Estar sempre on hi ha l'arròs

No m'ha sorprès l'exercici que ha fet Pilar Rahola (Fora de sèrie) amb Marcela Topor, la dona del president Carles Puigdemont. Tampoc m'estranya que TV-3 l'hi hagi permès. És el que es porta avui en els entorns al servei del pinyol. A la senyora Topor no li he de retreure res ni com a ciutadà ni com a espectador. El 12 de gener farà un any que el seu marit és president de la Generalitat i la seva discreció ha sigut una estimable raresa. S'ha esforçat molt a passar inadvertida. Ni primera dama, ni ordidora d'entramats ni atracció per la resplendor.

L'únic que m'estranya, això sí, és que s'hagi deixat atrapar en aquest made in Pilar Rahola. Perquè d'aquesta conversa que han mantingut al voltant d'una paella, la Pilar és, no ens enganyem, qui s'ha menjat l'arròs. Davant d'aquesta parròquia, ha sigut la Pilar la gran heroïna de la trobada. ¡Ah! La veritat és que hi ha molta fam en la nostra professió. I por. Terror a quedar-se sense cullera i forquilla. I Pilar Rahola és una de les criatures de la nostra escena amb més habilitat per ser on convé. A cada instant. A cada moment. Sense manies. Algú en pot dir impudícia, però és una forma de supervivència.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Recordo que, temps enrere, els senyors de Porcelanosa cada any complimentaven el president Aznar, i el convidaven a passar uns dies a la seva vil·la d'Oropesa. L'omplien de falagueries i atencions. La Pilar no és la senyora Porcelanosa, però fa el que pot, ja sigui a Cadaqués o a la plataforma que li brinda TV-3.

Abans de començar a menjar-se la paella, la Pilar va preguntar: «Des que el teu marit és president, ¿ha augmentat la teva por? ¿Tens por per ell? ¿Per si li pot passar alguna cosa? Donats els moments que estem vivint, ¿te l'imagines a la presó?» ¡Ahh! Em descobreixo. És una formulació perfecta. La resposta de Marcela Topor va ser: «Mai tinc por. No m'aporta res pensar en coses d'aquesta mena». O sigui, es va desmarcar de la fantasia amb una gran elegància, cosa que aplaudeixo. Però, amb tots els respectes, aquí el més colossal ha sigut la pregunta. Ho té tot. Insufla el factor por en la dona i en l'audiència; ens adverteix dels mals que ens amenacen, dels dolents de Madrid i dels dolents catalans de Catalunya segurament també; i encén les consciències de la bona gent perquè davant d'aquest imaginari però horrorós trànsit, ens unim en devota procés-só. ¡Ah! Aquest treball de la Pilar es mereix un premi.