CRÒNICA DE CONCERT
Andrea Motis, un pas endavant
La jove cantant i trompetista, cada vegada més líder, va demostrar la seva tirada popular al Palau de la Música

zentauroepp36645285 barcelona 16 12 2016 48 festival de jazz de barcelona conc161217124357 /
Un equip de càmeres es movia discretament per la platea. El fum i les llums, bastant menys discrets, indicaven que allà es gravava. Era una nit de posada de llarg, però una posada de llarg estranya. El disc que presentaven Andrea Motis i el seu grup al Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, Emotional dance, no sortirà fins al febrer. És igual, perquè ara mateix a ella no li fa falta cap excusa per omplir el Palau de la Música. «Estem aquí una vegada a l’any, més o menys», va dir la jove cantant i trompetista sense gens ni mica de fanfarroneria. Només constatava l’evidència: el seu èxit és el fenomen popular més gran que ha vist el jazz en dècades.
Es va presentar recolzada per la seva banda de sempre, liderada pel seu mentor, el contrabaixista Joan Chamorro. I encara que és difícil saber on comença l’autonomia de l’alumna i on acaba la influència del mestre, es va veure una Motis una mica més líder. El repertori passava pels llocs on va créixer quan es formava sota la tutela de Chamorro: el swing, la música brasilera, els estàndards i una mica de jazz modern. Però algunes eleccions eren indiscutiblement seves. Les cançons de Nancy Wilson, una de les vocalistes preferides de Motis, no estan en el menú habitual de les cantants de jazz. La gavina, popularitzada per Marina Rossell, la cantava Motis de petita al col·legi amb la millor amiga i divendres la va defensar en una ambiciosa versió.
Notícies relacionadesTampoc és gens comú escoltar en directe el trencaclosques Baby girl, una cançó feta a partir d’un intricat solo de saxofon que exigeix altes dosis de perícia. I aquesta és, per ara, la millor virtut de Motis com a cantant. La seva veu a estones és escassa, i en això tampoc la va ajudar el so, que en el primer tram de concert va ser més aviat confús. Però traspua música. Té ritme, musicalitat, intenció, un fraseig àgil, idees. Amb el saxofonista Perico Sambeat de convidat, Motis a penes va tocar la trompeta, però quan la va agafar va demostrar les mateixes virtuts que amb la veu.
El més personal va arribar a la part final, quan Motis va estrenar tres composicions pròpies: dues cançons d’una notable riquesa melòdica i una peça instrumental amb molta animació que apunten a una autora en potència. El punt culminant de la nit va ser una versió del grup de pop Els amics de les arts, però no va tenir l’efecte esperat en la platea. «Si voleu, acompanyeu-nos cantant la melodia. Encara que si sou gent de jazz, potser no», va proposar Chamorro. No s’hi va animar gairebé ningú. Devien ser gent de jazz. O de Motis.
- Successos Els Mossos investiguen una baralla entre un home i el coronel Pedro Baños mentre firmava llibres per Sant Jordi
- Accident Un funeral multitudinari acomiada la família Escobar-Camprubí
- Novetat Cercle blau a Whatsapp de Meta AI: com treure'l del telèfon
- Sant Jordi 2025, la festa del 23 d'abril Cercas, Bosch i Dueñas coronen un Sant Jordi miraculós i pletòric
- Ciutat vella Els comerciants del Raval reivindiquen la presència de ‘skaters’
- El Govern cedeix davant d’ERC i fragmentarà la injecció de més recursos per tenir estabilitat sense pressupostos
- En delictes de furts lleus El fiscal superior de Catalunya planteja recuperar l’arrest de 30 dies per multireincidència
- Guerra a Ucraïna Brussel·les defensa la integritat territorial d’Ucraïna davant la proposta de pau de Trump
- ALERTA DELS METGES Més del 90% dels nens d’entre 4 i 10 anys supera el límit d’exposició a les pantalles: «És molt perillós»
- Futbol Declaracions oficials de One Box i del Barça sobre l'"inacceptable" fallada en l'enviament de les entrades de la Final de la Copa