Adéu a George Michael, veu amb ànima del pop

Semblava una criatura beneïda pels déus del pop: veu bella, carrosseria sexi i aptituds per alimentar la màquina global de 'hits'. Així va ser en la seva època daurada, a cavall dels 80 i els primers 90, quan George Michael va escenificar la peripècia de la joguina comercial que agafa el timó del seu destí i tira endavant. Trajectòria que el va consolidar com a estrella encara que alguns detalls se li escapessin de les mans, i que es va interrompre aquest dia de Nadal amb la seva mort, als 53 anys a casa seva, a Goring-on-Thames (Regne Unit), d'una aturada cardíaca en què les causes no han sigut revelades.

George Michael va passar d'ídol de fans a artista amb recorregut, si bé en tots els anys que han passat del segle XXI només havia publicat un disc amb material original, 'Patience' (2004), i les seves aïllades gires tendien a mostrar-lo com el 'crooner' elegant que recorre a la seva maquinària d'èxits. Material que en la seva primera estació, els 80, va animar els britànics a treure pit davant l'aclaparadora hegemonia d'estrelles sortides dels Estats Units, amb Michael Jackson, Madonna i Prince.

TRÒPIC EIVISSENC

Encara no havia complert els 20 quan Wham!, el duo que va formar amb Andrew Ridgeley, amic de l'escola, va aconseguir el seu primer èxit amb 'Young guns (go for it!)', a cop de funk i sintetitzadors lleugers. Nascut a Londres el 25 de juny de 1963, fill d'un grecoxipriota i una anglesa (el seu nom real era Georgios Kyriacos Panayiotou), havia exercit de discjòquei i format una banda de ska amb Ridgeley i el seu germà. Però amb Wham! tot es va desbordar i el seu primer àlbum, 'Fantastic' (1983), llançat per un segell independent, Inner Vision, va subministrar 'hits' com 'Club Tropicana', amb un videoclip que no es va gravar al Carib sinó a Eivissa.

Va ser el segon, 'Make it big' (1984), que, després d'un conflicte amb la seva discogràfica, va situar el duo a la multinacional CBS (l'actual Sony Music), el que va convertir Wham! en carn de portada de revista 'teenager' a cavall dels èxits 'Wake me up before you go-go' i 'Freedom', tots dos compostos per George Michael, i la balada 'Careless whisper'. Aquesta peça, tot i estar firmada en tàndem amb Ridgeley, es va llançar com a 'single' de George Michael, que a poc a poc anava marcant perfil propi: el Nadal de 1984 va participar a títol individual en la cançó benèfica 'Do they know it’s Christmas?' (número u al Regne Unit, un lloc al davant de 'Last Christmas', de Wham!) i l'estiu següent va actuar al Live Aid cantant 'Don’t let the sun go down on me' amb el seu autor, Elton John, mentre Ridgeley anava a parar al grup de coristes. Aquell any 1985, Wham! es va convertir en el primer artista pop occidental que actuava a la Xina.

EL FENOMEN 'FAITH'

El George Michael solista va fer un pas al davant amb 'I knew you were waiting (for me)', duo amb Aretha Franklin, el 1987. Pocs mesos després, 'I want your sex' i l'àlbum 'Faith' elevaven la temperatura. Un George Michael transformat (barba retallada, ulleres fosques, caçadora de cuir), que feia contorsions tocant una guitarra acústica sobre unes libidinoses trames de r’n’b amb tractaments electrònics. El seu disc de més èxit: 25 milions d'exemplars. La campanya el va portar per primera vegada a Barcelona, al difunt estadi de Sarrià, el 1989, cartell completat amb Grace Jones i Los Toreros Muertos.

Un dels clixés del pop, el de l'artista que reconeix haver sucumbit a l'èxit lleuger, potser manipulat per la indústria, i demana respecte per la seva identitat adulta, es va escenificar amb el, per una altra banda, notable 'Listen without prejudice, vol. 1' (1990), un disc ric en balades i mitjos temps recollits, encapçalat per l'espiritual 'Praying for time', encara que el seu moment més popular acabaria sent l'impetuós house de 'Freedom! ‘90'. Aquesta cançó la va adaptar cinc anys després Robbie Williams per proclamar la seva independència de Take That. El 'vol. 2' no va arribar mai. Van venir temps convulsos, amb batalles legals amb Sony i acostaments a Queen que no van anar a més encara que va cantar en l'homenatge a Freddie Mercury de Wembley (d'aquí va sortir l'epé 'Five live', 1993).

CREIXENT EN PÚBLIC

Quan va tornar, ja el 1996 i de la mà de Virgin, amb 'Older', es va mostrar establert en aquell registre introspectiu, transmissor d'una idea de maduresa. El disc va tenir un bon resultat comercial a Europa, però va marcar l'inici de la seva desconnexió amb el públic nord-americà. Dos anys després era notícia per altres motius al ser detingut per "realitzar actes lascius" en uns lavabos públics de Los Angeles, incident que va reflectir amb humor, aprofitant-lo per proclamar la seva homosexualitat, en el videoclip d''Outside', el primer 'single' de l'antologia 'Ladies & gentlemen: the best of George Michael'.

Notícies relacionades

La mort de George Michael i altres notícies que has de saber avui, en un minut

El 2016, nefast per a la música

Un disc de versions, 'Songs from the last century' (1999), i l'agradable, menys afectat que el seu predecessor, 'Patience', novament a les files de Sony, van precedir el seu retorn als escenaris el 2006, després de 15 anys d'absència, amb la gira mundial '25 Live', en atenció al seu 25è aniversari de carrera, que va arrencar al Palau Sant Jordi. El 2011 va tornar al mateix recinte amb 'Symphonica', nova revisió dels seus clàssics, aquesta vegada amb cobertura orquestral.

Fa dues setmanes es va anunciar que Naughty Boy, productor d'UK garage i r’n’b, estava treballant amb ell en un nou disc. Notícia musical després d'alguns anys en què el seu nom anava associat a cures de desintoxicació de drogues i alcohol. Com Michael Jackson (mort als 50 anys) i Prince (57), George Michael no es va poder alliberar del costat fosc i autodestructiu que tantes vegades porta incorporat l'estrella pop.