Hollywood balla amb 'La La Land'

Hi ha hagut i hi haurà temps per a les anàlisis, per a les crítiques i per a les reflexions sobre l’esbombat meliquisme de l’anomenada meca del cinema. Més enllà de tot això, els prop de 7.000 membres de l’Acadèmia de Hollywood ja han donat a 'La ciudad de las estrellas' ('La la land') el seu reconeixement. Amb 14 candidatures als Oscars en 13 categories (perquè dues de les seves cançons competeixen entre si), el musical del jove Damien Chazelle que protagonitzen Emma Stone i Ryan Gosling ha igualat numèricament les marques de 'Tot sobre Eva' i 'Titanic'. I la fita d’11 estatuetes que fins ara comparteixen 'Ben-Hur', 'Titanic' i 'El senyor dels anells'. 'El retorn del rei' estarà el 26 de febrer a l’abast d’una pel·lícula que va costar 30 milions de dòlars i ja n’ha recaptat 174 a tot el món.

Gestada en sis anys per Chazelle i el compositor Justin Hurwitz, que es van conèixer a Harvard i ja van mostrar una altra perla com 'Whiplash', 'La ciudad de las estrellas' ('La la land') podria ser el primer musical que guanyi el premi a millor pel·lícula des que se’l va emportar 'Chicago' l’any 2002. Seria també la quarta pel·lícula en sis anys, després dels triomfs de 'The artist', 'Argo' i 'Birdman', que s’emporta el premi gros amb una història en la qual són protagonistes Hollywood mateix o els seus pobladors. Però el seu ascens fins al cel hollywoodià seria també el premi a una pel·lícula audaç, en què ressons i homenatges no són simples còpies i que és millor enfrontar deixant-se portar.

Els acadèmics, no obstant, estan embriagats per molt més cinema. Amb vuit candidatures han tornat a posar el focus sobre 'Moonlight', el tríptic de Barry Jenkins que se submergeix en la difícil recerca de la identitat racial i l’orientació sexual en un barri marginal de Miami, així com sobre 'La llegada', la indagació sobre la comunicació que, en una història de ciència-ficció, firma Dennis Villeneuve. Han situat també entre els favorits (amb sis candidatures cada un) els drames 'Manchester frente al mar', 'Lion' i 'Hasta el último hombre', que confirma la redempció a Hollywood de Mel Gibson. I han completat la llista d’aspirants a millor pel·lícula amb l’estudi sobre els grisos morals que bateguen en el 'western' modern 'Comanchería' i amb 'Fences' i 'Figuras ocultas'.

Aquests dos títols, així com 'Moonlight' i 'Loving', també han facilitat que hi hagi una xifra rècord de sis actors negres candidats a les categories d’interpretació (amb Viola Davis convertida també en la primera actriu negra en la història amb tres nominacions). Entre els nominats hi ha també el primer director de fotografia i la primera editora negres (Bradford Young per 'La llegada' i Joi McMillon per 'Moonlight'). I l’Acadèmia, que l’últim any ha intentat ser més inclusiva (amb les dones, representant el 46% dels 683 nous membres, i amb les minories racials, el 41%), ha evitat, si més no de manera parcial, les crítiques que en les dues anteriors edicions dels Oscars es van agrupar en la campanya #OscarsSoWhite.

COMUNITATS MARGINALITZADES

La impulsora d’aquella etiqueta, April Reign, ha declarat a 'The New York Times' que «un any no en salda més de 80 d’infrarepresentacions de tots els gèneres, orientacions sexuals, races i capacitats», de manera que considera vigents les seves aspiracions: «La inclusió de totes les comunitats marginalitzades, al davant i al darrere de la càmera, en tota la indústria de l’entreteniment».

Notícies relacionades

Les cinc pel·lícules favorites per als Oscars

Damien Chazelle: "El cine suma 100 anys morint-se, i encara segueix"

Perquè ahir, molts van poder constatar que els Oscars són «més negres», però no del tot «més diversos». Encara que Rodrigo Prieto ha aconseguit amb la seva fotografia l’única nominació per a 'Silencio' de Martin Scorsese, se subratlla l’escassetat d’hispans, segons diversos estudis el grup més infrarepresentat al cinema i a la televisió que es fa als EUA, encara que sigui també el més lleial a l’hora d’anar al cinema.

Les candidatures deixen també altres detalls. Meryl Streep continua fent cada vegada més inabastable el seu rècord de nominacions i, gràcies a l’aconseguida com a Florence Foster Jenkins, ja en suma 20 (vuit més que les de Katharine Hepburn i Jack Nicholson). I el cine europeu no només estarà representat a la gala que presentarà Jimmy Kimmel per 'Toni Erdmann', la comèdia alemanya que és favorita en categoria de parla no anglesa: també es reconeix la feina d’Isabelle Huppert a 'Elle'.