Les exposicions que veurem el 2017

La temporada expositiva té dos noms propis aquest any: Pablo Picasso i David Bowie. El primer és un clàssic als museus, ven i agrada. A més, celebra aniversari en aquest curs que comença: es compleixen 80 anys de la primera exhibició del 'Guernica' i 25 de la seva arribada al Centre Reina Sofia. Així que a la pinacoteca madrilenya hi haurà festa amb art. El segon, icona del pop, tampoc necessita gaire presentació i arrossega tants seguidors o més que el malagueny. De moment, més d’un milió i mig de persones han vist la mostra sobre l’univers del cantant que arribarà al maig al Museu del Disseny. Hi haurà més noms propis: Joan Brossa i Giorgio de Chirico, sense oblidar Joan Ponç. I molta fotografia: el 2017 serà un altre any, com ja va sent habitual, amb gran presència de la imatge als museus.

DUES RETROSPECTIVES PER A DUES ESTRELLES

Picasso arribarà abans que Bowie, malgrat que tots dos brillaran a la primavera. 'Piedad y terror en Picasso: el camino a Guernica' posarà el famós quadro –que el malagueny va fer per encàrrec de la República per al Pavelló Espanyol de l’Exposició Internacional de París del 1937– en l’epicentre d’una gran retrospectiva que repassarà, al Reina Sofia, l’evolució pictòrica del geni. Ho farà a partir d’un centenar i mig de peces arribades de 30 institucions diferents que exhibiran des de l’optimisme cubista dels anys 20 fins a la crisi creativa que va portar l’artista a un canvi radical en el seu treball i a realitzar una de les obres mestres de la història de l’art: el 'Guernica'. Hi haurà més Picasso. Al març, el museu homònim de Barcelona acollirà l’exposició 'Picasso. Retrats' centrada, com indica el títol, en el gènere que el malagueny va practicar tota la seva vida. I a l’octubre, el Thyssen de Madrid l’encararà amb Toulouse-Lautrec, relacionant la seva obra més primerenca amb la del francès. Més exhaustiva, tota la seva trajectòria i més, serà l’exposició, gairebé performance, 'David Bowie is', tan fascinant, vasta i completa com va ser la vida i l’obra de l’artista novaiorquès. La icona del pop no estarà sola, coincidirà en el temps amb una altra estrella: Brian Eno, que al juny ocuparà l’Arts Santa Mònica amb totes les seves facetes creatives.

AUTORS CONSAGRATS I AUTORS A REIVINDICAR

Hi haurà més noms propis aquest any, dos d’ells molt esperats: Joan Brossa i Joan Ponç. Al poeta visual, després d’anys d’ajornaments, per fi, el Macba, custodi del seu arxiu, li dedicarà una antològica. I també per fi es podrà disfrutar de l’onírica obra d’un dels fundadors de Dau al Set. Serà a la Pedrera, a la tardor. Bill Viola, David Hockney, Ignacio Zuloaga i Rodin tindran també la seva monogràfica. Al pioner i guru de la videocreació, el Guggenheim de Bilbao li dedicarà tota la segona planta a l’estiu. Després de Viola arribarà el torn de Hockney, l’artista britànic més influent del segle XX, amb permís de Damien Hirst, i dels seus retrats realitzats a Los Angeles els dos últims anys. La Fundació Mapfre de Madrid incidirà, a la tardor, en la producció francesa d’un dels màxims representants de l’Espanya negra, Zuloaga; al mateix temps que a les seves sales de Barcelona aprofundirà en la figura de Rodin, de qui aquest any es compleix el centenari de la seva mort. I el MNAC seguirà en la seva línia de donar a conèixer autors dels seus fons que han quedat apartats del cànon: aquest any serà el torn d’Ismael Smith, Pere Torné Esquius i Ramón Pichot. Al juliol, no gaire lluny del Palau Nacional, a l’antiga Fàbrica Casaramona, Giorgio de Chirico desplegarà tota la seva pintura metafísica i la que no ho és en la que promet ser una de les exposicions més interessants d’aquesta temporada.

ENTRE L'ART SUMERI I L''ACTION PAINTING'

Aires italians es respiraran també a Retorno a la belleza, la mostra amb què la fundació Mapfre repassarà a Madrid com els paisans de De Chirico van viure el retorn a la tradició després de la primera guerra mundial amb obres de Carlo Carrà, Giorgio Morandi i Gino Severini, entre altres. En el mateix país, però més enllà en el temps –en el renaixement i amb obres de Tiziano, Tintoretto i Veronès–, posarà el focus el Thyssen amb 'Triunfo de la belleza y destrucción de la pintura'. I cap a Londres miraran des de la seu malaguenya del museu per explicar el treball dels pintors figuratius que, com Francis Bacon i Lucian Freud, van plasmar la fragilitat i vitalitat de la condició humana després de la segona guerra mundial.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

    Més lluny, als EUA, dirigirà el seu interès el Guggenheim al proposar la primera gran exposició a Europa des del 1959 sobre l’expressionisme abstracte com a moviment: obres de Jackson Pollock, Mark Rothko i Clyfford Still serviran per reavaluar el període, des de l’'action painting' als camps de color. I en l’Europa medieval i la Mesopotàmia antiga es fixaran CaixaForum i la Fundació Miró. El primer, exhibint 260 peces dels fons del Museu Britànic, entre elles, els preats 'Escacs de Lewis'; la segona, amb una mostra que indagarà en la influència que l’art sumeri va tenir en autors moderns com Henry Moore i Alberto Giacometti. Al Prado també hi haurà una col·lectiva, la que reunirà els tresors de la col·lecció de la Hispanic Society of America, de Nova York. Finalment, les dones surrealistes, amb Ángeles Santos i Dorothea Tanning al capdavant, prevaldran en una exposició sobre surrealisme que el Thyssen de Màlaga obrirà a finals d’any.

MODA, PERIODISME, AVANTGUARDA I LLIBRES

La fotografia brillarà a tot arreu. La Fundació Mapfre a Barcelona exposarà l’obra de dos nord-americans: les instantànies de moda i els retrats de Peter Hugar, el primer d’arribar (el 23 de gener), i el més conceptual i avantguardista treball de Duane Michals. A la modernitat crítica pertanyen Allan Sekula i Susan Meiselas, els dos autors que ompliran amb les seves imatges la Fundació Tàpies al llarg del 2017. El nord-americà, amb la globalització i els seus efectes a partir del juny; ella i el seu fotoperiodisme portat als extrems arribaran a l’octubre. I el fenomen fotollibre tindrà com aliats el CCCB i Foto Colectania en una mostra que ocuparà les dues seus a la primavera i l’estiu.