CINE
Crítica de 'Rogue One: una historia de Star Wars': herois sense glòria
L''spin-off' de l''Episodio IV' és un producte més lliure, però li falta l'espurna i la capacitat evocadora que esperaven els fans
Rogue One: una historia de Star Wars ★★★
Direcció: Gareth EdwardsAmb: Felicity Jones, Diego Luna, Mads Mikkelsen, Ben Mendelsohn, Donnie Yen, Jiang Wen, Forest WhitakerTítol original: 'Rogue One: a Star Wars story'País: Estats UnitsDurada: 133 minutsAny: 2016Gènere: Aventures / Ciència-ficcióEstrena: 15 de desembre del 2016
L'univers 'Star Wars' segueix expandint-se i completant-se més enllà de la història oficial que expliquen els seus episodis. Ara s’encarreguen de dotar d’entitat un dels molts relats que formen part de les seves cròniques alternatives, un fet de vital importància per al desenvolupament del capítol IV: ¿qui va robar els plànols de l’Estrella de la Mort?
'Rogue One: Una historia de Star Wars' se situaria com un 'spin-off', una gesta complementària, però al mateix temps independent, amb nous personatges que es mouen de forma tangencial per les fronteres del nucli cordial de la saga, encara que aquest els n’acabi fagocitant. Els responsables tenien l’oportunitat d’allunyar-se dels esquemes canònics dels episodis, sobretot després que s’acusés J. J. Abrams de seguir al peu de la lletra els patrons encunyats per George Lucas en la recent 'El despertar de la força'. George Lucas'El despertar de la força'

En aquest sentit, 'Rogue One' resulta més lliure i menys condicionada a l’hora d’apostar per paisatges narratius inèdits. És una pel·lícula de guerra, de trinxeres brutes i d’herois anònims que lluiten pels seus ideals sense èpica ni glòria. D’autèntics supervivents que donen la seva vida per una causa. Una concepció en el fons molt humil que xoca no obstant amb la tendència al subratllat i a la pomposa retòrica visual d’unes imatges que vénen a dir que, qualsevol història de Star Wars, per petita que sigui, està tocada per la grandesa.
A 'Rogue One' li sobra èmfasi i li falta encant, autenticitat i capacitat evocadora. És una peça més dins d’una maquinària que sembla no tolerar la singularitat. I el resultat és una pel·lícula desarticulada al voltant d’una anècdota mínima que pretén passar per aventura extraordinària quan en realitat està tan necessitada de carisma que ha de ressuscitar virtualment diverses presències mítiques perquè el conjunt adquireixi un sentit rotund.

- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Final de la Copa del Rei Les 8 hores que van portar el futbol espanyol al caire de l’abisme: «El Madrid no ens pot demanar que canviem els àrbitres»
- Entendre-hi més El costat més fosc de la intel·ligència artificial: pornografia personalitzada i sense límits
- Previsió meteorològica Catalunya torna a activar els avisos per pluges intenses per a aquest cap de setmana
- Radiografia lingüística Menys del 30% dels joves catalans tenen el català com a llengua habitual i «d’identificació»