Pere Cinquè

ajh01c03001
¿Què fa que certs escriptors segueixin vius després de morts, o d’haver deixat d’escriure? ¿Com és que alguns noms, de la massa immensa d’escriptors i escriptores que omplen llibreries, biblioteques i catàlegs, alguns només, se salten la barrera de l’oblit i continuen a la vora nostra?
De tots els noms possibles, la gent que promou el manifest SOS. Literatura a l’ensenyament per denunciar el lent però fins ara implacable bandejament de la literatura dels plans d’estudis de secundària (bandejament que té també noms i cognoms, ben nacionalistes per cert) van escollir batejar-se com a Col·lectiu Pere Quart. Aquest era el pseudònim que usava en poesia Joan Oliver, nascut a Sabadell un any abans que s’acabés el segle XIX i mort el 1986: era un home i un escriptor a favor del compromís, dels compromisos, i contra les convencions, un activista escèptic però perseverant, llenguallarg i rebec, un inconformista amb bona part d’allò que li tocà viure i algú que no va dubtar a prendre partit, de vegades amb crues conseqüències, una de les quals fou l’exili. Però tot té dues cares: molts lectors mai no li agrairem prou les Corrandes d’exili publicades des de Xile.
Ara fa 30 anys de la mort d’Oliver, i els que fugen a l’exili tenen colors de pell diferents, qui ens governa ja no és el general Franco, com quan ell va tornar, sinó un Felip VI. Gira la roda del temps i anem afegint numerals a certs noms. Però les paraules resisteixen. El proper dimarts 29 de novembre, dins de l’Any Joan Oliver, la Biblioteca de Catalunya i el PEN Català preparen un homenatge a l’escriptor, i amb aquest motiu el PEN ha editat un esplèndid àlbum ple d’imatges i textos, en força casos inèdits, que val la pena que no es perdin. El llibret s’obre dient: «Per dissort, encara som a la trinxera i les nostres armes són les paraules». En aquesta trinxera eterna que és la vida, vista des d’uns mínims principis, les paraules i els organitzadors de paraules ens hi fan una bella companyia. Repetim-ho amb Pere Quart: «Temps era temps hi hagué la vaca cega: / jo sóc la vaca de la mala llet».
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Els bojos són ells, ells
- Final de la Copa del Rei Les 8 hores que van portar el futbol espanyol al caire de l’abisme: «El Madrid no ens pot demanar que canviem els àrbitres»
- Kounde decideix una final apoteòsica
- Flick despulla el Madrid (cap. III)
- «UNA NIT PERFECTA» Flick, l’amo de les finals, despulla el Madrid (capítol III)
- Futbol Un Barça feliç es classifica per a la seva cinquena final de la Champions consecutiva (1-4)
- La caixa de ressonància ¿Un concert pot competir amb un Barça-Madrid?
- Jordi Herreruela: «A Barcelona fa falta un escenari de 60.000 o 80.000 espectadors dissenyat per a la música»
- Loteries Números premiats a la Grossa de Sant Jordi 2025: primer, segon i tercer premi