'Tarde para la ira' conquista el Forqué

Un thriller de múscul pur. Castís i, al mateix temps, universal. És una història de venjança perfecta i violenta. És la pel·lícula d’un novell. I és, per als productors de cinema, la millor de l’any. Tarde para la ira, esplendorós debut en la direcció de l’actor Raúl Arévalo, va conquistar el premi Forqué a la millor pel·lícula. Es va imposar a les altres cinc cintes que també aspiraven a aquest guardó: El hombre de las mil caras, Que Dios nos perdone, Julieta, Un monstruo viene a verme (que va obtenir el premi educació en valors) i 1898. Los últimos de Filipinas. Competint amb els primers espases de la indústria, Arévalo –que, al seu dia, es va guanyar la vida promocionant sucs en grans superfícies– se sent com «el Leganés pujant a primera i jugant contra el Barça».

L’APERITIU DELS GOYA / ¿Això vol dir que Tarde para la ira també s’alçarà el 4 de febrer amb el Goya, el màxim premi del cinema espanyol? Ja ho veurem. De moment, els premis Forqué són un aperitiu fantàstic. Organitzats per EGEDA (entitat que gestiona els drets dels productors audiovisuals) i celebrats ahir a la nit al Teatre de la Maestranza de Sevilla amb la presència del ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, els Forqué marquen l’inici de la temporada de guardons, als quals seguiran els Gaudí, els Goya i els Feroz, entre altres.

Antonio de la Torre, protagonista de Tarde para la ira, no es va emportar, no obstant, el Forqué al millor actor. Aquest va anar a parar a mans de Roberto Álamo, ultraviolent i xarlatà policia de Que Dios nos perdone, un altre dels grans thrillers de l’any. L’èxit de la pel·lícula –castissa i universal com Tarde para la ira– ha fet que el productor Gerardo Herrero ja hagi demanat una nova història al seu director, Rodrigo Sorogoyen, i a la seva coguionista, Isabel Peña. Tots dos estan escrivint ara mateix una pel·lícula sobre el costat humà i personal d’un polític corrupte.

Notícies relacionades

El cine espanyol aposta pel 'thriller'

'Un monstre em ve a veure i 'El hombre de las mil caras', favorites per als Goya

Per la seva banda, Emma Suárez va guanyar en l’apartat d’interpretació femenina pel seu paper de mare desesperada i vençuda a l’últim drama de Pedro Almodóvar, Julieta. Suárez es va imposar no només a la seva companya de repartiment a la pel·lícula (Adriana Ugarte) sinó també a Bárbara Lennie, esplendorosa protagonista de María (y los demás); a Carmen Machi (La puerta abierta); a Anna Castillo, l’entranyable jove coratge d’El olivo i a Inma Cuesta (La novia). A l’apartat de curtmetratges, el nou treball de Juanjo Giménez, Timecode, (que per a molts és el títol de l’any) no va conquistar el premi, sinó Graffiti.

Conduïda per Carlos Latre, la gala dels Forqué va servir no només per retre homenatge a l’estupenda collita de l’any 2016 (amb unes dades de taquilla que conviden a l’entusiasme) sinó als 120 anys que han passat des del rodatge de la primera pel·lícula espanyola, Salida de misa de doce del Pilar de Zaragoza.