The New Raemon & McEnroe, còmodes en la incomoditat

Si l’edat adulta del llenguatge del rock es manifesta en la seva capacitat d’expressar estats d’ànim imprecisos, matisats, més enllà del clixé de l’interiorisme turmentat o de l’exhibició d’energia, el treball de The New Raemon i McEnroe és un èxit que justifica l’operació. La seva estrena, divendres a Razzmatazz 2, va demostrar que hi ha un fèrtil espai compartit per dos compositors que saben moure’s en aquest territori de clarobscurs.

  

 Van recórrer el seu disc conjunt recent, 'Lluvia y truenos', respectant l’ordre de les cançons, donant per bona la seqüència que s’obre amb el recolliment de la peça que li dóna títol, sobre un mig temps i càlids arpegis de guitarra elèctrica. A vegades els sentiments no són tan clars, ni els estats d’ànim, estables, i moltes de les cançons de Ramón Rodríguez i Ricardo Lezón semblen situar-se just aquí, en aquest punt d’incomoditat emocional. Es mouen en un clima enrarit en què, quan menys t’ho esperes, irromp un raig de llum que arriba fins a la cuina: 'Fantasía heroica', que combina el malestar amb una irònica tornada pop.

UN SOL DE TARDOR

El barceloní Ramon Rodríguez i el bilbaí Ricardo Lezón van cantar per separat i junts, contrastant registres en aquest repertori que transita espais sufocants ('Espantapájaros') i reflexions arrossegades ('Pódznychev'), deixant espais per a l’harmonia vocal sota un sol més de tardor que estiuenc a 'Cristo de los faroles'. «Aquesta és més alegre», va fer broma Rodríguez. Alegre, a la destemperada manera d’una parella que es va envoltar de bons materials per a la seva posada en escena, la banda de The New Raemon al complet, amb Marc Clos, «que ho toca tot», Marc Prats, Pablo Garrido, Salvador d’Horta i un fitxatge més recent, Miquel Sospedra.

Notícies relacionades

¿Un concert pot competir amb un Barça-Madrid?

Jordi Herreruela: «A Barcelona fa falta un escenari de 60.000 o 80.000 espectadors dissenyat per a la música»

  

 En el bis, cites creuades al passat, al de Lezón, amb 'Rugen las flores' i el 'crescendo' ballable i fred a l’estil New Order de 'Campos magnéticos' (del seu projecte paral·lel Viento Smith), i el de Rodríguez, amb 'Lo bello y lo bestia' i 'Palma', intercanviant papers vocals i venint-nos a dir que ells són tot això i una mica més.