Margarit uneix matemàtiques, Bach i dansa a Back Àbac'

Àngels Margarit (Terrassa, 1960) és una premiada coreògrafa de la companyia Mudances amb experiència a l'hora d'acostar el mut de la dansa al públic més jove. Després de sorprendre amb 'Origami' (2002) i 'Flexelf' (2008), tots dos pensats per al públic familiar, estrena 'Back Àbac'. En el nou espectacle, al Mercat de les Flors del 26 de desembre al 15 de gener, juga amb les matemàtiques, el moviment i la música de Bach.  

A l'obra, recomanada a partir dels 8 anys, l'àbac, un joc de fusta que serveix per fer operacions elementals, es converteix en l'element escènic central. Els intèrprets juguen amb les seves peces per crear i descompondre diferents formes geomètriques seguint el ritme del compositor alemany. "La música de Bach és la base de l'espectacle. Les seves obres són matemàtica pura, hi ha una estructura molt clara, amb variacions que es repeteixen fins a l'infinit. Les seves harmonies, contrapunt i fugues d'estructura matemàtica són el mapa rítmic sobre el que es dibuixa una geometria visual de forma lúdica", afirma Margarit.

La creadora també s'ha fixat en l'obra de l'artista M.C. Escher els dissenys geomètrics dek qual desafien la gravetat amb figures impossibles. "L'imaginari d'Escher em va inspirar a l'hora d'abordar les matemàtiques de forma lúdica. Per traslladar les seves idees a escena he hagut d'anar més enllà de la dansa i treballar no només amb ballarins sinó amb especialistes en circ per poder jugar amb l'equilibri, la transformació i posar-ho tot del revés". En aquesta ocasió ha desenvolupat l'espectacle amb Eneko Alcaraz, Dory Sánchez, Fàtima Campos, Miquel Fiol, Francesca Lissia, Celso Pereira i José Luís Redondo.   

EN CLAU MODERNA

De Bach utilitza versions modernes, reinterpretacions dels seus temes realitzats amb vibràfon pel japonès Makoto Nakura, o amb teclat i bateria per Claudio Inferno i Chio Allin, parella que sol actuar a la Rambla del Poblenou.  Fins i tot melodies extretes de la peça 'Sona Bach' estrenada pel saxofonista Llibert Fortuny i un potent grup de músics a l'Auditori, obra també en cartell aquest Nadal. Pep Pasqual, músic i clarinetista,  és l'assessor de Margarit en la banda sonora. Per desenvolupar la part més científica, la coreògrafa ha estat aconsellada per Irene Lapuente i el seu projecte 'La mandarina de Newton' amb la finalitat que l'espectacle pugui servir per introduir la dansa com a disciplina transversal en l'educació. A més, 'Back Àbac' va acompanyat de tallers familiars durant la setmana de Reis, del 2 al 5 de gener,  perquè els nens puguin aprofundir en la relació entre la dansa i la ciència.  

MÓN SUGGERENT   

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Com als seus anteriors espectacles, aquí Margarit també fuig de la narració convencional i presenta un món suggerent i d'infinites possibilitats amb un àbac que es compon i descompon contínuament. "Juguem amb la idea de l'ordre i el caos, que ja ha estat present en d'altres dels meus espectacles", assenyala la coreògrafa.

Cada intèrpret vesteix d'un color diferent. "La idea és que ells, com qualsevol peça de l'àbac, són una unitat. Els seus cossos també serveixen com a element de mesura". I utilitzen des de cubs de 10 centímetres fins a peces de dos metres per realitzar diferents estructures. "Bach ens serveix de base per crear un gran joc de construcció. Només espero que a cap nen se li acudeixi pujar a escena a jugar perquè més d'un ho desitjarà", comenta després dels primers assajos amb públic per afinar l'espectacle.