La tortuosa ment de Shyamalan

Els trastorns mentals han fascinat M. Night Shyamalan (nascut a Índia el 1970, encara que va créixer als EUA) des que era a la facultat, on va cursar diverses assignatures de Psicologia. El jove i universitari Shyamalan estava enlluernat «pel misteri, el poder i la foscor» que té la ment. Quan va aterrar a Hollywood i es va transformar en director i autor va plasmar totes aquestes obsessions en el seu cine. Un dels assumptes que més li van cridar l’atenció va ser la personalitat múltiple, un desordre que, segons tots els informes mèdics que ha llegit, afecta el 2% de la població. Aquests malalts –tots ells han patit abusos sexuals en la seva infància– són capaços de tenir dins de si mateixos la personalitat i l’esperit de moltes persones. És a dir, diversos éssers convivint en un mateix cos.

Múltiple –que s’estrena avui a Espanya després de ser número u de taquilla als EUA– és la nova pel·lícula d’un dels homes més intel·ligents de Hollywood. Un director-autor que va iniciar la seva carrera amb la fascinant El sexto sentido i que va posar el llistó tan alt que (gairebé) tot el que va venir al darrere no va servir per satisfer els paladars dels crítics, a qui Shyamalan considera la cara negativa del cine. «Sembla com si volguessin formar part de la història i cridessin molt per veure si així ho aconsegueixen». La seva intel·ligència, no obstant, fa que es presenti davant la premsa especialitzada amb humor i que defensi amb dents i ungles –com va fer en la seva recent visita a Madrid– l’honestedat del seu nou thriller.

Múltiple no es delecta en la malaltia mental. No la banalitza. «Al contrari. El que he fet, igual que a El sexto sentido, ha sigut posar l’accent en la teràpia a què se sotmet el protagonista. A mi m’agrada parlar dels traumes mentals, vull mostrar la meva empatia i la meva comprensió. Per això he escollit un actor de primera fila». Efectivament, James McAvoy (X-Men, El último rey de Escocia) fa un esforç brutal –també físic– per posar-se en la pell d’un home amb personalitat múltiple. El seu cos alberga 23 personalitats, de les quals «dues són perverses i les altres, fantàstiques». «De cap manera demonitzem ni el trastorn ni la malaltia. En tot cas, ¿què passa? ¿No es pot parlar de problemes mentals en una pel·lícula? La malaltia existeix, però Múltiple és cine, una peça d’entreteniment», al·lega McAvoy, recolzat pel director. Múltiple, conclouen tots dos, no és tant una pel·lícula sobre un home malalt sinó sobre l’aïllament i sobre «persones que pateixen». Perquè també pateixen, i molt, les tres noies a les quals el protagonista segresta. Tres joves que viuran amb por cada segon que passen aïllades en una habitació.

Notícies relacionades

'Múltiple': senyals de vida

Barcelona, capital de la innovació social

LA BÈSTIA / Durant tot el metratge, la intrigant Múltiple –amb un interessant gest de complicitat final a la filmografia del director– juga amb l’espectador, que no sap mai en quin moment apareixerà l’anunciada bèstia a la pantalla. Una de les noies segrestades –la rareta del grup– està interpretada per Anya Taylor-Joy (La bruja), estrella emergent de Hollywood. «No m’agraden les pel·lícules de terror. Però sí actuar-hi. Aquesta és fascinant. I ho és per molts motius, bàsicament pel guió», explica la jove, escollida pel director d’El protegido per la seva bellesa «clàssica i atemporal». «És com una actriu d’una altra època», somriu el cineasta.

Parlant sobre cervells difícils d’entendre, la pregunta sobre Donald Trump està més que cantada. Com és habitual en les compareixences davant la premsa de cineastes nord-americans, la distribuïdora del film demana als reporters no preguntar sobre política. Però, intel·ligent i educat, Shyamalan –expert en ments perilloses– no té cap problema a afirmar que desconeix si el nou president pateix algun trastorn. «El que sí que tinc clar és que l’energia negativa s’encomana. Per això hem d’aproximar-nos al món amb positivitat. Els Estats Units viuen un moment molt important. Estem intentant entendre què ha passat, què intentaven dir tots aquells que han votat Trump. La realitat és que el funcionari més important del món és ara un home que no ha tingut mai un càrrec públic».