Ben Affleck: "M'enorgulleix que EUA sigui un país d'immigrants"

Vivir de noche és un viatge en el temps. Un retorn al món de la llei seca i el crim organitzat en una Amèrica on els gàngsters metrallaven els seus rivals sense treure’s el barret. Ben Affleck ha portat a la pantalla la novel·la de Dennis Lehane, el mateix autor amb qui va debutar com a director amb la celebrada Adeu, nena, adeu (i un dels convidats en la present edició de BCNegra). Affleck és guionista, director, productor i protagonista d’un film d’època, amb vestuari i ambientació de luxe. «Volia fer una cosa diferent, en un estil tradicional», comenta durant una trobada a Londres. «La pel·lícula és una declaració d’amor al cine de l’era daurada de Hollywood».

    Affleck interpreta Joe Coughlin, fill d’un cap de la policia de Boston que, al tornar després de lluitar a la primera guerra mundial, es dedica al contraban d’alcohol i a donar cops de poca volada. Aviat caurà en les xarxes de la màfia. Dels baixos fons de la costa est a Tampa, a Florida, Coughlin viu del crim, però no té la maldat brutal que es requereix per ser un capo. «Joe és contradictori, un tipus amb cor però amb un costat tenebrós», assenyala Affleck. En el cine, diu, «els gàngsters fascinen perquè són personatges ambiciosos amb moral ambigua. El seu comportament i la seva moralitat són una cosa tèrbola que val la pena explorar».

    La història també vol ser el reflex d’una Amèrica racista i corrupta. Coughlin, el noi catòlic d’origen irlandès, acabarà treballant per als capos italians. Sensible a la bellesa femenina, s’enamorarà primer d’Emma Gould (Sienna Miller), l’amant rossa d’un cap mafiós. Amb ella viu una passió clandestina que acaba en traïció. Més tard trobarà la cubana Graziela Suárez (Zoe Saldana), una bellesa de color, i la seva relació despertarà les ires dels membres del Ku Klux Klan.

    «L’argument posseeix el millor del gènere gangsteril: les armes, els cotxes, les noies boniques», afirma Affleck, que ha posat especial cura a fer que cada personatge tingui l’accent correcte, cosa que s’aprecia en la versió original. «Era un període especial, en què una generació tenia un accent, i la següent, un altre. Jo parlo amb accent de Boston, i el meu pare, amb accent d’Irlanda. Volia reflectir això, que són immigrants de diferents orígens, perquè els Estats Units és un país format per immigrants i això és una cosa de la qual em sento molt orgullós». Quan va rodar la pel·lícula no esperava que el rebuig per als arribats de fora es convertís en un tema de penosa actualitat. «M’ha sorprès la correlació amb el que passa ara, l’afinitat entre els actes d’aquells reaccionaris protestants amb el que passa avui».

El seu germà i Batman

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

Darrere de Vivir de noche torna a haver-hi Pearl Street Films, la productora creada per Affleck i Matt Damon, el seu amic des de la infància. És el mateix equip que ha realitzat Manchester frente al mar, candidata a diversos Oscars, amb l’extraordinària actuació de Casey, germà petit d’Affleck. «No vull dir que em sento orgullós d’ell, perquè sembla com si estigués mort o gairebé», fa broma l’actor. «El que estic és molt content. M’alegro que es reconegui el seu enorme talent».

    Affleck sempre té diversos projectes entre mans. El que més expectació ha creat i s’espera amb més impaciència és el nou Batman, que protagonitzarà i dirigirà. «Tanta expectació crea més pressió», reconeix. I afegeix rient. «Tothom em pregunta per la pel·lícula. És la més famosa de tots els temps abans d’haver-se es­trenat».