Divisió entre jutges i fiscals

Els delictes d’odi, d’enaltiment del terrorisme o d’humiliació a les víctimes i els delictes contra la Corona estan d’actualitat. Són diferents, però la persecució de tots ells comporta una restricció de la llibertat d’expressió que divideix tant la societat com els jutges i fiscals.

La sentència del Tribunal Suprem que va condemnar a un any de presó el cantant de rap César Strawberry per humiliar les víctimes del terrorisme amb els seus comentaris a Twitter, i que estableix que la intenció de l’autor no ha de ser tinguda en compte en aquesta classe de delictes, va coincidir amb la mort de la model Bimba Bosé i amb els comentaris macabres totalment fora de lloc que van omplir l’esmentada xarxa social. I va passar que qui s’escandalitzava amb la condemna de Strawberry al mateix temps reclamava l’obertura de diligències penals per delicte d’odi pels exabruptes contra els Bosé.

LA IDONEÏTAT DE L’AUDIÈNCIA

Les associacions de jutges i fiscals no comparteixen la mateixa opinió sobre la sentència del raper. Mentre Jutges per la Democràcia (JPD) i la Unió Progressista de Fiscals (UPF) són molt crítics, no tan sols amb la resolució sinó amb la mateixa investigació dels delictes d’enaltiment del terrorisme per l’Audiència Nacional, l’Associació Professional de la Magistratura (APM) i l’Associació de Fiscals qualifiquen la sentència com a molt ben argumentat i no creuen que impliqui un canvi radical dels paràmetres constitucionals al voltant de la llibertat d’expressió.

El portaveu de JPD, Iñaki González, subscriu el vot particular del magistrat Perfecto Andrés, que era partidari d’absoldre Strawberry, perquè «els exabruptes només són això, exabruptes» i creu que la sentència posa «en risc la llibertat d’expressió». Tampoc entén que «un terç de les causes per terrorisme siguin per delictes d’expressió», ni que sigui l’Audiència Nacional l’encarregada d’investigar-los i jutjar-los. En aquest sentit, el portaveu de l’APM, Celso Rodríguez Padrón, apunta a l’origen de l’Audiència, que tenia entre les seves competències el terrorisme, i distingeix entre els casos actuals d’enaltiment i els que es produïen fa anys en les manifestacions al País Basc per simpatitzants d’ETA.

González i el portaveu de la UPF, Álvaro García, coincideixen que en tot cas s’hauria de ser molt restrictiu amb la persecució dels comentaris a les xarxes socials, i encara més quan les víctimes directament al·ludides, com la neta del cap de Govern franquista Luis Carrero Blanco o les víctimes d’ETA Irene Villa i Eduardo Madina, van dir no sentir-se ofeses per haver sigut objecte dels tuits. Per González, s’està creant una «jurisprudència mordassa» que penalitza l’humor negre i que només permetrà publicar «el que sigui políticament correcte». García afegeix que «és tan fàcil passar-se amb l’excés de criminalització de conductes a les xarxes socials que el Suprem haurà de fer marxa enrere» davant del nombre de procediments que s’acosten.

UN DELICTE DIFÚS

Notícies relacionades

Rimadors en el punt de mira de la justícia

Rapers imputats

Celso Rodríguez i el portaveu de l’Associació de Fiscals, Jesús Alonso, consideren que la sentència «no canvia tant els paràmetres constitucionals sobre drets fonamentals de la llibertat d’expressió i el respecte a la dignitat humana». Segons el primer, «ve a dir que en aquest delicte el més rellevant no és la intenció de l’autor», perquè «el terrorisme és la vulneració més greu de drets humans en una societat i la burla o la humiliació no es poden justificar». Alonso afegeix que és un delicte difús, que amb un altre criteri és difícil de provar.

Rodríguez recorda que la mateixa sentència és conscient de les diferents interpretacions jurídiques que es pot fer sobre aquest delicte, i per això entén que ha de ser el Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans els que tinguin l’última paraula.