Manel: "A la resta d'Espanya sempre serem minoritaris, i és lògic"

Manel obre l’any dos de Jo competeixo amb un concert, demà, a la sala Razzmatazz (21.00 hores, entrades esgotades), dins del Room Festival, punt de partida d’una gira que els pròxims mesos els portarà per escenaris catalans, espanyols i europeus. Parlem amb el seu cantant i portaveu, Guillem Gisbert.

–¿Manel s’ha anat apartant dels teatres per assentar-se en sales i clubs?

–No, no seguim aquest concepte d’adequar-nos a un espai determinat. Sí que és veritat que el segon disc era per presentar-lo en un teatre, però només va ser aquell moment. A Razzmatazz tocarem igual que en un auditori amb butaques. Jo no canvio els pedals de la guitarra en funció de si toco en un lloc o en un altre.

–¿Han modificat el repertori?

–Intentarem recuperar cançons antigues que no tocàvem últimament, per si hi ha públic que repeteix i també per nosaltres.

–'Jo competeixo', amb els seus ritmes tropicals i la seva electrònica, ha suposat un canvi. ¿Han ampliat el seu públic?

–No, quan fas una cosa nova, diferent, hi ha gent que s’hi enganxa i una altra que la perds perquè no els agrada aquest pas o perquè s’ha cansat de sentir-te. La meva sensació és que hi va haver un moment en què Manel va estar de moda, i que després ens hem mantingut. Joan Miquel Oliver també diu que Antònia Font es va posar de moda amb 'Wa yeah'. Va ser el moment.

–Manel compleix 10 anys en aquest 2017. ¿Quan serà la gira de tornada a les arrels, amb el seu ukelele i les seves cançons pop-folk?

–Ho hem comentat i ens estem preguntant què fer, una cosa que no sigui d’excessiu mal gust. Estem en això. Però no sé si farem alguna cosa específica per celebrar-ho.

–Quan mira cap enrere, ¿veu aquell Manel com si fos una altra banda?

–Amb els anys vas agafant certa humilitat. Quan l’any 2008 vam fer una cançó amb ukelele, jo no m’adonava de com  estàvem de lligats a la moda. Pensava que estàvem fent una cosa nova i meravellosa. Ara som conscients de com la moda avança a una velocitat enorme. No sé quina perspectiva tindrem de 'Jo competeixo' d’aquí a 10 anys. Així que la resposta és que sí, som una banda diferent.

–Adoptar ritmes tropicals o electrònica també pot ser una moda.

–Possiblement. Hi va haver una època en què estàvem instal·lats en la sonoritat de l’indie-folk, i si et parlaven d’una caixa amb 'reverb' vuitantera sonava a acudit. Ara, en canvi, veiem molts grups utilitzant sonoritats dels anys 80. El que és divertit és que aquestes modes les disfrutem i ens les creiem.

–Abans parlava més en escena, com els cantautors o els trobadors folk. Ara és més un músic pop.

–Sí, però no sento que això sigui per una qüestió de moda. En cert moment vaig sentir que aquell personatge, nascut de la necessitat, de tenir poques cançons i omplir una mica més el concert, ja no em venia de gust recrear-lo. La connexió amb el públic havia de ser a través de les cançons.

–Al març tornaran a Madrid i després faran la seva gira europea més gran fins ara, 10 concerts, de Londres a Frankfurt. ¿El circuit català es queda petit per a Manel?

–No és això, sempre hem desitjat tocar on sigui, on ens convidin, i sabem que cantar en català sempre tindrà un sostre. A la resta d’Espanya sempre serem minoritaris, i és lògic. Ningú que canti en català es pot queixar de no tenir públic a Galícia. I nosaltres tenim sort i podem tocar per tot Espanya i ve gent a veure’ns.

–Omplir sales a Madrid o a Sevilla fent pop en català és meritori, encara que, amb sinceritat, ¿no s’ha exagerat una mica a vegades el seu impacte en el mercat espanyol, inclòs l’abast d’aquests números u en vendes?

–El titular del número u sempre l’hem de matisar. Primer, perquè el nostre disc ha sigut el més venut a Espanya perquè era el més venut a Catalunya, i després, perquè les xifres són ridícules. Encara tenim a l’ADN un residu del segle XX, de quan aquest titular, «el disc més venut a Espanya», era important, quan avui s’ha de parlar de Spotify i YouTube. Jo encara reacciono davant d’un titular així, ¿eh? Però ja no crec que tingui tanta importància. Crec que en 10 anys ja no ens expressarem en aquests termes.

–¿Quina mena de públic té Manel a Madrid?

–En els últims temps m’he trobat als concerts amb persones que eren d’allà, i que no havien vingut perquè tinguessin un nòvio català, sinó perquè els havia agradat alguna cançó nostra. No tenim un públic mainstream, però sí gent que ens ha escoltat i que ve a veure’ns encara que hagi de fer un esforç amb la llengua.

–¿Aspiren que una cosa així els passi en altres països europeus?

–Bé, aspirem a passar-nos-ho bé i que econòmicament sigui raonable. Em sentiria ridícul si digués que pretenc triomfar a Alemanya. Encara que el disc es publicarà allà, com l’anterior.

–Participen en el vídeo 'Casa nostra, casa vostra', a favor dels refugiats del Mediterrani, però no seran al concert del Palau Sant Jordi.

–Aquell dia toquem a Cornellà.

Notícies relacionades

¿Com sona 'Jo competeixo', el nou disc de Manel?

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

–Si no fos així, ¿hi participarien?

–Vam fer el vídeo perquè la causa ens sembla justíssima, però participar en el concert, no ho sé, sincerament. Potser sí, però és una cosa molt personal. Cada un puja a l’escenari d’una manera. Per participar en aquesta mena de concerts has de tenir una determinada personalitat.