Un hostal d'aires fellinians

Laura Aubert i David Verdaguer protagonitzen 'L'hostalera' de Goldoni a la Biblioteca de Catalunya

Pau Carrió converteix el teatre en una fonda dels anys 60 i fins i tot serveix una mica de macarrons als espectadors en l'entreacte

fcasals36866482 barcelona  13 01 2017  l hostalera   de goldoni  ensayo de l170114162712

fcasals36866482 barcelona 13 01 2017 l hostalera de goldoni ensayo de l170114162712 / FERRAN SENDRA

3
Es llegeix en minuts
MARTA CERVERA / BARCELONA

Amor, sexe i els criteris que un aplica en les relacions de parella centren L’hostalera, una famosa obra de Carlo Goldoni (1707-1793) que a partir d’aquest dimecres, 18, recala a la Biblioteca de Catalunya. Pau Carrió (Hamlet, Victòria d’Enric V) es llança a la comèdia acompanyat d’un sòlid equip d’actors. Laura Aubert encarna Mirandolina, la protagonista femenina del títol, una dona atractiva, independent, astuta i seductora que porta el seu propi negoci, una fonda italiana on tots els homes acaben rendits als seus peus. No obstant, el seu oponent masculí, el senyor Ripafratta, encarnat per David Verdaguer, és impermeable a les seves poderoses armes de dona. «És la primera persona que no només passa d’ella sinó que, a més a més, la maltracta», recorda Aubert. Conquistar-lo es converteix en un repte.

Tot i haver sigut escrita al segle XVIII, els temes i sentiments de què parla segueixen vigents. ¿Quina mena de compromís volem? ¿Què estem disposats a cedir en una relació? ¿Quant d’interès econòmic hi ha a l’hora d’unir-se a una o una altra persona? ¿Quanta llibertat estem disposats a sacrificar a canvi de la fidelitat? Aquests i altres dubtes apareixen plasmats a través dels diferents personatges i embolics de l’obra.

Carrió ha traslladat el text a la itàlia dels anys 60 que Fellini va retratar en el seu film La dolce vita, en què s’inspira també el cartell de l’obra. «L’adaptació del text compta fins i tot amb referències a certs passatges de la pel·lícula». Com en els seus films, en la peça apareixen personatges de l’aristocràcia decadent com el marquès que interpreta Javier Beltrán. El repartiment es completa amb Júlia Barceló, Jordi Oriol, Alba Pujol i Marc Rodríguez.

La Biblioteca de Catalunya ha sorprès el públic, sempre traient el màxim partit de la nau gòtica reconvertida en espai teatral. En aquesta ocasió, el públic s’asseurà al voltant de grans taules amb estovalles d’hule on, més enllà de disfrutar de la peça, podrà fins i tot menjar un plat de pasta en l’entreacte. També hi haurà música interpretada pels mateixos actors –dirigits per Arnau Vallvé– per embolcallar l’espectador en l’ambient de la Itàlia dels anys 60. Les melodies, temes que estaven en els top 10 de llavors, comptaran amb un conjunt de violí, saxo, piano, baix i guitarra.

Verdaguer, premiat amb el Butaca com a actor musical pel seu Benedicte a Molt soroll per no res al TNC, ha comentat les diferències i semblances entre aquest personatge i l’actual. «Benedicte i Ripafratta són dos homes que mai s’enamoren, és cert. Però són diferents. Benedicte és més mental, considera l’amor com una cosa superada, infantil i pueril. El meu personatge actual és un paio molt més ràpid, més corrent, que sembla que està mort emocionalment fins que coneix l’hostalera».

CANVI DE REGISTRE

Notícies relacionades

Per a Pau Carrió, dirigir comèdia ha sigut refrescant. «M’agraden els personatges de Goldoni i també la barreja que proposa. A vegades en aquesta peça tot està molt clar i en altres és més confús. Et fa dubtar de si els personatges s’enamoren, es posen calents o es fan fàstic, perquè són coses que a vegades ni nosaltres mateixos sabem. En la vida hi ha moltes coses en les relacions que no estan tan clares».

Volia portar a escena aquesta obra des que va muntar Victòria d’Enric V al Lliure de Gràcia el 2014. I després d’haver estrenat Hamlet la temporada passada necessitava canviar de tema. Oriol Broggi, responsable de La Perla29, el va animar a dirigir comèdia acompanyat per un sòlid repartiment. «Ho volia fer amb actors que comptessin amb una trajectòria paral·lela a la meva que de vegades s’han creuat».