Eduard Fernández, l'actor de les mil nominacions

Eduard Fernández pren el seu cafè sol –acompanyat de dos bombons– amb passió. La mateixa amb què demana un cigarret i comença a fumar. La mateixa que té per la seva professió. Amb els anys, l’actor (Barcelona, 1964) ha perdut ingenuïtat. I també vergonya. Abans tot n’hi feia: les entrevistes amb els periodistes i pujar a una estrada per recollir un premi. Li va passar amb els Goya de Fausto 5.0 (2001) i En la ciudad (2003). «Ara ja no. Ara rebo un guardó i dic: ‘que bé, gràcies’. Ho assumeixo amb normalitat».

Amb normalitat, encara que amb molts nervis confessats, es va endur al setembre la Concha de Plata del Festival de Sant Sebastià per El hombre de las mil caras. El personatge del controvertit espia Paesa l’ha convertit aquest any en l’actor de les mil nominacions. Els Goya, els Gaudí, els Forqué, els Feroz…

¿Recollirà algun dels premis a què està nominat? ¿Tots? «Bé, a veure», diu Fernández, que avui mateix podria guanyar el Forqué. No vol avançar res i sap que la competència és forta. Però també sap que El hombre de las mil caras, amb 11 candidatures als Goya, és una de les pel·lícules de l’any. Dirigida amb coratge per Alberto Rodríguez (La isla mínima), narra un dels episodis més delirants de la història recent d’Espanya: la fuga del corrupte exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán i la rocambolesca intervenció de Francisco Paesa.

PALLASSO I MIM

Donar vida a l’espia Paesa no va ser un paper a dit. Fernández va passar un càsting. Ho destaca per recordar que ell s’ho segueix currant, com quan –ja fa 16 anys– va superar la prova per formar part de l’elenc de Los lobos de Washington, el film que va posar el llavors mim i pallasso barceloní al mapa cinematogràfic. El director, Mariano Barroso, li va demanar que tragués del cotxe amb violència Javier Bardem. Ho va fer amb una hòstia tremenda. S’hi jugava molt. I va aprovar l’examen. Aquell mateix any va obtenir la seva primera candidatura al Goya. Ara acumula 10 nominacions i s’ha convertit en una cara imprescindible del cine espanyol.

Ell no ho veu així. «Treballo i no em defineixo. M’agrada el meu ofici». Si hi ha alguna cosa que té el professional Fernández són taules. Després que la seva mare li insuflés a les venes l’amor pel cine, amb 19 anys es va guanyar la vida com va poder recorrent els carrers de Barcelona com a pallasso. Tot molt underground. Es va ajuntar amb un amic per fer espectacles de mim en bars, amb una clientela que no sempre entenia la transgressora funció. Amb 23 anys, i després de tres proves amb Albert Boadella, va entrar a Els Joglars. Sempre treballant. Sempre en ruta. Sempre fora de casa. Fa 21 anys, el naixement de la seva única filla, Greta, el va agafar a Lleó, on estava representant una obra. Va arribar el dia en què, posant a la balança les dues vides, la professional i la personal, Fernández va triar la segona. «La meva vida personal és el que més estimo. I amb el cine sí que es pot tenir vida personal».

LA CONCHA DE PLATA

Notícies relacionades

Alberto Rodríguez: "Els espanyols hem fet un màster en economia submergida"

Eduard Fernández: "No tots estem moralment podrits"

Greta –que ha heretat els ulls intel·ligents del seu pare– ha seguit els seus passos. Va debutar en cine al seu costat a Ficció. I també l’hem vist a la sèrie de TV3 La Riera i en l’última pel·lícula d’Isaki Lacuesta i Isa Campo, La propera pell. S’ha convertit en una actriu que d’aquí poc farà parlar. Així ho va pronosticar l’orgullós pare Fernández en el seu discurs d’agraïment per la Concha de Plata. «Ets la persona que més estimo al món», li va dir mentre ella s’emocionava fins a les llàgrimes.

L’actor també va dedicar el guardó donostiarra als seus pares i a les seves dues germanes. I a Esmeralda, mare de la seva filla i parella durant 25 anys, «perquè sí». Mostrant humanitat, l’actor va tenir paraules meravelloses per a tot l’equip artístic i tècnic d’El hombre de las mil caras. Especialment, per al seu director, Alberto Rodríguez, a qui va donar les gràcies per no haver-se tornat tonto després de tant èxit. Com ell.