'Train to Busan': els zombis viatgen en alta velocitat

No hi ha històries gastades, sinó històries mal explicades. Se suposava que la ficció zombi ja era un terreny erm, sobreexplotat, una moda insostenible; s’imposava una moratòria. Però llavors va arribar el director sud-coreà Yeon Sang-ho, va fer pujar el monstre al tren i va trobar uns personatges pels quals, sorpresa, l’espectador es podia preocupar. Resultat: un fenomen (a més d’un fantàstic film) que es diu Train to Busan, que arriba avui a les pantalles espanyoles després del seu pas estel·lar pel festival de Sitges el mes d’octubre passat.

Difícilment aconseguirà els mateixos resultats que a Corea del Sud, on més d’11 milions d’espectadors es van deixar seduir per la promesa d’un viatge joiosament atropellat. A la pel·lícula, el gestor de fons divorciat Seok-woo (Gong Yoo, també vist a Sitges a The age of shadows) agafa el tren a Seül cap a la Pusan del títol per concedir-li a la seva filla, a qui últimament no ha cuidat gaire, el desig de passar l’aniversari amb la seva mare.

Una dona que no sembla passar pel seu millor moment puja al tren en l’últim segon, mentre algun tipus d’incident estrany té lloc a l’exterior. L’incident resulta ser una crisi zombi (com la ràpida transformació de la dona ens informarà), però la pel·lícula no s’entreté a exposar els motius del succés: només s’esmenta breument una fuga en una instal·lació biotecnològica. El que li interessa al director és l’acció catastrofista, sempre emmarcada en un context social i humà el més reconeixible possible per a l’espectador, en particular el sud-coreà.

DE L’ANIMACIÓ A L’ACCIÓ REAL

Yeon Sang-ho es va fer un nom en l’animació per a adults amb The king of pigs (2011) i The fake (2013), exploracions de les zones d’ombra de la societat del seu país. Segons ens explica, no va patir el salt de l’animació a la imatge (més o menys) real: «Molta gent de l’equip sabia que la meva experiència prèvia es reduïa a l’animació. Van ser considerats amb mi i em van ensenyar amb detall els processos de la producció amb els quals no estava familiaritzat. A l’haver-hi una atmosfera còmoda, no hi va haver tanta diferència».

Si a The king of pigs una classe de col·legi exercia com a microcosmos de la jeràrquica societat sud-coreana, aquí un tren d’alta velocitat serveix per al mateix propòsit: mostrar les diferències de classe que prevalen en un país on pobres i rics viuen sense barrejar-se. En la visió moral de Yeon Sang-ho, l’heroi més clar és de classe obrera (Sanghwa, encarnat per Ma Dong-seok) i el malvat és un executiu egoista (Kim Eui-sung) amb exigències tan absurdes com l’antiga vicepresidenta de Korean Air. El protagonista, un ràpidament transformat Seok-woo, es plantejarà si l’individualisme és la millor forma d’anar per la vida.

Per al cineasta l’important no era tant construir una paràbola social com, simplement, un univers creïble: «Crec que el més essencial a l’hora de crear una pel·lícula és fer que el públic senti que està veient una cosa real. Això aconsegueix que l’espectador estigui atent. Per això vaig mirar d’inserir-hi tots els aspectes de la societat sud-coreana, per fer que el públic s’acostés a tots els personatges i situacions».

EFECTES TRADICIONALS

Aquesta ànsia de versemblança s’estén també a l’apartat dels efectes especials. Al contrari que a, per exemple, Guerra mundial Z (a la qual pot recordar quan els zombis s’agrupen en eixams), aquí la infografia s’usa de forma continguda; impera l’efecte tradicional o el truc de muntatge. «El públic sud-coreà tendeix a preferir el cine realista. Degut a això, necessitava més efectes realistes que no pas infografia. Els nostres equips d’efectes especials, acció, infografia i fotografia van cooperar per aconseguir un bon resultat», diu el director.

Notícies relacionades

'Train to Busan': zombis de culte

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

Train to Busan es va estrenar a Corea del Sud gairebé alhora que Seoul Station, preqüela animada del mateix autor. El que molts espectadors volen saber ara és si hi haurà una seqüela. «No tinc un pla exacte 

–ens avisa–, per ara només estic posant idees al damunt de la taula. Si sorgeix la possibilitat, estaria obert a treballar en algun projecte». Mentrestant, es prepara per rodar, durant la primera meitat d’aquest any, Psychokinesis, «una pel·lícula sobre un home normal que adquireix poders sobrenaturals». Sona a història arxiconeguda, però segurament Yeon Sang-ho sabrà fer-la fresca.