Un Primavera Sound exultant

Amb poc marge d'avís, sense gales ni pel·lícules pel mig i per a gaudi matutí de molts melòmans, el Primavera Sound ha anunciat avui la integritat del programa per a l'edició del 2017, que se celebrarà del dimecres 31 de maig al diumenge 4 de juny, essencialment al parc del Fòrum, amb oferta gratuïta addicional al Raval.

Encara que el Primavera presumeix de programació horitzontal --i, certament, aquí la lletra gran, petita i microscòpica tenen la mateixa brillantor--, alguns noms importen aquest any encara més que altres. Ben destacats en el cartell hi apareixen, amb tota lògica, nous clàssics com Arcade Fire, The XX i Bon Iver, els dos últims amb nous àlbums de reinvenció per presentar.

Molts altres noms consolidats, dels melòdics Metronomy als anàrquics Death Grips, passant pels exploradors jazz Badbadnotgood, s'amunteguen en un cartell de gairebé 200 artistes que servirà, novament, com a curs exprés d'actualitat musical. No hi afegim l'adjectiu 'alternatiu' perquè, en realitat, aquesta catalogació no significa res en dies d'aliança constant entre talents massius i gairebé secrets; i a més, un adjectiu així únicament serveix per donar una aura esnob, exclusivista, no inclusiva, a molta música que tan sols s'ha de descobrir per disfrutar-ne.

Si una cosa crida l'atenció aquest any és el reconeixement, fins i tot més que en anys anteriors, de l'excel·lent moment que viu l'R&B. Aquest any podríem fer una llista de millors-discos-de-l-any només amb àlbums d'aquest gènere. I pel PS17 hi passaran com a mínim els autors de dos: Solange, amb el repertori reparador d''A seat at the table', i Frank Ocean, amb l'atrevit, gairebé mancat de percussions, 'Blonde'. Un altre astre de l'R&B convocat als fastos és Miguel, autor l'any passat de l'abrasiu i intens 'Wildheart'.

Els seguidors del rap també estan d'enhorabona: arribarà des dels Estats Units amb Run The Jewels i Joey Purp, des d'Anglaterra amb Skepta i des de Madrid amb el col·lectiu Agorazein.

SOMNI CALIDOSCÒPIC

La varietat d'estils i visions del que denominem Música Popular està més que ben representada en un cartell amb veus femenines del folk-rock (Angel Olsen, Mitski, Weyes Blood), psicodèlia al·lucinant (Pond, King Gizzard & The Lizard Wizard), metal (Sleep, Gojira) de primeres espases, samba amb pedigrí (Elza Soares), jújù nigerià (King Sunny Adé) o electrònica analògica amb aura cinemàtica (S U R V I V E, dels quals dos components van compondre la música de 'Stranger things'). 

Però, en termes sintètics, potser la presència més esperada és la d'Aphex Twin, productor esmunyedís, multiforme i sempre creatiu, per sobre de tot des de fa dècades. L'electrònica guanyarà literalment terreny: l'ampliació de la zona Beach Club permetrà dedicar dos escenaris en exclusiva a artistes de l'ampli gènere, entre ells Dixon, Bicep, Âme, Tycho, Talaboman (el projecte de John Talabot amb Axel Boman) o els clàssics industrials Front 242.

PRESÈNCIES IL·LUSTRES

Entre els veterans convidats a aquesta edició hi brilla amb llum pròpia Van Morrison, que, lluny de viure de rendes, acaba de publicar un àlbum ('Keep me singing') amb bons resultats crítics i comercials. L'avantguardista Annette Peacock sí que recorrerà als 'oldies', perquè no publica disc des de fa una dècada. Zero queixes, és clar. Els mites del pop psicodèlic The Zombies desenterraran el repertori de l'enorme 'Odessey and Oracle' del 1968, en què 'Time of the season' interpel·lava a Miguel al final de la seva antiga 'Don’t look back'. ¿És molt somiar amb una col·laboració dels uns i l'altre en el festival? Dits encreuats.

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

Hi haurà retorns importants, com la reaparició de la màquina soul-rock The Make-Up i els semidéus de l'indie rock Broken Social Scene, grup sempre a punt del col·lapse, amb matrimonis trencats a l'interior. I una extensa representació estatal més enllà d'Agorazein, amb promeses com els adorables Her Little Donkey, ídols com Mishima, la col·laboració de la flamenca Rosalía amb Raül Fernández o la celebracióa del 20è aniversari de l''Hecho, es simple' de 7 Notas 7 Colores. Qui no trobi excitació en aquest cartell és perquè no vol.

(A sota, una 'playlist' de gairebé dues hores amb vint-i-cinc èxits segurs del #PS17).