La guerra de Francesc Boix

Un llibre i una exposició a l’Institut d’Estudis Ilerdencs mostren per primera vegada les fotografies que va fer durant la guerra civil Francesc Boix, el fotògraf català que va sobreviure al camp de concentració de Mauthausen. La mostra inaugurada dijous i el llibre Els primers trets de Francesc Boix (Ara Llibres) recullen els resultats del treball de l’associació de defensa del patrimoni fotogràfic Fotoconnexió, que va formar un equip de fotògrafs, historiadors i arxivers que van identificar i van documentar les imatges, d’autor anònim quan les va rescatar d’una subhasta la Comissió per la Dignitat, en què es mostrava la vida quotidiana de diverses unitats de l’Exèrcit Popular desplegades als fronts d’Aragó i el Segre.

L’exposició, que es pot visitar fins al 29 de gener a Lleida i que després viatjarà als museus de Zarautz i Tortosa, inclou 132 imatges i un vídeo en què desfilen els personatges retratats per Boix al front. Gano hi ha combats reals, només alguns intents d’emular la fotografia èpica dels fotoperiodistes professionals que el jove Boix (tenia 17 anys a l’entrar a files) veuria publicada en la premsa de l’època, o testimonis de les destrosses bèl·liques. En aquestes imatges hi apareixen, sobretot, retrats de companys d’armes i mostres de la barreja d’instrucció bèl·lica i ideològica, visites d’inspecció dels comandaments, desfilades, intendència quotidiana i esbarjo (balls, banys o partits de futbol) que marcaven el dia a dia del front.

«Potser algú els podrà reconèixer. No ens agrada quedar-nos només a Barcelona i que l’exposició s’inauguri a Lleida té tot el sentit, perquè és en aquella zona on es van realitzar les fotografies i on poden ser vistes per aquelles persones que s’hi poden sentir més identificades», explica el president de Fotoconnexió, Ricard Marco.

ACLARIR PART DE LA BIOGRAFIA

No es tracta tant que la biografia de Boix hagi permès identificar l’autor de les 1.370 imatges (d’una part; el fons inclou imatges del 1931 al 1936 que creen dubtes sobre si poden ser atribuïdes a Bartomeu Boix, el seu pare) com que les imatges han aconseguit completar un episodi de la vida del jove fotògraf que resultava confús fins i tot per al seu biògraf Benito Bermejo, que al seu llibre Francesc Boix, el fotógrafo de Mauthausen (2002), confessava: «No hem localitzat cap testimoni capaç de donar dades precises sobre l’itinerari de Boix com a combatent enquadrat en les unitats de l’Exèrcit de la República».

En el llibre publicat ara per Ara, a més a més de l’àlbum fotogràfic amb textos d’acompanyament de Maria Barbal, els articles de Josep Maria Solé Sabaté, Josep Cruanyes, Ricard Marco i, sobretot, un capítol extens a càrrec de Ramon Barnadas, expliquen tant el procés d’investigació que ha aportat llum sobre les fotos com la informació que aquestes ofereixen sobre el seu pas per les files de la República.

Col·laborador de la revista Juliol, de les Joventuts Socialistes Unificades, a finals del 1937 s’incorpora com a fotògraf, acompanyant el comissari Jaume Girabau, a la 143a Brigada Mixta, que estava desplegada a Terol (Martín del Río, Pancrudo i Rillo), combat a la vora de Saragossa (Fuentes de Ebro, Quintio i Pina de Ebro) i es replega a Osca (Grañén i Berbegal). Després, Boix segueix Girabau (afusellat per Franco el 1942) quan aquest passa a ser comissari polític de la 30a Divisió, destinada a Lleida després de l’enfonsament del front d’Aragó. Allà (Baldomar, Sanaüja, Vilanova de la Barca, Térmens, Artesa de Segre, el Montsec, el Castell del Remei i Santa Maria de Meià), el jove fotògraf treballa per a la revista i els diaris murals de la divisió i reparteix retrats entre la resta dels combatents, algunes de les famílies dels quals (com les del comissari Víctor Torres i el capità Ventura Pau) encara conservaven còpies que, com la cal·ligrafia de les notes que acompanyaven els negatius i la seva presència en diverses imatges, han ajudat a identificar-ne l’autor.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Les fotos van aparèixer mentre es buidava un pis de Perpinyà i el comprador les va treure a subhasta infructuosament el 2010 i, novament, el 2013. La Comissió de la Dignitat les va adquirir per 7.500 euros gràcies a 49 aportacions de particulars i de la revista Sàpiens i Ara Llibres quan estaven a punt de ser adquirides per una institució cultural espanyola. El setembre passat, un cop estudiades, van ser entregades a l’Arxiu Nacional de Catalunya –a través de la seva web ja poden ser consultades–. 

MORT PREMATURA

Algunes ja es van mostrar en una recent exposició al Museu d’Història de Catalunya, en una mostra que resumia el treball de Boix durant la guerra civil, el seu pas pel laboratori fotogràfic de Mauthausen, on tatuat com el pres 5.185 va conservar les imatges de les SS –va ser l’únic espanyol que va declarar a Nuremberg– i l’alliberament del qual va fotografiar, i la seva incorporació al fotoperiodisme professional en mitjans relacionats amb el PC francès fins a la seva prematura mort el 1951, amb només 31 anys.