Un 'thriller' molt poc islandès

No resulta fàcil parlar amb Arnaldur Indridason de 'Bettý' (RBA), davant l’obligació de no donar pistes sobre el gir que transforma totalment la trama i fa que el lector hagi de ser conscient dels seus propis prejudicis. «S’ha d’anar amb compte, sí», apunta l’escriptor. Tampoc és fàcil identificar aquesta novel·la primerenca, publicada originalment el 2003, amb la resta dels seus llibres, especialment els protagonitzats per l’inspector Erlendur, amb dolorosos records familiars, personatges introspectius, traumes entre tradició i modernitat a la remota illa atlàntica i una naturalesa inclement, tot pura novel·la negra escandinava. 

«És la meva novel·la americana, la meva novel·la més 'noir'. La resta han sigut novel·les negres nòrdiques, una tradició en què he treballat molt. Era divertit canviar de tradició, però no ho he tornat a fer», explica d’aquest llibre que implica en una trama d’enganys advocats, un ric armador d’una flota pesquera i la seva seductora dona. «En aquest llibre em vaig plantejar si era possible fer un 'thriller' amb l’atmosfera de Dashiell Hammett o Raymond Chandler dins de la realitat islandesa», afegeix. De fet, l’acció podria succeir perfectament a Louisiana amb un pantà en lloc d’un esvoranc gelat com a escenari del crim. «Aquesta era la jugada. Però els lectors islandesos volen llibres que siguin creïbles a Islàndia i personatges que formin clarament part de la societat islandesa, i és molt difícil que encaixin els dos models; sempre estic intentant convèncer aquest lector tipus tan escèptic», admet l’escriptor.

¿En què consisteix, doncs, aquesta novel·la negra nòrdica?: «La clau és crear històries sobre la gent. Donar una importància fonamental als personatges i a les seves relacions, que no es basi en l’acció, els trets i les explosions, sinó en les reaccions de la gent en situacions extremes, la descripció de les víctimes i de les persones que senten el dolor d’haver perdut algú».

Llengua en perill

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Malgrat parlar en anglès, ha insistit en la seva visita al festival BCNegra a expressar-se en islandès, tot i que costés trobar un traductor. «Mai t’hi pots expressar com en la teva llengua materna. Però, a més, només som 300.000 parlants, molt pocs, i l’idioma s’està morint, l’anglès està envaint el seu lèxic i la seva estructura, així que és un deure per als escriptors islandesos mantenir-lo viu», exposa.

No ha tornat a reincidir, però sí que s’ha preguntat sovint com seguiria la vida del personatge que acaba entre reixes. Encara que, confessa, si ho fes l’escriuria en forma de novel·la nòrdica.