Mor Zygmunt Bauman, el teòric de la societat líquida

El sociòleg Zygmunt Bauman (1925-2017) va morir ahir al seu domicili de Leeds als 91 anys. La seva teoria de la modernitat líquida, desenvolupada durant els últims 20 anys, va definir l’actual moment històric com una era de canvi i moviment constant en què l’home està orfe de referències consistents i busca identitats a les quals aferrar-se. Una altra línia de pensament de Bauman destaca les conseqüències de la globalització en forma d’augment de les desigualtats, formació d’una classe relegada caracteritzada per la precarietat, migracions, desocupació i intents de fixar identitats col·lectives.

Fins a la seva ruptura amb el règim comunista polonès el 1968, però també fins a la dècada dels 80, els seus treballs, marcats per un marxisme influït per l’obra de Gramsci, es van centrar en la història del moviment obrer britànic, les classes socials i l’estratificació social. Des de mitjans dels 80 va dedicar els seus esforços a la definició de la modernitat a Europa. Segons Bauman, la modernitat va implicar l’intent de suprimir les inseguretats i les incerteses de l’individu a canvi d’una certa renúncia a la llibertat i la imposició de normes i categories davant les quals es rebel·laven els col·lectius «estranys». En un dels seus llibres més coneguts, 'Modernidad y holocausto' (1989), definia l’antisemitisme no com una forma aberrant de la modernitat, sinó com una de les seves conseqüències, igual que la resta de totalitarismes.

Durant els anys 90, Bauman va deixar enrere com a objecte d’estudi aquesta fase de la civilització europea (que va qualificar com a «sòlida») per centrar-se en la postmodernitat, que caracteritzava com un període en què el valor dominant era la llibertat individual en una societat hedonista de consumidors. En el canvi de segle va afinar aquesta anàlisi, diferenciant la «modernitat sòlida» de la «líquida», un concepte al qual va treure suc en obres com 'La modernidad líquida' (2000), 'Amor líquido' (2003), 'Vida líquida' (2006), 'Miedo líquido' (2006), 'Temps líquids' (2006), 'Arte ¿líquido?' (2007), 'Los retos de la educación en la modernidad líquida' (2008) i 'La cultura en el mundo de la modernidad líquida' (2011).

En una entrevista publicada en aquest diari el febrer del 2014, Bauman analitzava la relació dels ciutadans amb les xarxes socials com un exemple més d’aquesta societat líquida: «Internet pot connectar-me amb persones que estan a l’altra punta del planeta, però també pot acabar envoltant-me exclusivament d’una comunitat d’individus que pensen igual que jo. Si el seu final és aquest, serà un desastre, perquè no haurà fomentat el diàleg».

Les teories de Bauman, en especial en obres com 'Globalització: les conseqüències humanes' (2008) i 'La modernidad y sus parias' (2004), que se centren en els relegats pel creixement de les desigualtats, han exercit una gran influència en els moviments antiglobalització, encara que el pensador va mostrar en diverses ocasions el seu escepticisme cap a corrents com el dels indignats. El 2012, en un festival a Benicàssim, va fer aquesta anàlisi sobre el creixement de la desigualtat des de l’inici de la crisi: «S’ha canviat el proletariat per una mena de precarietat que ens consumeix a tots. Entre l’austeritat i la pèrdua del lloc de treball, la gent se sent cada vegada més humiliada. Caminem sobre arenes movedisses: inculcant por han aconseguit que la solidaritat entre els treballadors es dilueixi».

BIOGRAFIA

Membre d’una família jueva sense recursos, Bauman va fugir dels nazis a l’URSS amb 14 anys. Als 19 es va sumar a l’Exèrcit Popular de Polònia, subordinat a l’Exèrcit soviètic. Del 1945 al 1953 va formar part de Seguretat Interior, destinat a reprimir el nacionalisme ucraïnès i els fidels al Govern polonès exiliat a Londres. Segons el sociòleg, que va arribar al grau de major, les seves atribucions van ser administratives.

Malgrat tenir plantejaments antisionistes (va comparar els murs de Cisjordània amb el gueto de Varsòvia), Bauman va ser expulsat dels cossos de seguretat el 1953, després que el seu pare intentés emigrar a Israel. En la seva posterior carrera acadèmica no va aconseguir una plaça com a titular i va acabar trencant el seu carnet de membre del partit comunista en el marc de les purgues antisemites desencadenades pel règim el 1968.

Notícies relacionades

El mestre en el laberint

12 opinions contundents de Zygmunt Bauman

Aquell any es va veure obligat a emigrar a Israel però, després de passar també per universitats dels EUA i el Canadà, ja el 1971 va fixar la seva residència a Leeds (Anglaterra), on  va ser professor de Sociologia a la universitat durant gairebé dues dècades. El 2010 va rebre el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats juntament amb el sociòleg francès Alain Touraine. En alguns dels seus últims treballs sobre el creixement de la desigualtat de classe es va haver d’enfrontar a acusacions de plagi. 

LES OPINIONS DE BAUMAN

Bauman va participar en diverses conferències al CCCB, que manté les filmacions al seu arxiu 'on line':

Zygmunt Bauman parlant de l'educació al #debatdeBarcelona de 2013: https://t.co/Y3rqNLHsdK pic.twitter.com/0C6tWfxzav

— CCCB Debats (@CCCBDebats) 9 de enero de 2017

"Noves i velles dimensions de la desigualtat". Zygmunt Bauman al @kosmopolisCCCB de 2010 https://t.co/0pX7PI0afK #arxiuCCCB pic.twitter.com/jKdtIMKhoy

— CCCB Debats (@CCCBDebats) 9 de enero de 2017