Paco Camarasa es retira després de 12 anys al capdavant de BCNegra

Després de 12 anys al capdavant de BCNegra, el comissari Paco Camarasa es retira. Per motius de salut i pensant en una posada al dia (d’aquestes que es fan amb la tranquil·litat que les coses van bé). La roda de premsa en què Camarasa, ànima de la trobada  que divendres passat va començar la seva 12a edició, havia d’anunciar aquest pas enrere, es va convertir ahir en un homenatge a la seva figura, amb la companyia dels sis regidors de Cultura, de tres partits diferents, que van mantenir la seva confiança en ell i amb l’anunci que l’equip de govern municipal ha iniciat els tràmits perquè el ple li concedeixi la medalla d’or al mèrit cultural de la ciutat.

«Potser gent nova pot portar el festival, que està consolidat, donar-li alguna petita empenta, amb noves activitats, amb altres formes de relacionar-se amb el que queda i com queda de la indústria del llibre després de 12 anys en què les coses han canviat molt», va dir Camarasa. Encara que en l’edició d’aquest any ja compta amb el periodista Toni Iturbe com a adjunt, la seva successió es decidirà amb un concurs en què s’avaluarà almenys tres possibles candidats.

MIRAR ENRERE

«En la primera edició vam dir que tant de bo això fos el principi d’una història d’amor entre Barcelona i la novel·la negra, i resulta que aquesta història d’amor ha existit i està sent llarga», va afegir Camarasa. Emocionat, va agrair la feina de l’equip de l’Icub que ha compensat la seva desorganització personal –«jo hi aportava el coneixement i els contactes; saber, per exemple, que no pots posar a la mateixa taula Giorgio Faletti i Massimo Carlotto sense sortir a 'El Caso'»– i la «llibertat absoluta» amb què l’han deixat treballar tots els responsables polítics presents en l’acte (amb l’excepció del veto a l’alcohol i les armes en la imatge de BCNegra, malgrat que es tracta d’elements inherents al gènere).

Una característica de BCNegra, per a Camarasa, ha sigut intentar que, a més que «la gent s’ho passi bé, conegui els autors i les editorials els vegin aparèixer en els mitjans», la realitat i l’actualitat hi fossin presents. «Aquest any ens ha anat bé –va dir–, amb Denis Lehane que estrena pel·lícula mentre Donald Trump en fa de les seves, i amb Paco Ignacio Taibo II quan s’ha aprovat el mur de Mèxic».

SUPORT DE L’AJUNTAMENT

Els successius regidors de Cultura (o delegats, o tinents d’alcalde, segons el cas) van evocar amb les seves respectives experiències el naixement i l’evolució de la cita. El primer, Ferran Mascarell, que va impulsar l’any 2005 en el marc de l’Any del Llibre i la Lectura una trobada internacional d’autors de novel·la negra que la mort ines-

perada de Manuel Vázquez Montalbán va convertir en un homenatge a la seva figura i l’èxit de la qual va aconsellar convertir-la en un festival estable.

Mascarell va recordar que el comissari d’aquella commemoració, Sergio Vila-Sanjuán, va ser qui va proposar Camarasa, que ja havia començat a insistir en la necessitat d’institucionalitzar la cita. «És una de les primeres persones a la ciutat que, com Vázquez Montalbán, van entendre que no tenia sentit la separació entre alta i baixa cultura, que al voltant de la novel·la negra hi ha una mirada de la societat de la mateixa importància que altres que es cataloguen com a alta cultura», va afegir Mascarell.

Notícies relacionades

La llibreria Negra y Criminal tanca les seves portes per "cansament"

Els llibres de Paco Camarasa

El seu successor, Carles Martí, va destacar la condició de llibreter de Camarasa, «que implica conèixer autors i editors, però també pensar en el lector»; Jaume Ciurana, la seva condició de prescriptor de tot un gènere; Jaume Asens, com va convertir la seva llibreria de la Barceloneta en «un lloc de vida cultural, familiar, entranyable, integrat al barri», i Jaume Collboni, com, en aquella Negra y Criminal avui tancada, «tenia tot el contingut de la seva llibreria a la ment».

Jordi Martí, que va ser delegat de Cultura, potser va ser de tots cinc el que va posar més literatura negra al perfil de Camarasa: «Vaig tenir la sensació que aquest home sembla escapat d’una novel·la de lladres i serenos. Igual que en les novel·les negres una de les característiques principals dels seus personatges és que creen atmosferes, el comissari Camarasa creava aquesta atmosfera. Normalment els festivals tenen director, no comissari, però el nom li esqueia». I, sobretot, qui va pronunciar la frase que no va tancar l’acte, però que podria haver-ho fet: «Moltes gràcies, comissari Camarasa».