Les millors exposicions del 2016

Ja fa un temps que l'oferta expositiva de Barcelona no és per llençar coets i que els noms en cartell no són dels que arrosseguen multituds, però tot i així sempre hi ha on agafar-se. Aquest any la taula de salvació ha sigut la imatge, fixa o en moviment. Del tema se n'han realitzat interessants mostres, com la dedicada a Vivian Maier, tan pionera de la 'street photography' com desconeguda, i amb una història que atrapava el públic aquest estiu en una petita exposició a Fotocolectania. O la primera monogràfica aquí realitzada sobre Alexander Kluge, autor polifacètic i de culte amb un treball qeu es pot veure encara a La Virreina. S'hi ha d'anar, encara que amb temps. No és fàcil recórrer la magna obra d'aquest cineasta alemany present en tots els processos de dissidència del seu país.

1. 'PHILIPPE HALSMAN ¡SORPRÈN-ME!' , a CaixaForum

Amb tot, la més destacada per exhaustiva, didàctica i, sobretot, atractiva va ser l'exposició que CaixaForum va dedicar a Philippe Halsman, el fotògraf que va fer saltar Marilyn Monroe i molts altres famosos amb la seva tècnica 'jumpology' a través de la qual buscava la naturalitat i l'autenticitat del retratat: aquest més pendent del salt que de posar es treia la seva màscara i deixava florir la seva verdadera personalitat. El cèlebre artista va llegar una infinitat d'instantànies icòniques, entre altres, de Hitchcock, Hepburn, Einstein i, sobretot, de Dalí, amb qui va mantenir una forta empatia intel·lectual.

---

2. 'SEQÜÈNCIA INFINITA', de la Fundació Miró

L'àmplia exposició, que no retrospectiva, que la Fundació Miró va dedicar a Ignasi Aballí bé podria ser considerada la millor de l'any. Ja que no solament recorria les últimes i millors creacions de l'artista i les confrontava amb peces històriques, sinó que aconseguia fer visualment atractiu i fàcilment comprensible el moltes vegades àrid i sempre conceptual treball d'aquest creador.

---

3. 'HARUN FAROCKI. EMPATIA', a la Fundació Tàpies

Als dos anys de la seva mort, la Fundació Tàpies es va omplir amb el sempre incòmode, per allò de sacsejar les consciències, treball del cineasta alemany Harun Farocki. Per un costat, el seu cine més polític dels 60, ja saben, aquell en què s'apaga un cigarret al braç per denunciar l'efecte del Napalm; per un altre, les seves últimes instal·lacions centrades en el món laboral.

---

4. 'CUBISME I GUERRA', al Museu Picasso

Notícies relacionades

Les millors pel·lícules nacionals del 2016

Els millors discos internacionals del 2016

A París, durant la primera guerra mundial, alguns artistes van decidir no reflectir l'horror de la contesa i seguir amb el cubisme: Picasso, Gris, Blanchard, Severini, Lipchitz, Laurens, Matisse... D'això, del que van fer i com ho van fer parla l'exposició, encara en cartell, que té entre els seus punts més interessants, només per això val la pena anar-hi, la faceta cubista i poc coneguda del muralista Diego Rivera. 

---

5. 'TONI CATANY. D'ANAR I TORNAR' , a la Pedrera

La primera revisió extensa de l'obra del fotògraf mallorquí Toni Catany. Una mostra interessant centrada en el concepte del viatge: de Llucmajor a Barcelona, del Mediterrani a nous mars i terres com el Carib i l'Índia, del passat al present. Encara que amb algunes carències, com els primers 15 anys del seu treball, els que mirava a Miserachs o Català-Roca.

---