'Un monstre em ve a veure i 'El hombre de las mil caras', favorites per als Goya

Els acadèmics van votar Julieta per representar Espanya als Oscars de Hollywood. No obstant, l’últim treball de Pedro Almodóvar no és favorit de cara als premis Goya. Aquest noble lloc l’ocupa una pel·lícula que ha arrasat a la taquilla, Un monstre em ve a veure, amb la qual J. A. Bayona ha tancat la seva accidental trilogia sobre les relacions mare-fill i ha demostrat que juga en una altra lliga. La cinta, un drama rodat en anglès que parla de l’assetjament escolar i del càncer, ha sigut vista per 4,6 milions d’espectadors i ha recaptat 26,5 milions d’euros.

Les seves 12 nominacions la situen al primer lloc en la disputada carrera dels premis del cinema espanyol, que s’entregaran el 4 de febrer en una gala «elegant, divertida, glamurosa i optimista» –segons l’Acadèmia de Cine– que presentarà per tercer any consecutiu l’actor i monologuista Dani Rovira. Els productors de Bayona només troben a faltar una nominació: la de Lewis MacDougall, absolut protagonista de la pel·lícula que, al ser menor d’edat, no pot entrar a la competició. «A veure si l’Acadèmia canvia aquesta regla», va suggerir Álvaro Agustín (Telecinco Cinema).

EL ‘THRILLER’, GÈNERE DEL 2016 / Dos thrillers trepitgen els talons al monstre de Bayona. Un és El hombre de las mil caras, una cinta produïda per Zeta Cinema que ha portat al cine més de 400.000 espectadors. Alberto Rodrí-guez ha dirigit amb decisió aquesta crònica dels últims anys del felipisme que narra la rocambolesca història de l’espia i triler Paesa i el pròfug i corrupte Luis Roldán. Ha obtingut 11 candidatures, igual que Tarde para la ira, una història de venjança dirigida per un debutant, l’actor Raúl Arévalo, que se sent, diu, com un jugador del Leganés competint contra el Barça.

La cinquena pel·lícula que competirà pel cap més noble és un altre thriller, gènere fonamental en la collita del 2016: Que Dios nos perdone (sis nominacions), que ha sigut vista per 200.000 espectadors, una xifra que queda curta per a les ambicions del film. El seu productor, Gerardo Herrero, confessa amb sinceritat que n’esperava el doble. Els prejudicis contra el cinema espanyol («lamentablement encara n’hi ha») i l’escassetat de sales han sigut, segons la seva opinió, dos dels factors que expliquen els discrets resultats.

La injusta taquilla és un mal que també ha patit aquest any fins i tot Almodóvar, que amb la pel·lícula Julieta ha recollit les pitjors xifres d’una extensa carrera en la qual cada estrena era un esdeveniment. El productor Agustín Almodóvar [els dos germans han tingut serioses topades en el passat amb el sistema de votació dels premis Goya i van arribar a abandonar l’Acadèmia] deixa clar que les set nominacions de Julieta «no són poques» i resta importància al fet que Emma Suárez opti al guardó i Adriana Ugarte no, malgrat que totes dues en són absolutes protagonistes.

Efectivament, set nominacions no estan gens malament. Ja les hauria volguit tenir la gran oblidada dels Goya: la brillant La propera pell (Isaki Lacuesta i Isa Campo), que s’ha hagut de conformar amb una sola nominació precisament per a Emma Suárez.

A més a més de Bayona, un altre director ha sigut beneït per la taquilla el 2016. Paco León va atraure més d’un milió d’espectadors amb la seva indagació de les fílies sexuals a Kiki, el amor se hace. El camaleònic actor i director està pletòric amb les seves quatre nominacions perquè les comèdies no solen ser sant de la devoció dels premis. Aquest any, no obstant, n’hi ha dues: Kiki, el amor se hace i La reina de España, la punxada de taquilla de Fernando Trueba amb la qual Penélope Cruz opta al seu quart Goya.

Notícies relacionades

Goya 2017, tots els candidats

Bayona emociona a Sant Sebastià

VENDES INTERNACIONALS / La lectura de les nominacions no s’ha convertit en un lament per part de productors i directors, que si bé van analitzar els discrets resultats de taquilla que han tingut molts dels títols, també van assegurar que la carrera internacional dels films està anant com una fletxa. Les vendes internacionals, de fet, s’estan convertint en imprescindibles perquè els comptes surtin.

La llista dels nominats demostra que la paritat entre homes i dones continua sent una assignatura pendent. A les categories més importants només hi ha dos noms femenins. Nely Reguera, autora de la deliciosa María (i los demás) –que lluitarà pel Goya a la millor direcció novella–, i Isabel Peña, que opta al guardó al millor guió per Que Dios nos perdone, juntament amb el seu director, Rodrigo Sorogoyen.