Ana Belén rep el Goya d'honor... i demana feina

Fa mesos, Ana Belén (Madrid, 1951) va rebre una trucada de l'Acadèmia de cine. "¿Què deuen voler? ¿Que formi part d'alguna comissió?", es va preguntar amb cert temor. Quan la presidenta, Yvonne Blake, li va comunicar que la Junta havia decidit atorgar-li el Goya d'honor, l'actriu i cantant tampoc va ser gaire optimista. “Vaja, me'l donen a mi perquè no tenien a mà el telèfon d'un altre”. Els dubtes se li van dissipar aviat, al sentir el sonor aplaudiment que els membres de la Junta li oferien per telèfon. Ana Belén, tota una icona de la Transició, rebrà el 4 de febrer l'únic 'cabezón' de la seva carrera (ha estat cinc vegades nominada). Una carrera que va patir una aturada de 12 anys, després de 'Cosas que hacen que la vida valga la pena' (Gómez Pereira). “Durant tots aquests anys ningú m'ha ofert fer cine”, confessa amb sorprenent honestedat l'homenatjada, que va saltar d'alegria quan Fernando Trueba li va proposar l'any passat un paperet a 'La reina de España'. “Tant me fa que sigui breu. El faig”, li va contestar.

COM A LA DICTADURA

L'última pel·lícula del cineasta madrileny és l'excusa per parlar de la censura que, a vegades, impera a Espanya. El boicot que va patir Trueba després del seu discurs al rebre el Premio Nacional de Cine, en què en clau d'humor va admetre que no s'havia sentit mai espanyol, va recordar a Ana Belén un trist capítol de la seva vida que va passar el 1973. La policia es va plantar a casa seva i la va portar tant a ella com a la seva parella, el cantant Víctor Manuel, a la Direcció General de Seguretat. “Una persona anònima havia comentat que Víctor i jo havíem trepitjat una bandera espanyola a Mèxic, cosa que no era certa. Però el rumor es va convertir per a molta gent en real. Allò va passar en una dictadura. Han passat 43 anys, però la polèmica per les declaracions de Trueba m'ho ha recordat. La gent, tota la gent, hauria de poder dir el que volgués”.

També Meryl Streep, que sense anomenar directament Donald Trump va fer un discurs demolidor contra l'imminent president dels EUA en la cerimònia dels Globus d'Or. Va ser valenta, rotunda i elegant, segons Ana Belén. “A Espanya també hem fet discursos molt combatius i durs. Hem passat per situacions complicades en què la gent ha dit el que pensava. No ens hem d'esquinçar les vestidures”.

ALMODÓVAR, NO VA PODER SER

Notícies relacionades

Dani Rovira presentarà els Goya per tercera vegada

Yvone Blake anuncia uns Goya austers

¿Tindrà alguna nota política el seu discurs en la gala dels Goya? Potser. “No et pots abstreure. Som ciutadans del país i hi ha coses que ens preocupen i enfaden”, avança. El que segur que hi haurà en les seves paraules serà un sentit homenatge a la gent que sempre va estar al seu costat. Com els seus pares: el cuiner de l'hotel Palace i la portera de l'edifici on vivien. Ells van ser sempre els fans número u de la seva filla, Pilar Cuesta Acosta, que amb només 11 anys va guanyar un concurs radiofònic de petits artistes. Amb 13 es va capbussar en el cine de la mà de Fernando Rey a 'Zampo y yo'. El responsable de vestuari d'aquesta pel·lícula, Miguel Narros, es va convertir en fonamental en la seva carrera. "Ell és el culpable que jo estigui aquí”. Narros, que va morir el 2013, la va fer entrar a la seva escola de teatre i tots dos van recórrer tot Espanya interpretant els grans clàssics. Al cine hi va tornar el 1970 amb 'Españolas en París'. A partir d'aquí, es va posar a les ordres de cineastes imprescindibles, com Jaime Armiñán, José Luis García Sánchez i Pedro Olea. També Pedro Almodóvar va trucar a les seves portes per a 'La flor de mi secreto', però no va poder ser. “Jo tenia firmada una gira com a cantant i no podia fer els assajos. Va ser una pena. Però encara hi ha temps per treballar amb ell, ¿oi?”, somriu. 

Que li truquin. Que li truquin. Ana Belén -unida fa 45 anys amb Víctor Manuel, amb qui té dos fills i dos nets- vol que els directors de cine la reclutin per treballar. I avisa: "Faria de tot menys de dona florero".