Els millors llibres del 2016: l'any de 'Patria'

L’any passat, el llibre de l’any d’EL PERIÓDICO no va ser elegit per aclamació: les votacions dels periodistes, columnistes i crítics de les seccions de cultura i opinió d’aquest diari, de llibreters i de bibliotecaris convidats a participar en la consulta van estar dispersos en infinitat de títols. Això no ha passat a l’hora de fer balanç del 2016 literari: han destacat clarament com els favorits de l’any Patria, de Fernando Aramburu, i Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin, amb 231 i 189 punts recollits utilitzant el mateix sistema de votació de l’any passat, quan Puresa de Jonathan Franzen en va obtenir 119. Com en anys anteriors, han aportat les seves valoracions 64 persones, entre les quals hi havia 30 llibreters i bibliotecaris com a reconeixement al seu paper com a prescriptors, que han elegit 10 títols, als quals han adjudicat entre 10 i 1 punts. 

 

La composició plural del col·lectiu convocat assegura cada any un equilibri entre exigència literària i gustos més majoritaris, sense arribar a reflectir les llistes dels best-sellers de l’any: de fet, dels 10 llibres més venuts el 2016 a Espanya, només el número u, Harry Potter i el llegat maleït, de J. K. Rowling, entra en la llista de literatura fantàstica (i està en el número 80 de la general). No hi apareixen els altres best-sellers de l’any (La noia del tren, en el número dos, seguida dels últims llibres d’Ildefonso Falcones, Julia Navarro, Joël Dicker, Marie Kondo, Carlos Ruiz Zafón, Dolores Redondo, Arturo Pérez Reverte i Santiago Posteguillo).

1. 'PATRIA' Fernando Aramburu. Tusquets

1. 'PATRIA'

Patria és una novel·la imprescindible per a qui vulgui acostar-se sense apriorismes al dolor que ha patit Euskadi durant dècades. Al llarg de 642 pàgines, Fernando Aramburu (Sant Sebastià, 1959) retrata amb una mestria inqüestionable la complexitat de la societat basca, un comportament marcat per l’existència del terrorisme d’ETA. La història de dues famílies, la de Bittori i el Txato, i la de Miren i Joxian, permet acostar-se gairebé des d’un punt de vista psicològic a les contradiccions, la tristesa i l’absurditat d’un conflicte que ha marcat la vida de diverses generacions. El paper de la mare, l’ama, que segueix sent un referent comunitari, escenaris inconfusibles com les herriko tabernes i la caserna d’Intxaurrondo, i un silenci còmplice que ara es demostra encara més ensordidor són elements essencials en un relat en què s’alternen l’angoixa dels temps de plom amb la calma de la pau. Patiment i perdó, patiment sense perdó i perdó amb patiment; hi ha hagut de tot a Euskadi i hi ha de tot en aquest llibre, un cop a la consciència necessari però que segurament no es podia haver escrit abans. En una entrevista amb aquest diari, Aramburu explicava que el seu propòsit a l’escriure Patria no havia sigut jutjar a ningú. És cert, no ho fa. No jutja la consciència de l’amic a qui el venç la covardia ni la del noi que abraça la lluita armada sense pensar en les conseqüències (tampoc per a ell). Descriu el seu dolor. Aquestes són les seves condemnes. NEUS TOMÀS

2. 'MANUAL PER A DONES DE FER FEINES' / 'MANUAL PARA MUJERES DE LA LIMPIEZA' Lucia Berlin. L'Altra / Alfaguara

2. 'MANUAL PER A DONES DE FER FEINES' / 'MANUAL PARA MUJERES DE LA LIMPIEZA'

La protagonista dels relats recollits a Manual per a dones de fer feines arrossega des de la infància una escoliosi que la condemna a portar una dolorosa cotilla ortopèdica, creix en una llar dominada per l’ombra d’un pare absent i una mare displicent i alcohòlica, es casa amb un addicte a l’heroïna, passa de viure envoltada de comoditats i privilegis a haver de netejar cases alienes per poder tirar endavant en solitari els seus quatre fills, veu morir de càncer la seva germana, desenvolupa una esgarrifosa dependència de l’ampolla i acaba els seus dies en un parc de caravanes, arruïnada i connectada a un tanc d’oxigen. I parla de tot plegat amb una naturalitat, una atenció al detall i una passió per la vida tan intenses que resulta difícil no sentir en algun moment una punxada d’enveja malgrat tanta calamitat. Màgia amb precisió. La naturalesa autobiogràfica dels escrits de Lucia Berlin magnifica l’impacte en el lector i reforça el sentiment d’empatia per una escriptora tocada per la gràcia que ha hagut d’esperar que faci més d’una dècada que és morta per començar a despertar l’atenció i l’admiració que la seva obra sens dubte es mereix. Amb una motxilla d’experiències com aquesta, calen un coratge i una intel·ligència superiors per vèncer la temptació de caure en el maleïdisme o rebolcar-se en l’autocompassió. En canvi, la prosa de Berlin, sempre fluida, sempre imprevisible, sempre lliure, és capaç de transmetre una veritat profunda sense perdre el somriure ni la brillantor dels ulls. El que fa és pura vida. Pura literatura. RAFAEL TAPOUNET

3. 'TU NO ETS UNA MARE COM LES ALTRES' / 'TÚ NO ERES COMO OTRAS MADRES' Angelika Schrobsdorff. La Campana / Periférica-Errata Naturae 

3. 'TU NO ETS UNA MARE COM LES ALTRES' / 'TÚ NO ERES COMO OTRAS MADRES'

Dues editorials independents, Periférica i Errata Naturae, van sumar forces per publicar aquest llibre en castellà la primavera passada. La seva aposta ha sigut recompensada amb el premi del Gremio de Libreros de Madrid però, acabada de traduir al català a La Campana, és ara quan ha rebut una càlida acollida dels llibreters catalans, en una mostra més de la seva confiança en les apostes de l’editora Isabel Martí. Angelika Schrobsdorff, escriptora d’èxit a Alemanya i que va ser dona del director de Shoah, Claude Lanzmann, explica, auxiliada amb la correspondència de la família i reconstruint els records quan aquests són només fragments, la vida de la seva mare, una filla de la burgesia jueva del ram tèxtil a Berlín que va fugir de les convencions familiars i religioses i va viure sense prejudicis la bohèmia d’entreguerres, en una bombolla que el nazisme va fer esclatar per a sorpresa seva.

    «M’he plantejat una vegada i una altra quin devia ser el secret de la fascinació que despertava», diu l’autora sobre la seva mare. «Ningú, ni jo mateixa, hi he topat. És cert que era de cara bonica, intel·ligent i enginyosa, que tenia amor, vitalitat i generositat a dojo, i que vivia al marge de tota convenció, maquinació o pretensió. A més, tenia un carisma que no es podia justificar amb trets físics, humans o intel·lectuals». Una cosa semblant passa amb el llibre. No ens fascina la literatura de Schrobdsdorff, sinó Elsa, aquella mare diferent (que acaba inquietant-se, com qualsevol altra mare, perquè és la seva filla qui ha decidit no ser una filla com altres). ERNEST ALÓS

4. 'EM DIC LUCY BARTON' / 'ME LLAMO LUCY BARTON' Elizabeth Strout. Edicions de 1984 / Duomo

4. 'EM DIC LUCY BARTON' / 'ME LLAMO LUCY BARTON'

Ja coneixíem la grandesa com a autora d’Elizabeth Strout. Complerts els 50 anys i amb tan sols dues novel·les en el seu haver, va obtenir el Pulitzer per Olive Kitteridge (que va propiciar una sèrie televisiva) i es va situar a l’instant en la concorreguda primera línia de la gran ficció nord-americana. Però la seva obra Em dic Lucy Barton, el seu èxit més recent, és una altra cosa, una història desgreixada i liofilitzada sobre les coses volàtils i difícils de precisar que conformen una identitat a través dels anys. Lucy Barton, la protagonista, s’explica a si mateixa des del seu propi nom, com l’Ismael de Moby Dick, però la seva balena blanca és molt més prosaica: un passat de privacions, un exmarit, una mare, un pare amb clarobscurs… Poden semblar molts estereotips junts i es corre el risc d’etiquetar-ho com (mala) literatura femenina. Però els que ho facin es perdran una novel·la insondable no tant pel que s’hi explica com pel que es manté amagat, gràcies a una habilidosa utilització dels silencis que obliga el lector a treballar. Sigui aquest del sexe que sigui. ELENA HEVIA

5. 'PARIS-AUSTERLITZ' Rafael Chirbes. Anagrama

5. 'PARIS-AUSTERLITZ'S’ha parlat tant de Rafael Chirbes com el cronista moral de l’Espanya de misèria i corrupció en què estem subsumits que es corre el risc d’oblidar que el plorat autor va ser alhora un ferotge analista de les raons del cor (no tan allunyades de les socials, ja que si no donem la talla en el terreny íntim què farem en una escala més gran). Aquesta és una novel·la sintètica i eficaç com una fuetada, que tanca el cercle de les seves creacions perquè està emparentada amb Mimoun, la primera, en la idea del desterrament geogràfic i afectiu i el tema de l’homosexualitat. I és així perquè Chirbes la va portar al damunt sense acabar-la al llarg de 20 anys fins que uns mesos abans de la seva mort va decidir tancar-la. La curta alenada de Paris-Austerlitz –comparat amb les monumentals Crematorio i En la orilla– no ens ha d'enganyar. És un comprimit essencial de la capacitat de l’autor per ser alhora poètic i analític i, molt possiblement, tanca claus singulars –és fàcil deixar-se endur per la temptació testamentària– del nucli dur, secret i descarnat de l’escriptor. ELENA HEVIA

6. ‘ÚLTIMS TESTIMONIS' / 'ÚLTIMOS TESTIGOS'. Svetlana Aleksiévitx. Raig Verd / Debat

6. ‘ÚLTIMS TESTIMONIS' / 'ÚLTIMOS TESTIGOS'.La nobel ha aplicat el seu mètode de treball, actuar com una orella que col·lecciona veus, per documentar l’enfonsament de l’imperi soviètic i l’URSS de la gran guerra com si els seus llibres fossin documents sonors col·lectius. Aquí ho fa amb els nens que van patir la invasió nazi.

7. ‘TAN POCA VIDA’.  Hanya Yanagihara. Lumen

7. ‘TAN POCA VIDA’. Quatre joves amics es disposen a compartir apartament. A mesura que passen les pàgines, la narració se centra en un d’ells, Jude, que amaga un passat fosc d’abusos infantils que el porta a autolesionar-se. Dolor en dosis gairebé inversemblants.

8. 'KAFKA'. Reiner Stacht. Acantilado 

8. 'KAFKA'. La més completa biografia de Kafka, incloent-hi els poc coneguts anys de joventut de l’escriptor de Praga. Dos volums de 2.500 pàgines en les quals es mostra un Kafka insòlit (a cavall d’una moto o assidu als prostíbuls, per exemple) i contradictori.

9. 'BRÚIXOLA' / 'BRÚJULA'. Mathias Enard. Empúries/ Random House

9. 'BRÚIXOLA' / 'BRÚJULA'. Un musicòleg vienès addicte a l’opi rememora en una nit d’insomni l’amor de la seva vida, Sarah, i les seves estandes a Istanbul, Damasc i Teheran. Una ficció per mostrar fins a quin punt estan imbricats Orient i Occident

10. ‘CANÇONER’. Petrarca. Traducció de Miquel Desclot. Proa

10. ‘CANÇONER’. 

Dues dècades li ha costat a Miquel Desclot traduir els 7.785 versos del Cançoner de Petrarca, una obra cabdal que no havia tingut fins avui una traducció íntegra al català. El traductor ha optat per «la màxima literalitat», fent sacrificis per respectar mètrica i rima.

11. ‘EL SOROLL DEL TEMPS' / 'EL RUIDO DEL TIEMPO' Julian Barnes. Angle / Anagrama

11. ‘EL SOROLL DEL TEMPS' / 'EL RUIDO DEL TIEMPO' Una reflexió sobre la relació de l’artista amb el poder a través de tres episodis de la vida del músic soviètic Dmitri Xostakóvitx, obligat a esquivar l’aparell estalinista per sobreviure, amb el preu de perdre la integritat moral (¿i artística?) i l’autoestima en la maniobra.

12. ‘SPQR’. Mary Beard. Crítica

12. ‘SPQR’. Una història de Roma des del seu naixement fins a l’edicte de Caracal·la, quan, al concedir la ciutadania a tots els habitants de l’imperi, la Roma clàssica passa a ser una altra cosa, segons la popular Beard. Una visió alternativa, atenta a perspectives socials i de gènere.

13. ‘NINGÚ NO ENS ESPERA'. Manuel Baixauli. Periscopi 

13. ‘NINGÚ NO ENS ESPERA'. El desaparegut Quadern de l’edició valenciana d’El País albergava un petit oasi: els textos, il·lustrats pel mateix autor, en els quals Manuel Baixauli desplegava la seva doble faceta de pintor i d’escriptor. L’acurada prosa de Baixauli, en petites dosis.

14. 'LES NOIES' / 'LAS CHICAS'. Emma Cline. Anagrama 

14. 'LES NOIES' / 'LAS CHICAS'. Un viatge als racons de podridura de l’estiu de les flors. Un assassinat molt semblant al que va cometre la família Manson, vist des del punt de vista d’una de les menors implicades, la verdadera protagonista, en lloc del mascle dominant de la comuna.

15. 'LOS IMPUNES'. Richard Price. Random House

15. 'LOS IMPUNES'. Un grup de policies segueixen obsessionats pels seus impunes, els criminals que se’ls van escapar als seus inicis al cos. Richard Price va acceptar escriure una novel·leta negra en quatre mesos per capitalitzar la documentació de la vida als carrers. Hi va dedicar cinc anys i es nota.

16. 'TRES DIES I UNA VIDA' / 'TRES DÍAS Y UNA VIDA'. Pierre Lemaitre. Bromera / Salamandra

16. 'TRES DIES I UNA VIDA' / 'TRES DÍAS Y UNA VIDA'. Un noiet, Antoine, es juga el seu destí quan, en un atac d’ira, mata un altre nen sense cap premeditació. Hi ha un crim, però en coneixem des del principi l’autor. I no hi ha criminal, però sí culpa. Segons Pierre Lemaitre, aquesta és «una novel·la negra, però no policial».

17. 'EL NAVEGANT'. Joan-Lluís Lluís. Proa

17. 'EL NAVEGANT'. Res d’autoficcions: Joan-Lluís Lluís aposta en aquesta novel·la protagonitzada per un prodigiós devorador d’idiomes que viatja de Perpinyà a Nova Caledònia per l’aventura, per la imaginació fantàstica i per la reflexió sobre les llengües amenaçades de mort.

18.'LA ESPAÑA VACÍA'. Sergio del Molino. Turner

18.'LA ESPAÑA VACÍA'. No a tot arreu existeix la mitificació del territori que forma part del caràcter català. A gran part d’Espanya, llocs pintorescos al marge, la ciutat viu d’esquena al camp d’on van venir els seus habitants. Llibre de viatges i assaig sobre un menyspreu.

19. 'UNA BREU HISTÒRIA DE SET ASSASSINATS' / 'BREVE HISTORIA DE SIETE ASESINATOS'. Marlon James. Bromera / Malpaso

Notícies relacionades

El mort, mort queda

Fernando Aramburu: "No he escrit 'Patria' per jutjar ningú"

19. 'UNA BREU HISTÒRIA DE SET ASSASSINATS' / 'BREVE HISTORIA DE SIETE ASESINATOS'. Va conquistar el premi Booker del 2015. La Jamaica dels anys 70 i 80, a través de les figures dels set pistolers que van tirotejar Bob Marley quan va tornar a la seva illa el 1976 per participar en el concert per la pau Smile Jamaica.

20. 'ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS' / 'TODO LO QUE SUCEDIÓ EN EL VALLE'. Ramon Solsona. Proa / Tusquets

20. 'ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS' / 'TODO LO QUE SUCEDIÓ EN EL VALLE'. El detonant d’aquesta novel·la és l’assassinat d’un guàrdia civil en una nit nevada de 1965. Les ones expansives li serveixen per sondejar una geografia humana, la de les valls del Pirineu perforades per més de 20.000 obrers immigrants.