Un 'thriller' amb hipoteca

Hollywood ens va ensenyar que un productor és un senyor assegut darrere d’una taula gegant. Fuma puros i compta feixos de diners. Però això és al cine, perquè la realitat és una altra. Beatriz Bodegas, productora de 'Tarde para la ira', no fuma. Al seu despatx hi ha xocolata i flors. ¿Feixos de diners? Ni un. És més, Tarde para la ira –amb moltes possibilitats de sortir triomfant als Goya, que s’entreguen dissabte– no li ha generat ni un euro de benefici. De moment. «Tot el que tinc, inclosa casa meva, ho tinc hipotecat», afirma sense perdre el somriure.

  

 Bodegas va conèixer Raúl Arévalo en el rodatge de 'La vida inesperada' (2013), segona pel·lícula de la seva productora, La Canica Films, que va muntar pel seu compte després d’una dilatada carrera com a executiva a Sogecable i Warner. «Tinc un guió. L’estic movent des de fa molt, però ningú el tira endavant. ¿El vols llegir?», li va dir l’actor. «És clar. Envia-me’l», va ser la ràpida resposta. Bodegas el va llegir un diumenge a la tarda. D’una tirada. A l’arribar a l’última pàgina, se li va fer un nus a la gola i va pensar que tenia al davant una gran pel·lícula. Va trucar a Arévalo i li va dir: «Som-hi». Bodegas va començar a fer el que fan els productors: vendre fum. Perquè 'Tarde para la ira' ara és un 'thriller' formidable, però el 2013 era una simple idea firmada per un actor popular.

   

ESCÀS SUPORT MEDIÀTIC

 Es van recórrer les televisions, fonamentals per aconseguir diners. «TVE va entrar en el projecte, una cadena que està molt bé per a la part de producció però que no et dona suport mediàtic», es lamenta Bodegas. En qualsevol cas, els diners de la corporació pública van servir per començar a treballar. Després s’hi va unir Movistar+ i el film es va vendre a Itàlia. «Vaig demanar un crèdit personal de molta pasta. Ens anomenen subvencionats, però no he rebut ni un duro de subvenció. He demanat la de l’Institut del Cine [ICAA], és clar. M’arribarà d’aquí dos anys. I aquests diners aniran directament al banc per saldar deutes. Perquè això és el que tinc ara mateix: deutes. Espero, això sí, cobrir-ho amb les vendes internacionals, que estan anant molt bé». 

RODATGE ESPECIAL 

'Tarde para la ira' és una pel·lícula de producció mitjana. Ha costat, incloent-hi còpies i publicitat, uns dos milions d’euros. La taquilla que ha aconseguit (fluixa per a les expectatives) puja a 1.150.000 euros, quantitat que no ha servit perquè la productora hi guanyi diners. Arévalo també s’ha rebaixat el sou. N’ha cobrat una part. La següent la cobrarà quan hi hagi 'cash' (si n’hi ha).

  

 Advocada de formació, Bodegas sap que, amb els números al davant, 'Tarde para la ira' no ha sigut el gran negoci. Però la seva passió pel cine la fa estar pletòrica. «Creativament, ha valgut la pena. Estem molt orgullosos del que hem fet», destaca. És una pel·lícula especial. Ho és des del rodatge. «Vam saber que hi havia una energia diferent, una cosa única. Raúl és molt llest i ha ubicat el film en llocs que coneix a la perfecció. Els seus pares tenen un bar i ell estiuejava de xaval en un poble de Segòvia. L’entorn de la pel·lícula és molt seu. Com a director, és una màquina perquè escolta a tothom i ha sabut treure el millor de cada un. Ha dirigit un film tan nostre com universal, és una pel·lícula que té molta veritat».

    

Una vegada rodada, van contactar amb un distribuïdor (eOne), que va apostar per ella de seguida. Van trucar a les portes dels festivals i Venècia la va incloure en la seva programació. «Va ser la primera vegada que la vam ensenyar al públic. Va ser brutal. Quin aplaudiment ens van fer. Allà va començar l’eufòria, però sempre hem volgut tenir els peus a terra», afirma Bodegas, que, amb Arévalo, també ha estat en els certàmens de Toronto, Londres, Estocolm, Grècia i França.

    

Notícies relacionades

'Un monstre em ve a veure i 'El hombre de las mil caras', favorites per als Goya

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

La violenta història de venjança protagonitzada per Antonio de la Torre ha guanyat els premis Forqué (productors) i els Feroz (premsa especialitzada). Ara queden els Goya. En el sector es dona per fet que sortirà per la porta gran. Si és així, «el Getafe haurà guanyat el 

Barça». Paraula de Raúl Arévalo.