Dellafuente: "Mai m'ha molat la meva veu"

El granadí Dellafuente estrena avui el seu segon disc, Ansia viva, a la sala Apolo, on ja ha esgotat entrades. És la figura amb més personalitat del trap espanyol pel fet de combinar bases electròniques i l’omnipresent efecte autotune que distorsiona la veu amb deixos flamencs.

–¿Quan va sentir per primera vegada un autotune en una cançó?

–Va ser amb T-Pain. I em va flipar. Jo canto fatal i al provar-ho vaig dir: ‘¡Sembla que canti bé!’. Sempre he sigut un cantant frustrat i el més fàcil per a un cantant frustrat és rapejar. Però l’autotune em va obrir un ventall de possibilitats.

–¿Alguna vegada ha intentat cantar amb la seva veu normal?

–Sí, però mai més m’ha molat la meva veu. Jo he après a cantar amb autotune. Hi ha artistes que canten i després posen l’autotune per corregir els errors, però quan jo gravo ja canto amb l’autotune. I perquè l’autotune faci l’efecte has de cantar malament, així que he après a cantar malament per escoltar-me bé amb l’autotune. Algun dia m’apuntaré a classes de cant.

–¿Qui el va ficar en la música?

–Jo estava de portant a la Mare de Déu dels Gitanos. Una vegada ens van trucar per fer una sortida i ens van dir que havíem d’anar foscos. En aquella època m’estava començant a interessar el rap i vaig anar a comprar la roba fosca en una botiga de rapers, Doctor Fli. La casualitat va fer que per una compra superior a no sé quants euros et regalaven gravar-te un tema. No tenia res escrit ni coneixia productors, així que em vaig emportar un col·lega que tocava la guitarra, un altre que tocava el caixó i un xaval que cantava flamenc. Devia ser el 2011.

 

–¿Des de quan coneix Maka, el cantant que l’acompanya?

–Quan tenia 15 anys, en fa gairebé 10. Era un ídol entre els meus col·legues. El sentia cantar rap flamenc, era del polígon… Vicente el Vizio, el col·lega amb qui gravava, és amic seu. En aquell moment era a la presó. Quan va sortir li vaig dir que li demanés si volia gravar alguna cosa amb mi. I fins ara.

–A Menos 

–Sí. Amb els que anava feien tonteries com robar un cotxe o una moto per fer quatre virolles i dos cavallets. Te n’anaves tan content i després vacil·laves explicant-ho. Mai he entrat en una casa per robar, però tonteries d’aquestes , sí. Són coses de què no m’enorgulleixo.

–¿Quanta gent li ha enviat instrumentals per a aquest disc?

–¡Uf! Massa. Al principi ho agraïa, però vaig arribar a tenir 100 missatges per obrir. Bussejar entre tants arxius adjunts ha sigut un enrenou. Potser em van arribar 300 instrumentals i després la gent es cabreja si no els respons.

–Si li envien una base sense demanar-la i l’acaba fent servir, ¿la paga?

–Abans no l’havia pagat mai. Entenc que me l’envien també com a promoció per a ells. I tampoc tenia economia per pagar-ho. En aquest disc volia que tota la gent cobrés. He pagat una misèria, però he pagat alguna cosa.

–Cookin macarrones

–¡No! Rancio també és un gest a Triple XXX. I en un altre tema hi ha una altra referència a l’Haze. Aquesta era la miqueta de rap que escoltava.

–¿En quin sentit es fa seves les paraules d’Enrique Morente que sonen al principi del disc?

–Ell deia que es perdia en les immensitats del flamenc i quan el vaig escoltar em quadrava molt perquè el que jo volia fer no estava fet. No és que em sentís perdut, però no trobava cap referència. No és el mateix dir ‘vaig a fer una bulería’ que ‘vaig a fer una instrumental de trap ambiental i la barrejarem amb una guitarra espanyola i una flauta travessera’.

–Al seu disc hi ha bachata, rumba, rap dur… ¿Com es porta al directe?

–És un disc que no està pensat per al directe. Ja m’agradaria anar de gira amb instrumentistes, però no passarà. Sé les despeses que té, el que menja una persona, el que costa dormir, el transport que necessites per a set persones... no és viable. Jo soc el conductor oficial de la gira.

–¿Vostè?

–Em torno amb el discjòquei, però portem el meu cotxe i em costa deixar-lo a un altre. I Maka no té ni carnet. Viu com un rei: al seient del darrere, amb el Twitter i l’Instagram.

–Fa uns mesos un grup espanyol va tenir un accident de trànsit.

–Ho sé: Supersubmarina. És un perill al qual sempre estàs exposat.

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

–¿Contractarà un conductor per a la nova gira?

–És la idea. Però és un cap més que menja, dorm i que ha de cobrar. No crec que ho faci en aquesta gira. M’he de menjar moltes hores de cotxe encara.