HA MORT ALS 91 ANYS
12 opinions contundents de Zygmunt Bauman
Totes les mesures empreses en nom del 'rescat de l'economia' es converteixen, com tocades per una vareta màgica, en mesures que serveixen per enriquir els rics i empobrir els pobres.
Els europeus ens trobem amb l'arribada sobtada de milions de persones que, fins fa uns anys, tenien vides molt semblants a les nostres. I, de cop l'aparició en massa dels refugiats ens fa conscients de com de fràgil és la presumpta seguretat de les nostres vides. La immigració ens provoca tanta ansietat perquè aquesta por de perdre-ho tot ja hi era, latent, per la creixent precarietat de la vida occidental. I quan veus milers de refugiats que acampen en una estació de tren europea, t'adones que ja no són simples malsons, sinó realitats que pots veure i tocar.
L'amor pot i sol ser tan aterridor com la mort, però encobreix la veritat sota onades de desig i entusiasme.
Una vegada hàgim construït els murs, hàgim enviat més soldats als aeroports i espais públics, o hàgim denegat l'asil a més refugiats, es farà evident, per sort, la poca relació que tot això té amb les verdaderes causes de les nostres pors.
Podem dir que el món generat pel 'projecte modern' es comporta, a la pràctica si no en teoria, com si els humans haguessin de ser impel·lits a buscar la felicitat (almenys la felicitat esbossada pels que s'han erigit en els seus assessors i consellers, així com pels redactors de publicitat).
Mentre està viu, l'amor està sempre a un pas de la derrota.
Amb el nostre culte a la satisfacció immediata, molts de nosaltres hem perdut la capacitat d'esperar.
A diferència de les relacions reals, és fàcil entrar i sortir de les relacions virtuals. Aquestes semblen elegants i netes, fàcils d'utilitzar, en comparació amb el pesat, lent, desordenat procés de les coses reals.
A més de tractar-se d'una economia de l'excés i dels residus, el consumisme també és, i justament per aquesta raó, una economia de l'engany.
El progrés ha deixat de ser un discurs sobre la millora de la vida de tots per convertir-se en un discurs de supervivència personal.
Notícies relacionades
Aquesta és la matèria de la qual estan fets els somnis i els contes de fades d'una societat de consumidors: transformar-se en un producte desitjable i desitjat.
És estèril i perillós creure que un domina el món sencer gràcies a internet quan no es té la cultura suficient que permet filtrar la informació bona de la dolenta.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia
- Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim