Fernando Trueba: "Ara la política és el regne de la mediocritat"

Fernando Trueba (Madrid, 1955) torna a la comèdia, gènere que adora des que va estrenar la seva primera pel·lícula, Opera prima (1980). Llavors va seure d’amagat en un cine, va sentir les rialles del públic i va pensar: «Vull fer sempre riure la gent». No ha sigut així. El cineasta que va conquistar l’Oscar per Belle epoque té una carrera que es divideix al 50% entre el drama i la comèdia. Ara, recuperant el divertit esperit de La niña de tus ojos, estrena La reina de España, on l’esbojarrat grup de comediants roda una superproducció en anglès sobre Isabel la Catòlica interpretada per Macarena Granada (Penélope Cruz). Ja no és una nena. És tota una estrella de Hollywood que, en ple franquisme, torna al seu país per treballar malgrat el profund menyspreu que sent cap als feixistes.

–¿Com prova això de tornar a la comèdia?

–És el gènere de la meitat de les meves pel·lícules. Tots els directors de comèdia que he admirat han fet de tot. Fins i tot Chaplin va fer drama. M’ha anat molt bé i he pensat: ¿com he deixat passar tant de temps sense fer això? Probablement perquè en la vida et passen coses que et deixen sense energia per exercir l’humor. Però he sigut molt feliç rodant 'La reina de España'. La comèdia és l’art major. La capacitat de riure és el que ens distingeix dels animals.

–Vostè, de petit, explicava acudits i li queien hòsties, segons les seves pròpies paraules.

–Te la jugaves per ser el graciós. I continua sent així, què hi vols fer. Millor ser el graciós que ser l’esgarriacries.

–Han passat 18 anys des de 'La niña de tus ojos'. ¿Els anys pesen?

–Sí, a tothom. Però quan fas una pel·lícula et sents lleuger. Bebo Valdés em deia que amb 91 anys li costava déu i ajuda aixecar-se i anar al bany, però s’asseia al piano i era com tenir 21 anys. Quan fas una comèdia no pesen els anys. Els anys pesen en altres coses de la vida, quan mires la realitat i et desanima veure que els americans voten Trump o que aquí traiem mitjans a escoles i hospitals. ¿En quin món viuran els nostres fills i néts? ¡Que cretins que som els humans! Però no podem tirar la tovallola.

–'La reina de España' destil·la amor pel cine i la seva gent.

–Rafael Azcona, a qui adorava, em retreia que jo sempre volia explicar històries sobre artistes. Ell em deia que era millor narrar la vida de porters, cuiners… Jo li responia que havia après d’ell, precisament, que un ha de parlar de les coses que coneix. Però al final els personatges no importen. el més important són les emocions, les històries, les passions. He viscut del cine, un món al qual agraeixo moltes coses. He conegut la millor gent, els més generosos, arriscats i divertits. Solament puc estar eternament agraït a aquesta indústria.

–Penélope Cruz és la protagonista. Quan es publica una entrevista on line amb ella només hi ha comentaris ofensius dels lectors.

–És que la gent normal no té temps d’escriure. Llegeix la informació i ja està. Tenen famílies per atendre, treball, llibres per llegir, anar al cine. I després hi ha els altres, els que insulten. Fa poc 'Time' va publicar un reportatge modèlic sobre com hem perdut internet en mans de la cultura de l’odi. Està creant alarma social. Hem passat de la llibertat d’expressió a l’època en què es pot insultar i mentir. Això és verí.

–Vostè també ho ha viscut. Li van ploure les crítiques quan li van donar el Premio Nacional de Cine i va voler fer un discurs divertit i irònic.

–I vaig fracassar. Però crec que es va treure de context. Vaig dir coses arriscades [«no m’he sentit espanyol ni cinc minuts»], però les deia en un context d’humor.

–En una entrevista recent li van preguntar sobre la necessitat d’un Ministeri de Cultura i vostè va defensar a ultrança el d’Educació.

–Perquè tots els problemes que estem vivint a Europa i als EUA vénen per aquí. Hem descuidat l’educació dels ciutadans. I ens posem les mans al cap. ¿Com Europa pot ser tan injusta i xenòfoba? Vivim una època en què la bondat està mal vista. Hem de recuperar certs valors bàsics, però estem fent el contrari: treure l’ètica i les humanitats de l’educació. Anem a la catàstrofe. Ho veus venir cada dia en els diaris, amb fets i dades.

Notícies relacionades

Penélope Cruz: "No em sento una estrella"

'La reina de España', qualsevol temps passat va ser millor

–La reina Letizia va visitar el rodatge de La reina de España. Els Reis actuals són cinèfils. ¿No ho haurien de ser també els polítics, encara que vostè els tingui al·lèrgia?

–No els tinc al·lèrgia. Crec que no hi a res de més necessari que un bon polític. Bons metges i mestres també, és clar. Però ara la política és el regne de la mediocritat. No saben parlar, que és una de les coses que s’ha d’exigir als polítics, a més a més d’una preparació de l’hòstia.