Els llibres de Paco Camarasa

Les notícies apuntaven que Paco Camarasa (València, 1950), el llibreter inesgotable, el comissari de BNegra, l’home que més en sap de novel·la criminal, no anava fi de salut. Però aquí el tenen, al seu feu, la llibreria Negra y Criminal, que l’any passat va haver de tancar amb tot el dolor del seu cor. No fa gaire que va sortir de l’hospital i camina amb crosses, però només fixant-t’hi bé s’aprecia lleument el cansament. La seva veu potent, les seves ganes d’explicar històries i el seu apassionament a tota prova segueixen inalterables. El somriure sorneguer, al seu lloc. L’ocasió s’ho mereix: als seus 66 anys, té a les mans el seu primer llibre, 'Sangre en los estantes' (Destino), que, assegura, també serà l’últim, per la senzilla raó que en aquest s’ha buidat.

És una guia personal del gènere negre, però també un llibre de memòries, un anecdotari, un treure pit davant la professió de llibreter, un volum difícil de classificar a la llibreria, vaja. I serà l’últim també perquè no se les dóna d’intel·lectual. Gens acadèmic, i ell és només «un prescriptor, un agitador». Però, això sí, s’ha preparat tota la vida. Des dels seus primers anys d’amant del gènere a la universitat, cap als anys 60, quan els seus companys llegien Marta Harnecker o la «incomprensible» novel·la telquelista, a ell li costava reconèixer en públic què era el que realment li agradava. «Fins que un dia Alianza va treure una edició de 'Collita roja' de Dashiell Hammett prologada per Luis Cernuda. Això va trencar l’esquema rígid dels militants d’esquerra, tot i que potser es pensaven  que allò de ‘roja’ tenia a veure amb les lluites dels pagesos andalusos», explica.

CREADORS D'UNA TRADICIÓ

També explica el seu pas pels 70, quan Manuel Vázquez Montalbán va crear una tradició que només a penes havia tret una mica el cap amb les novel·les de Plini de Francisco García Pavón. «Encara que, per ser just, el primer va ser Jaume Fuster amb el seu 'De mica en mica s’omple la pica'», diu a manera de descàrrec que en el llibre no parli gaire de la novel·la negra en català, que té un dificultós transvasament al mercat en castellà.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Assumeix el subjectivisme. Juntament amb les dades inalterables hi ha les petites històries viscudes en una llibreria única en el seu gènere amb la seva companya Montse Clavé, la llibretera. A l’obra explica com portar la samarreta del local amb l’única llegenda del seu nom, Negra y Criminal, li va valer a Màrius Serra una reprimenda per part d’unes noies a les quals va haver de calmar i informar que allò no era un insult racista. O com Leonardo Padura es va atrevir a enfundar-se-la pels carrers de l’Havana. Més de 400 autors van passar pel local i s’hi van fotografiar. «James Ellroy, histriònic i irascible, té fama de tipus dur però amb nosaltres va ser molt amable. Va entrar al petit local amb cara circumspecta, va esbossar un somriure i va dir: ‘M’agrada, us el compro’».

És precís establint límits del que és novel·la negra, però alhora aposta per ampliar els seus marges amb el Juan Marsé d’Un día volveré o el Rafael Chirbes de Crematorio, tant si ho volen ells com no. Novel·la negra no és per a Camarasa la resolució d’un enigma, el que els britànics anomenen whodunit. A vegades ni tan sols hi ha un detectiu o una mort. «De vegades només és necessària una atmosfera», una mirada crítica a la societat. I per tant per entendre per què els nord-americans han votat Donald Trump recomana llegir Pelecanos, Pryce o Lehane, perquè «ells saben bé com són els barris baixos de les ciutats». I per entendre l’ascens de Marine Le Pen, Jean-Claude Izzo. «Em temo que amb Trump al poder i amb els governs que tenim i els que s’acosten a Europa tenim material de novel·la negra per a estona».