Rosario: "Venero la vida perquè s'ha portat molt bé amb mi"

Lluint un espectacular i acolorit vestit de cua i cantant per bulerías, la coronada com a reina del gypsy funky torna més «autèntica» i «pura» que mai amb el treball que més l’acosta a les seves arrels flamenques, 'Gloria a ti'. A través d’11 composicions que combinen rumbes caribenyes, ritmes de funk i balades amb aires rockers, Rosario firma aquest retorn als seus orígens sense deixar de costat la fusió d’estils que la van portar a guanyar dos Grammy Llatins el 2002 i el 2004. 

    

En aquest camí de tornada l’acompanyen artistes com Leiva i Descemer Bueno, i fins i tot els absents Antonio Flores, a través d’una cançó inèdita que va deixar maquetada, i Manolo Tena, amb qui va compondre quatre peces poc abans de la seva mort. La gira de presentació d’aquest nou treball inclou una parada aquesta nit al Palau de la Música Catalana (21.00 hores), on l’artista posarà sobre l’escenari «el seu disc més flamenquito».   

–¿A qui va dirigit el lema que dóna nom al disc, 'Gloria a ti'? 

–Venero la vida perquè crec que s’ha portat molt bé amb mi. Sempre he cregut en la llum blanca, en l’energia que ens il·lumina, i considero que és necessari tenir-la molt present, mirar-nos per dins amb calma i amb serenitat. És un missatge que cada un pot portar al seu terreny. També celebro la vida perquè tinc molts àngels al cel i no vull que em deixin anar mai de la mà.

–En aquest disc la veiem més flamenca que mai. ¿Què la va portar a pensar que aquest era el moment adequat per fer un treball així? 

–Jo sempre he sigut molt flamenca, però 'Gloria a ti' és més 'flamenquito' per la producció. Volia fer un disc més pur, sentit i autèntic, sense tanta producció com l’anterior, per tornar a les meves arrels. Però segueixo sent la mateixa Rosario i en aquest treball hi ha rumbes, funky i una miqueta de tot. Aquest és el meu estil, toco molts pals.

–La portada avança el contingut del disc, amb vostè lluint un vestit de cua de la seva mare. 

–Sí, volia portar aquest vestit de cua a la foto perquè considero que representa les meves arrels i la meva sang. La meva família forma part del disc perquè al capdavall és una part fonamental del que sóc jo.  

–A part del vestit de cua, també dedica a la seva mare una de les composicions, 'Ai Mamasota'. 

–A Colòmbia anomenen així les dones que són valentes i lluitadores. Un fan em va dedicar un comentari dient: «Ai, 'mamasota', aquesta dona m’altera, 'carajo'». Em va inspirar per compondre aquesta cançó, que volia dedicar a la meva mare, que era tota una 'mamasota'.

–Gràcies als avenços tècnics, canta amb el seu germà Antonio. ¿Era un deute pendent? 

–No vam deixar gaires coses gravades junts i tenia ganes que la gent més jove conegués la seva obra amb aquesta cançó inèdita. És una peça amb una essència i un missatge meravellosos per a tota aquesta gent que viu amb agents tòxics i per a aquells que ens oblidem d’estar en contacte amb la naturalesa. 

–A més a més, al disc hi ha quatre cançons escrites amb Manolo Tena poc abans que morís el 4 d’abril passat. 

–Ell tenia moltíssima il·lusió d’ajudar-me, especialment amb la cançó dedicada a la meva mare, perquè l’estimava molt. Era un artista generosíssim i estic molt orgullosa que estigui present en aquest disc. No em pensava que se n’aniria tan aviat, ara tinc una cosa més d’ell.

–També inclou dues cançons compostes per Leiva. ¿Com va sorgir aquesta col·laboració? 

–Primer em va enviar 'Dicen por ahí' i em va fascinar. Em vaig posar en contacte amb ell per preguntar-li com m’havia pogut sentir tant i em va enviar una segona cançó. Em va sorprendre moltíssim perquè va sentir el meu palpitar completament.

–'I sin darme cuenta' és una metàfora de la seva forma de compondre. ¿Com la definiria? 

–Tinc moltes nits glorioses i tempestuoses. És quan et surt aquesta pena, tots els teus sentiments, vivències i arrels, quan sense adonar-te’n et surt una cançó perquè els follets han vingut i t’han trastocat. 

Notícies relacionades

‘Espóiler’, ‘dana’ i ‘teletrebajar’ entren al diccionari de la RAE

Roc Casagran guanya el Sant Jordi amb la novel·la ‘Somiàvem una illa’

–A 'Dinero' fa un al·legat antimaterialista. ¿Té alguna cosa d’autobiogràfic? 

–Sóc molt espiritual i crec que, encara que els diners són importants per viure, fan molt de mal, són un verí que corromp. No és una vivència pròpia, però he conegut gent que s’ha espatllat pels diners.