'Twin Peaks', el retorn d'un mite

¿Qui va matar Laura Palmer? Aquesta pregunta, aquest misteri, va marcar la cultura pop dels 90. Però no era l’única qüestió important de Twin Peaks, la sèrie de David Lynch i Mark Frost que es va convertir, per a sorpresa dels mateixos autors, en un fenomen popular al voltant del món, incloent-hi Espanya, on es va estrenar a Tele 5 el 15 de novembre de 1990.

Uns mesos abans, a l’abril, l’emissió a la cadena nord-americana ABC del seu al·lucinant pilot de 94 minuts (una de les millors pel·lícules de Lynch) havia congregat 34,6 milions d’espectadors. L’audiència va caure a 23,2 amb el segon, però seguia sent una xifra sorprenent per a una sèrie amb una personalitat com aquella. 

El punt de partida era la investigació de l’assassinat d’una reina del ball en un poble al nord-oest de Washington. Fins aquí, tot canònic. Però aquella investigació policial estava capitanejada per una insòlita barreja de galant clàssic i bufó absurd, l’agent de l’FBI Dale Cooper (Kyle MacLachlan), addicte al cafè i els pastissos i d’estranys mètodes tibetans.

ESPERAR EL MÉS INESPERAT

La sèrie transcendia el procediment policial per ser també un culebró recargolat a l’estil Dinastia (la bona època, quan va arribar Joan Collins com a Alexis), una història de terror primigeni i una comèdia minimalista que havia de fer trencar-se de riure Aki Kaurismäki. Quan, al final del tercer episodi, Cooper somiava amb l’habitació vermella, aquell nan ballarí i una doble de Laura Palmer a qui, de vegades, se li doblegaven els braços cap enrere, va quedar clar que aquella sèrie no era qualsevol sèrie. 

Al capdavall, Twin Peaks venia de Lynch, de qui només es pot esperar el més inesperat. Però també hi havia Mark Frost, veterà de Canción triste de Hill Street que va equilibrar amb habilitat narrativa els impulsos més marcians del seu col·lega. «La sèrie era una combinació de moltes coses», ens explica per telèfon, en una conversa distesa i gens críptica. «Lynch és un director increïble, expert en atmosferes, tempos, espais. La meva habilitat és explicar històries. A l’unificar les habilitats de tots dos, va sorgir aquella curiosa combinació».

LLIGAR CAPS

L’oportunitat de parlar amb Frost va sorgir no pel retorn de la sèrie (el 2017, a Showtime, Movistar Series a Espanya), sinó per la publicació de La història secreta de Twin Peaks (Columna), concebut per Frost com una mena de tardà volum d’acompanyament per a les dues primeres temporades. El llibre recull, en forma de dossier anotat, la història de la localitat i l’origen i el destí de molts personatges: el doctor Jacoby, lady Leño, la femme fatale Josie Packard, Catherine i Pete Martell… El contingut, s’informa al principi, «guarda relació amb una investigació que va dur a terme al nord-oest de l’estat de Washington fa segles l’agent especial Dale Cooper». El cas es considera tancat, però l’obsessió segueix viva; o com a mínim la nostàlgia.

Per preparar aquest volum fastuós, dens i exhaustiu, Frost no va recórrer a la bíblia de la sèrie, sinó als mateixos capítols. «Vaig tornar a veure la sèrie completa, prenent notes com qualsevol persona que no n’hagués format part». També li va resultar d’utilitat una (falsa) guia de la localitat publicada als 90, ara a preus importants a Iberlibro.

Un dels objectius de La història secreta de Twin Peaks és lligar els caps d’una segona temporada considerada, en el seu moment, molt inferior a la primera, però des d’aleshores bastant reivindicada. «M’alegra que ara la segona temporada agradi –diu Frost–, perquè va ser difícil fer-la. Hi havia una gran insistència per part de la cadena a desvelar la identitat de l’assassí. Ens semblava absurd. No estàvem fent S’ha escrit un crim ni Colombo. Però hi insistien i hi insistien i al final ho vam haver de fer, així que ens trobàvem  davant el desafiament de començar gairebé de nou, explicar una altra classe d’història, fer una altra mena de sèrie».

Una pregunta important: si Twin Peaks era una sèrie que deixava espai a la imaginació, ¿quin sentit tenia fer un llibre que en «resol» els misteris? «El llibre vol resoldre algunes coses, això és cert. Però no deixa d’haver-hi matisos en les resolucions. I espero que animi la gent a seguir endavant». ¿Cal llegir-lo per disfrutar dels pròxims episodis? «No, però tampoc està de més», diu.

NOUS CAPÍTOLS

D’aquells capítols ben poca cosa se sap, més enllà que seran (per ara) 18 i acolliran un repartiment de més de 200 noms amb sorpreses, com Michael Cera i el caçafantasmes Ernie Hudson. Repetiran molts actors originals, així com (sospir fondo) el compositor de la música original: Angelo Baladamenti. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En una cultura addicta a les fotos de rodatge, els teasers del teaser i les engrunes d’informació, aquest secretisme alleuja. Però tranquil·litza saber que fer aquesta sèrie no ha sigut difícil per a Frost, sinó «tot un plaer», i que Showtime ha donat «llibertat total».

El 1990, Twin Peaks no s’assemblava a res de la tele. Entre les sèries dels últims 25 anys, és estrany la que no s’assembla en alguna cosa a Twin Peaks. ¿Quines han interessat a Frost? «Los Soprano, The wire, Fargo, i últimament Westworld, que té idees provocadores… Ara hi ha molta més oferta interessant que quan vam debutar nosaltres. I només puc tenir una o dues sèries al cap a la vegada».