Sixena, un trasllat temerari

No es pot restituir i conservar. O es restitueix o es conserva. Les dues coses són impossibles, tocar les pintures és destruir-les. Així de contundent és l'informe elaborat per científics de les universitats catalanes (UB, UAB i UPC) i del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a petició de' MNAC sobre els riscos d'extreure i retirar del Palau Nacional les pintures murals del monestir de Sixena i traslladar-les i integrar-les a la sala capitular del cenobi de la localitat de la província d'Osca. L'estudi va començar a elaborar-se al juliol, en previsió que hi hagués petició d'execució provisional de la sentència dictada per un jutjat de primera instància d'Osca a favor de la demanda aragonesa de recuperar els murals. Les previsions del MNAC no es van equivocar. L'acte va arribar el passat 2 de novembre. No admet recurs en contra, però sí un escrit d'oposició. I això és el que va presentar el museu al jutjat dijous passat. Un contundent informe sobre els riscos de tocar les pintures i que només admet una interpretació: "La conclusió absoluta, radical i molt ferma que és una temeritat traslladar-les", en paraules del director del MNAC Pepe Serra.

Serra no és l'únic a pensar així. Compta amb el suport del patronat del museu en el qual a més de la Generalitat i l'Ajuntament també figura el Ministeri de Cultura. I amb la defensa, enviada per carta, de Gianluigi Colalucci, restaurador de la Capella Sixtina i un dels màxims experts internacionals en pintura mural, que es reafirma en la seva posició de "no moure les pintures", i la defensa, verbal i a títol personal, del director del Museu del Prado, Miguel Zugaza: "100% solidari amb la posició del museu respecte al fet que el valor principal és la preservació dels béns i per tant, contrari a qualsevol intent de retirar-los". Les posicions favorables a les tesis del MNAC només han començat a arribar, segons el seu director, que es mostra convençut que en la reunió del grup Bizot (els responsables dels principals museus del món, entre ells el Louvre, el Metropolitan i el British, a més del MNAC i el Prado), que tindrà lloc a partir del dia 17, hi haurà més reaccions en aquesta línia. D'entrada, li han permès exposar el tema, cosa que no és normal en aquest tipus de trobades.

MIG MIL·LÍMETRE DE CAPA PICTÒRICA

A més de les adhesions dels centres de referència internacional, el Palau Nacional també demanarà informes sobre els riscos de tocar les pintures a experts internacionals aliens al museu. El primer ja està en marxa i l'està elaborant Simona Sajeva, una altra de les grans expertes mundials en pintura mural. Però el que fa és parlar de l'informe ja presentat, que es resumeix en unes pintures "totalment calcinades", amb "el color alterat" pel foc i que presenten un estat de "fragilitat extrema i de gran sensibilitat davant qualsevol canvi". El CSIC s'ha centrat en l'efecte del foc sobre els materials originals, que no només va alterar el pigment sinó que va transformar els aglutinants en calç viva, de manera que la cohesió entre capes és nul·la. A això cal afegir-hi que la pel·lícula de pintura original només té mig mil·límetre de gruix a les parts més gruixudes, i la resta es mesura en micres. Conclusió, si es toca, es desfà.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La UPC ha focalitzat la seva atenció en les teles sobre les quals les pintures van ser traspassades després de ser arrencada, i ha constatat que les seves fibres ja no són ni flexibles ni resistents, és a dir, que qualsevol moviment o vibració provocaria el seu trencament i en conseqüència més pèrdua de pintura. I la UB, en les restes de l'adhesiu utilitzat durant el 'strappo' (l'arrencada), la caseïna, un material realitzat a partir del formatge i altament reactiu davant qualsevol canvi ambiental. Tan reactiu com els bacteris latents trobats per la UAB en els murals. Ara estan controlats, però una pujada de la humitat o un canvi en les condicions de l'aire podrien provocar la seva propagació i la destrucció de part de les pintures. O del que en queda, ja que només se'n conserva el 30% de les originals, perquè només es van poder rescatar de les flames el 50% del conjunt i d'aquest s'ha hagut de reconstruir una gran part. Conclusió final: "No s'haurien de moure, assumir els riscos del trasllat és admetre els danys". Paraula de Mireia Mestres, conservadora del MNAC.

UN MALALT MOLT MALALT

Davant tanta contundència, el Palau Nacional espera poder aturar l'execució provisional, ja que l'única manera que aquesta no progressi és que la seva realització provoqui irreversibilitat. No està gens clar que les pintures puguin arribar a Sixena, però sí que està claríssim que no suportarien una tornada en cas que la sentència de primera instància sigui revocada per l'Audiència Provincial o el Tribunal Suprem. Si no s'atura, no és clar que arribi a produir-se el trasllat. Ja no perquè tant el Govern com el conseller de Cultura han dit que no passaria, sinó per motius tècnics: "Hauríem de trobar algú que volgués fer-ho i que complís els requisits per fer-ho. I em costa molt pensar que algun professional posi per escrit que li sembla assenyat, oportú, intel·ligent i una bona mesura moure això provisionalment. Vull veure qui firma això", reflexiona Serra abans d'acabar dient: "Estem parlant de restituir un malalt molt malalt".