L'assetjament escolar, en vinyetes autobiogràfiques

Quan Fanny Britt, avui escriptora, dramaturga i traductora, tenia 10 anys, va saber què era l’assetjament escolar. «Vaig passar per un període d’aïllament social i vaig patir 'bullying' durant gairebé un any. Ho vaig superar refugiant-me en els meus llibres favorits: 'Jane Eyre' i 'Anna la de teules verdes0, entre altres, i també gràcies que vaig conèixer i vaig fer amistat amb nenes que eren empàtiques i sensibles de veritat. Una d’elles segueix sent avui la meva millor amiga», explica des del Canadà l’autora, que ha traslladat al còmic una història que arrossega «des de la infància», recolzada en els dibuixos d’Isabelle Arsenault, a 'Jane, el zorro & yo' (Salamandra Graphic).

Totes dues debuten en la vinyeta amb aquest delicat treball, profund però senzill en aparença, guanyador i finalista de nombrosos premis, en què volien explicar la història d’una nena, Hélène, marginada per les seves companyes de classe, amb l’autoestima per terra i que, encara que té un pes normal per a la seva edat, es veu com una «salsitxa» quan es prova un banyador perquè li escriuen a la porta dels lavabos que pesa 98 quilos. Com en el seu moment Britt, també busca refugi en la literatura de Charlotte Brontë i en especial s’identifica amb la protagonista de 'Jane Eyre'. 

Inicialment, les autores no van pensar en el seu lector potencial, afirma la guionista, però quan el llibre es va publicar en francès es van adonar «que podia dirigir-se tant a nens com a adults». «Crec que el relat arriba al cor de la gent i que és atemporal –continua la guionista–. Volíem explicar la història des de la perspectiva del nen perquè així seria molt més vibrant i real. Això va suposar que algunes coses es quedessin sense explicació, com per exemple les raons del rebuig que pateix Hélène, perquè ni ella mateixa les arriba a entendre. No tenia especial interès a explicar la història de l’abusador, però tampoc buscava demonitzar-lo, al capdavall els gallets no deixen de ser nens».

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

No obstant, Britt no creu «que els nens siguin cruels per naturalesa». «Sí que experimenten amb la crueltat i la violència, és un tret de l’ésser humà. Però també ho són l’empatia i l’amor, i aquestes qualitats han de triomfar sobre els nostres atributs més foscos», afegeix.

LA IMPUNITAT DEL GRUP

En les situacions d’assetjament escolar té una forta influència la pertinença al grup. Al col·legi d’Hélène hi ha el de «les marginades», el de «les nenes mones», el «dels passerells», el «dels idiotes»... I hi ha sempre grups que se senten superiors a la resta. «Sens dubte, la dinàmica de grup ho complica tot, i no sé si fa que els nens se sentin impunes, però diria que sí que provoca que no es pronunciïn en contra de certs comportaments per temor a perdre el seu lloc al grup... Això també és molt normal en l’ésser humà, però, hi insisteixo, si els nens estan exposats a la possibilitat de mostrar-se solidaris i amb valors ferms, sé que aquests trets al final triomfen».