden col·locar samarretes amb motius bowiescs als expositors de laques de fixació forta.

 

Ja sigui per la seva aura de gran esdeveniment (sobretot, i tristament, des de la mort de l’artista a principis d’any) o perquè tendim a deixar-ho tot per a l’últim moment, a l’entrada del MAMBO (el museu d’art modern de Bolonya) hi penjava dijous el cartell d’«entrades esgotades». D’aquí a diumenge, últim dia. I una vegada a dins, el cert col·lapse humà certificava l’èxit.

El primer que llegim a l’exposició, inscrit sobre el famós body amb cames en semicercle de la gira Aladdin Sane, és aquesta declaració de Bowie el 1995, en l’època d’1. Outside: «Tot l’art és inestable. El seu significat no és necessàriament l’insinuat per l’autor. No hi ha una sola veu acreditada. Només hi ha múltiples lectures».

L’artista va cedir accés sense precedents al seu arxiu, però, fidel al pensament de dalt, va preferir no ser entrevistat pels comissaris Victoria Broackes i Geoff Marsh. L’elecció d’objectes, full de ruta i possibles significats anaria a càrrec del museu.

DEL SUBURBI A L'ESPAI

Si no se’n sap gaire i hi ha curiositat per l’exposició, convé evitar llegir notícies, incloent-hi la resta de la que tenen davant dels ulls. Tot i que intentarem repassar la ruta sense arruïnar totes les sorpreses.

El camí comença cronològic, en el món no de David Bowie, sinó de David Jones, el jove que provava de fugir d’una vida grisa en el sud-est de Londres a través de cultura i imaginació. A l’audioguia encara no sonen hits ni entrevistes, sinó una peça atmosfèrica a l’estil de Brian Eno. Hi ha espai preferent per a les seves influències i un escenari en 3D, reproducció del seu dormitori d’infància, sobre el qual es projecten imatges del Bowie anterior al boom.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

El salt al cosmos va arribar el 1969 amb Space oddity, cançó i disc homenatjats en un apartat que inclou, entre altres delícies, el vestit espacial vestit per Bowie al programa Dirk Clark’s Salute to the seventies. No només melòmans, sinó adeptes de la moda haurien de passar per l’exposició: el més atractiu han de ser els 60 vestits reunits.

PERILL DE DESMAI

Després d’un apartat dedicat a la seva famosa interpretació de Starman a Top of the Pops el 1972, la cronologia brilla per la seva absència. El trajecte es bifurca en diverses direccions a l’uníson, subjugant el visitant en un laberint d’influències artístiques i aspectes i èpoques de la carrera de Bowie. Sorprenen (compte, vénen espòilers) l’apartat insonoritzat dedicat al seu treball a l’estudi; la sala de cinema amb clips del seu treball com a actor, o l’habitació sobre la seva etapa berlinesa que presideix un sintetitzador SYNTHI regal de Brian Eno.

Starman a Top of the Pops SYNTHI regal de Brian Eno.Però la verdadera epifania arriba, gairebé al final del trajecte, amb la gegantina sala dedicada als seus concerts: passatges en directe projectats del sostre a terra en parets translúcides quadriculades que deixen entreveure els últims vestits. És bastant increïble i s’hi veu una mica de rímel corregut. Si un n’és fan, corre perill de desmai.