Minoria Absoluta treu suc del primer viatge a la Lluna

Minoria Absoluta, resposable de programes com Crackòvia i Polònia, estrena al Club Capitol Astronautes. Houston, tenim un cadàver! Actors habituals dels dos programes d’humor, com Queco Novell, David Olivares, Xavier Serrano i Mireia Portas, protagonitzen aquesta esbojarrada comèdia d’una productora que ja va triomfar amb La família irreal i Polònia, el musical.

El text és dels guionistes Rafael Barceló i Jordi López Casanovas, i s’inspira en el viatge a la Lluna fet per la NASA el 1969. Novell (imitador de Mariano Rajoy i de Felip V) fa de Neil Armstrong, Olivares (Tomàs Molina, Albert Rivera) és el seu company de viatge espacial Michael Collins i Serrano (Gerard Piqué, Vladímir Putin) dóna vida a Buzz Aldrin en aquesta hilarant història.

L’acció comença en el seu retorn a la Terra, quan es descobreix que al mòdul lunar en què viatgen hi ha un quart passatger i és mort. Una investigadora de la NASA (Mireia Portas, imitadora de Hillary Clinton, entre altres) intentarà aclarir què ha passat a partir d’entrevistes individuals amb cada astronauta. «Les seves històries no concorden i la situació es va tornant cada vegada més absurda –diu Xavier Ricart, director del muntatge–. Comença de manera realista i acaba sent molt surrealista».

Notícies relacionades

¿Un concert pot competir amb un Barça-Madrid?

Jordi Herreruela: «A Barcelona fa falta un escenari de 60.000 o 80.000 espectadors dissenyat per a la música»

MÚSICA DELS 60 / «És hilarant i per a tota la família. Espero que la gent es peti de riure i desconnecti de tot durant l’hora i mitja de funció», afegeix. L’obra té un to vodevilesc i una banda sonora plena de música dels 60 com Get back, dels Beatles, i Je t’aime... moi non plus, de Serge Gainsbourg, com també èxits dels Jackson 5 i de David Bowie. No és un musical, però els actors es marquen alguna coreografia.

«Acostumats al ritme de gravació i als personatges que interpreten a la televisió, és sa mentalment trepitjar l’escenari», admet Ricart. Evidentment, se’ls acumula la feina, però el cansament desapareix quan connecten amb la platea. «El teatre és una feina molt agraïda. Té altres tempos». Encara que no tenen gaire temps per assajar, la gran complicitat permet avançar a bon ritme. «Fa 10 anys que ens coneixem i treballem junts. N’hi ha prou amb una mirada per entendre’ns».