La llarga ombra de la princesa Leia

Hi ha papers que acompanyen i abracen els seus actors tota la vida i Carrie Fisher, que va morir ahir als 60 anys a Los Angeles després de patir un infart fa quatre dies en un avió, quedarà en la memòria dels cinèfils com la inoblidable i galàctica princesa Leia de 'Star Wars'.

La seva valentia i bravura en defensa de les forces rebels contra el malvat Imperi, el seu característic pentinat de rodetes i el seu apassionat idil·li amb Han Solo (Harrison Ford) van ser els punts més destacats de la princesa Leia, un paper que va llançar a la fama estel·lar Carrie Fisher i del qual, a la llarga, mai podria escapar.

La intèrpret, que havia reprès el seu carismàtic rol en l'exitós rellançament de la saga amb 'Star Wars: El despertar de la força' (2015) i que tenia confirmat participar a 'Star Wars: Episodi VIII' (2017), havia presentat recentment 'The Princess Diarist', un llibre en què relatava la seva experiència i diverses curiositats i secrets sobre el rodatge de 'Star Wars'.

Carrie Fisher va néixer el 21 d'octubre a Beverly Hills (EUA) amb la sang de l'espectacle corrent per les seves venes ja que era filla del cantant Eddie Fisher i l'actriu Debbie Reynolds.

Els seus primers passos en el món de la interpretació els va fer com a estudiant d'art dramàtic a la Royal Central School de Londres i com a part de l'elenc d''Irene' (1973), un musical de Broadway que protagonitzava la seva mare.

EL DEBUT AL CINE

El seu debut en el cine va arribar de la mà de Warren Beatty, que durant molt de temps va tenir entre cella i cella el projecte de la pel·lícula 'Shampoo'. Finalment l'acabaria dirigint Hal Ashby i es va estrenar el 1975 amb Beatty i Julie Christie com a protagonistes i Fisher en un rol secundari.

Per aquells anys, el jove cineasta George Lucas, que havia adquirit prestigi pel bon rendiment d''American Graffiti' (1973), tractava de tirar endavant un ambiciós film de ciència-ficció en el qual gairebé ningú de la indústria de Hollywood confiava.

Per al paper de la princesa Leia, que seria l'únic rol femení amb verdader pes en la trilogia original de 'Star Wars', van sonar els noms d'Amy Irving o Jodie Foster, però va ser Carrie Fisher qui finalment es ficaria en el set de rodatge amb Mark Hamill (Luke Skywalker) i Harrison Ford (Han Solo).

Contra tot pronòstic, 'La guerra de les galàxies' (1977) va arrasar a la taquilla i es va convertir en un grandíssim fenomen de fans, al mateix temps que en una imparable màquina de fer diners no solament per les pel·lícules sinó també amb la venda de 'merchandising'.

Segons el portal especialitzat Box Office Mojo, aquest film està en el lloc número dos de la llista ajustada a la inflació de pel·lícules més taquilleres de la història, amb 1.534 milions de dòlars de recaptació, només per darrere d'"Allò que el vent s'endugué" (1939), amb 1.740 milions.

Fisher va tornar a l'univers de 'Star Wars' a 'L'imperi contraataca' (1980) i 'El retorn de Jedi' (1983), els seus anys de més esplendor però també, com revelaria temps deprés, una època en què van començar els seus problemes amb l'alcohol i les drogues que la portarien a rebre tractament per addiccions.

"La gent vol que digui que estic fastiguejada d'interpretar Leia i que això va fer malbé la meva vida. Però si la meva vida era tan fàcil d'arruïnar, llavors mereixia ser arruïnada", va dir en una entrevista el 2015 per a 'The Daily Beast' l'actriu, que també va patir trastorn bipolar.

'QUAN EN HARRY VA TROBAR LA SALLY'

Després d''Star Wars', la popularitat de Fisher va caure progressivament i la seva carrera no va tenir la continuïtat necessària per conservar el seu estatus d'estrella a Hollywood, encara que el seu nom i cognom van figurar en els crèdits de pel·lícules com 'The Blue Brothers' (1980), "Hannah i les seves germanes' (1986) o 'Quando en Harry va trobar la Sally' (1989).

Llavors l'actriu va donar un gir a la seva trajectòria i va començar la seva faceta com a escriptora. Entre el grapat de llibres que va firmar destaca 'Postales desde el filo', una novel·la amb tints autobiogràfics que arribaria a la gran pantalla el 1990 amb guió de Fisher, direcció de Mike Nichols ('El graduat', 1967) i amb Meryl Streep i Shirley MacLaine com a líders del repartiment.

També va escriure les novel·les 'Delirios de la abuela' (1993) i 'Lo más horrible existe' (2004), les obres de no-ficció 'Wishful Drinking' (2008) i 'Shockaholic' (2011) i els guions de les pel·lícules 'These Old Broads' (2001) i 'E-Girl' (2007).

Els seus últims treballs en el cine, abans de tornar a la saga 'Star Wars', van ser 'Hermandad de sangre' (2009, Stewart Hendler) i 'Maps to the Stars' (2014, David Cronenberg).

Notícies relacionades

El plor de Luke Skywalker i Han Solo per la princesa Leia

Carrie Fisher va tenir una aventura amb Harrison Ford

Recentment havia presentat el volum de no-ficció 'The Princess Diarist', en què entre, altres secrets, va revelar que va mantenir un idil·li amb Harrison Ford durant el rodatge de 'Star Wars', en una irònica recreació en la vida real del que havia passat entre els seus personatges d'Han Solo i la princesa Leia.

Fisher va estar casada fugaçment als anys 80 amb el cantant Paul Simon. Posteriorment va tenir una relació amb el representant Bryan Lourd, fruit de la qual va néixer la seva filla Billie Lourd, que també és actriu.