Chester Brown i la mare "prostituta" de Jesús

«No he pretès mai ofendre ningú, però sóc conscient que les meves obres són molt personals i que he trencat tabús. Quan vaig començar a pagar a dones per tenir-hi sexe no pretenia canviar la seva situació de treballadores sexuals, sinó que ho vaig fer en un moment de dubtes personals amb l’amor romàntic. Sé que algunes persones s’han ofès, però no es canvia el món quedant-te callat». El canadenc Chester Brown (Mont-real, 1960), referent de la vinyeta independent nord-americana, es mostra tan sincer en persona, i una mica tímid, com en els seus trencadors còmics, des dels autobiogràfics Pagando por ello. Memorias de un putero (la seva experiència com a usuari i defensor de la prostitució) i El playboy (el seu descobriment adolescent, entre el desig i la culpa, de les revistes porno), fins a l’últim, María lloró sobre los pies de Jesús (tots, a La Cúpula). El presenta a Barcelona, i hi interpreta alguns passatges de la Bíblia i arriba a conclusions polèmiques: «Estic convençut que Maria, la mare de Jesús, era prostituta».

«No trobo cap altra manera d’explicar l’estranya decisió de sant Mateu d’escriure al seu evangeli una genealogia de Jesús en la qual inclou prostitutes o dones que han obtingut benefici del sexe. No s’entendria si la seva mare no ho era». Perquè, recorda, les antigues genealogies gairebé mai esmentaven dones, una teoria que li va inspirar l’estudi de Jane Schaberg The Illegitimacy of Jesus (1985). Brown reuneix en el còmic els casos d’aquelles dones amb les quals l’apòstol donava a entendre entre línies la condició de Maria. Són l’adúltera Betsabé; la meretriu de Jericó, Rahab; la nora de Judà, Tamar, i Rut, que es va entregar per preservar el llinatge de David, de qui naixeria Jesús. I si algú es pregunta per Maria Magdalena, no s’hi esmenta, ja que s’apunta a la teoria que diu que no era una meuca.

La «influència de la connexió personal de Jesús amb la prostitució», opina Brown, explicaria que aquest l’aprovés, que «no censurés mai el fet de vendre o comprar sexe» o que volgués que Maria de Betània, prostituta, li ungís els peus. És l’episodi bíblic que dóna títol al còmic i que, segons l’autor, podia tenir alguna cosa de ritual sexual, ja que en aquella època els peus eren un «eufemisme» del penis.

«Jesús era un avançat a la seva època», tot i que «molts dels seus pensaments –afegeix– van ser eclipsats per sant Pau, que condemnava la prostitució, que sempre ha estat molt connectada amb el paganisme i la sexualitat; devia ser cèlibe». El que l’apòstol va escriure va transcendir i es va convertir en el centre del pensament cristià, apunta.

Al marge de màfies i tràfic de dones, cosa que al seu país, diu, està «molt perseguida», Brown defensa la prostitució com una feina consentida per les dues parts i per la qual una de les parts obté uns diners –«tots treballem per diners», recorda–. No dubta a explicar sempre que l’hi pregunten que fa «14 anys» que és client d’una mateixa prostituta, Denise, que exerceix «per elecció personal». «Al principi ella tenia altres clients però ara sóc l’únic. Ella diu que li agrado però que no m’estima, i té un nòvio. No sé si durarà tota la vida, però jo estic satisfet, tot i que sé que seria més feliç si no necessités els meus diners».

Notícies relacionades

Chocolate Amatller torna al seu origen amb una botiga al Born

"¿Cancel·lar un ésser humà?"

«MENT OBERTA» / El dibuixant, que es defineix com a «cristià» però no pretén, afirma, imposar valors morals als altres, creu que la Bíblia «no ha sigut del tot compresa i caldria rellegir-la amb la ment més oberta». Predica amb l’exemple: ha bussejat en molts textos religiosos i n’han sorgit altres passatges revisitats al còmic, com Caín i Abel i les paràboles del Fill pròdig i Els talents, que posen de manifest que Déu beneeix més qui desafia les seves lleis o s’arrisca que els conformistes i submisos.

Avança que ara investiga l’evangeli de Joan. «És més espiritual, més estrany i difícil d’entendre. Com que solc utilitzar les meves obres per entendre el que no comprenc, sento curiositat per tractar-lo». ¿El pròxim tabú per trencar? «Potser no hi haurà més tabús», conclou amb un somriure murri.